Alexandre Alapont a Zimbawe.
Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont.
“Servidor bo i fidel, entra al goig del teu Senyor” (Mt 25:22).
Són estes, estimat Alexandre, les paraules que hauràs sentit de Jesús. I és que després d’una vida al servici de l’Evangeli i als més pobres d’Àfrica, el Senyor t’ha rebut amb la tendresa de la seua abraçada: “Entra al goig del teu Senyor”.
Però hui no ens hem reunit per celebrar la teua mort, estimat Alexandre, sinó la teua vida en la plenitud de Déu, perquè ja has entrat “al goig del teu Senyor”.
Com el bisbe màrtir Enrique Angelelli, tu, Alexandre, també vas viure amb una oïda ben atenta a l’Evangeli i l’altra, al poble. Per això vas defensar les llengües, que consideraves com uns tresors i patrimoni de la humanitat: la llengua dels nambyes, traduint el Missal Romà i la Bíblia a la llengua d’aquell poble i codificant els seus sons. I també la llengua de Sant Vicent Ferrer, la llengua dels cristians de l’Alcúdia, tot i que nosaltres, a diferència del poble Nambya, encara no tenim el Missal Romà en valencià. I si tenim la Bíblia en valencià, ha estat possible gràcies a la revista Saó i al bon bisbe Josep Mª Cases Deordal, perquè els altres bisbes que van poder editar-la, no van moure un dit per fer-ho.
Alexandre, tu vas prendre consciència de que eres valencià, precisament a Burgos, al Seminari de Missions, i vas aprendre a escriure en valencià, gràcies a les correccions que mon pare feia de les cartes que li escrivies i que ell et retornava, corregides.
I per això te vas comprar la Gramàtica Valenciana de Sanchis Guarner, per aprendre valencià, la llengua dels teus pares, la llengua del teu poble. ¿Hui, quants capellans i seminaristes (i bisbes!), tenen la Gramàtica de Sanchis Guarner? ¿Quants capellans i bisbes de la nostra terra valoren i defensen el valencià com ho vas fer tu tota la teua vida?
Vas normalitzar la llengua dels Nambyes i vas treballar perquè l’Església valenciana utilitzara amb normalitat el valencià, cosa que encara no passa. I és que creies, com ho creiem molts, que la nostra llengua és un tresor, patrimoni de la humanitat i anima del nostre país.
Tu, Alexandre, vas ser un missioner audaç i valent, com els profetes i atrevit com el papa. Com ho va ser Jesús. I vas treballar per fer normal a l’Església, el que és normal al carrer: que la llengua de Sant Vicent Ferrer estiga present als temples dels nostres pobles, on els seus veïns, al carrer, parlen valencià i a l’escola, els xiquets estudien en valencià.
Vas treballar perquè als temples no s’arracone la nostra llengua i vas animar els capellans a que facen un esforç per aprendre la llengua d’Ausiàs March. Que bonic va ser el viatge del papa a Mongòlia, amb unes celebracions on s’utilitzava la llengua del país en les lectures i els cants de la missa.
El cardenal de Mongòlia, Giorgio Marengo, deia que quan arribà al país de Gengis Khan, dedicà tres anys a aprendre l’idioma, una llengua escrita amb caràcters ciríl·lics. ¿I per què els capellans que serveixen les parròquies valencianes (amb honroses excepcions), no s’esforcen a celebrar l’Eucaristia en valencià, com sempre has fet tu?
No hauria de passar (com passa ara), que la comunitat cristians haja de parlar la llengua del pastor, el castellà; sinó que hauria de ser el pastor que hauria de parlar la llengua de la comunitat que l’acull. Vas ser tu que vas aprendre nambya. I no van ser els hòmens d’aquell poble que van aprendre valencià!
Crec que, com tu vas fer a Zimbabwe, aprenent nambya, els capellans valencians haurien de presidir les celebracions en valencià i celebrar la fe en la nostra llengua, sense complexos. I és que encara ara, els cristians valencians, per celebrar la nostra fe, hem deixar el valencià a les portes dels temples.
El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull (que forma part de la Província Eclesiàstica Valentina), ha afirmat que “l’Església ha d’estar totalment compromesa amb la normalització de la llengua” (Avui, 4 de setembre de 2023), cosa que no passa a l’Església valenciana, on la majoria dels bisbes i dels preveres arraconen de les parròquies la nostra llengua.
Benvolgut Alexandre, Fill Predilecte de l’Alcúdia i Premi Tio Canya del Bloc Jaume I: has estat model i exemple en la inculturació de l’Església a l’Àfrica. Si Sant Vicent Ferrer, que sempre predicava en valencià, és el patró del nostre país, tu eres el patró dels qui lluitem pel valencià a l’Església. Per una Església inculturada i encarnada en el nostre poble.
Fes, des del cel, que els nostres bisbes i capellans prenguen consciència de la importància pastoral de la llengua a la litúrgia, perquè així, el valencià no continue exclòs dels temples, sinó que siga present a totes les comunitats cristianes que hi ha de Vinaròs a Oriola i de Morella a Elx.
Desitjaria que el teu exemple d’amor a la llengua, animara la jerarquia valenciana a protegir, valorar i utilitzar a la litúrgia el valencià, que és l’ànima del nostre poble.
“Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món” (Mt 25:34). És el que ja hauràs escoltat de Jesús.
Te recordarem amb afecte, i viuràs per sempre en els nostres cors, ja que, com Jesús, has passat per la vida fent el bé, amb el teu somriure i amb la teua amabilitat, amb la teua fe oberta i senzilla. I per això donem gràcies a Déu per la teua vida i per la teua passió pel Regne i per la nostra llengua.
I des del cel, benvolgut Alexandre, prega i protegeix l’Església valenciana, perquè el valencià siga la llengua de les celebracions litúrgiques i els cristians valencians no siguem orfes en la nostra pròpia Església.