Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup de Cristians del Dissabte.
El vint-i-set de gener es celebrava el Dia Internacional de la Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, coincidint en aquest moment amb una forta onada de populisme que actualment recorre tot Europa.
És evident la clara tendència mostrada a la nostra societat de mirar amb simpatia les polítiques extremistes xenòfobes i fonamentalistes practicades i recolzades en el fet d’aixecar a partits que proposen polítiques ultraconservadores basades en negar la convivència a immigrants no reglats o a grups amb idees liberals o solidàries amb tot ésser humà. I aquesta simpatia no sols està mostrant-se en un sector de la nostra societat, sinó també en la mateixa Església espanyola.
És preocupant com eixe ambient ultra ha entrat, no sols al govern d’autonomies, sinó també a la Conferència Episcopal Espanyola i també entre preveres i moviments religiosos.
S’està notant una forta onada populista que assenyala les persones immigrants i els diferents grups que respiren des d’altres aires més solidaris, oberts i humans, no admetent a qui busca dret d’asil o una vida més segura i assossegada.
La nostra Església, pel que fa a aquest moviment populista ultra, calla, viu ignorant aquesta realitat i en les seues manifestacions, en molts sectors de l’Església, pareix que són recolzats, quan caldria alçar la veu i també eixir al carrer per combatre qualsevol forma de racisme, exaltament de la violència i desmantellament de la nostra cultura de llibertat i de l´estat de dret.
A l’Evangeli trobem el crit de Jesús de Natzaret defensant les persones més dèbils i mostrant solidaritat amb les persones rebutjades pel sistema, marginades, també, pel món religiós.
Caldria preguntar-nos, pel que fa als corrents populistes ultra i fonamentalistes, on són els nostres bisbes, preveres i religiosos.
En la celebració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, els bisbes alemanys, junt amb religiosos, preveres i laics eixiren al carrer a cridar contra les polítiques xenòfobes i excloents, per a oposar-se al corrent de voler expulsar del país a tots els immigrants, voler fer accepció de persones i deixar a unes persones i expulsar a unes altres. Quina enveja em fa veure una Església compromesa per la causa de les persones maltractades i excloses pel fet de no tenir papers, no ser comptades pel sistema.
Ací tenim el CIE i no hi ha presència de bisbes ni preveres, en nom de la diòcesi, protestant en contra d’un empresonament sense delicte, volent mostrar disconformitat envers polítiques que fomenten i promouen la “reemigració” (expulsió dels immigrants).
La nostra Església no està alçant la veu ni manifestant-se públicament envers les fronteres que estem creant perquè no s’admet el dret humà de trànsit i cerca d’una vida més digna i més segura arreu del món.
L’horror de la xenofòbia i de les polítiques excloents no caben a l’Evangeli i pertoca a l’Església prendre postura compromesa protestant, manifestant-se i denunciant l’abús de poder i també envers el sistema que crea lleis classistes per admetre les persones que volen i expulsar a qui volen.
Les lleis d’estrangeria no són ètiques i caldria que l’Església considerara que tampoc són evangèliques, així que predicar que tots som membres de la família de Déu i no eixir del temple quan membres de la família són maltractats no la fa creïble.
Katholish assenyala a Alemanya: “La idea que els estranys es convertisquen en germans és per a nosaltres una tasca diària i una experiència constant”.
Potser un bon toc d´atenció perquè les nostres diòcesis valencianes, en aquest moment, analitzen si en el dia a dia estem en eixe compromís i per eixa lluita, tractant de predicar en la vida i vivint el compromís predicat.