Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Si revisem els mitjans de comunicació, descobrirem que la religió s’ha convertit en un fenomen insignificant per a l’interés dels lectors. És un fet que no ven, no és buscat ni cobra massa interés; així que és comprensible, en un món comercial i competitiu, que la religió quede fora de ser un fet noticiós i interessant, més enllà de la mateixa premsa religiosa.
L’Església catòlica es comporta com qui ha desconnectat de la cultura del poble, d’allò que és la preocupació del dia a dia de les persones i es manté en un món distant i diferent, amb un llenguatge inintel·ligible, lluny de l´ús i significat per al poble, volent ser acceptada i obeïda per eixe poble, al qui li és estrany i, a més a més, mostrant afirmacions poc intel·ligibles per a un poble que li resulten dubtoses i fora de circulació a la manera de viure i sentir del poble.
I en eixa realitat on l’Església ha perdut interés, credibilitat i confiança és on vol entusiasmar perquè en aquests dies, celebre, tot el poble, el fet fonamental de la fe cristiana: la Resurrecció.
Sant Pau, quan arriba a l’areòpag, se situà i el primer pas fou incardinar-se en la cultura del poble, s’esforçà en utilitzar el llenguatge del poble i després d’introduir-se en les coordenades culturals, des de la mentalitat d’eixe poble, és quan, fixant-se en l’altar al Déu desconegut, parla del Jesús ressuscitat. No parla amb un llenguatge fora de la cultura d’aquell poble ni fora del sentir d’ells, perquè vol ser escoltat i entrar en diàleg en oferir a Jesús ressuscitat. Així i tot, sabem el resultat, perquè la resurrecció els era un llenguatge estrany i desconcertant, però aconseguí ser escoltat, aconseguí transmetre el missatge.
Avui, als nostres temples, sense més ni més, estem donant per fet que totes les persones que hi acudeixen entenen què és ressuscitar, i, així, sense més qüestionaments, l’Església celebra la Setmana Santa i la Pasqua, com si fora entès per tothom el que volem celebrar.
Si aquests dies acudim a escoltar sermons a les parròquies no és tan cert que puguem distingir si ens estan parlant de reencarnació o de resurrecció; no sabrem si el que celebrem com a fonament de la fe és tornar a cobrar cos o si celebrem una realitat esperançadora de transformació, canvi i novetat de vida.
I, és clar, si el llenguatge és confús, estarà lluny del significat que les paraules tenen a la societat d’avui i el missatge serà contradictori a les vivències de les persones; la conseqüència és la desconnexió i la indiferència.
¿Podem seguir sense qüestionar-nos com es predica? ¿Volem ser creïbles quan la cultura, la ciència i la vida va per altres camins i les inquietuds són diferents?
És urgent un canvi en la vida de l’Església perquè el missatge del Crist ressuscitat requereix ser mostrat des d’una transformació de vida que deixa el calvari, perquè el sofriment és vençut i, si cal passar per la mort, aquesta no és el final, sinó pas necessari per a la vida. Això suposa disposició per a deixar el “sempre”, deixar costums, canviar llenguatge, adaptar-se als nous temps per a fer present l’alegria d’haver-se despullat de les vestidures d’un temps i passar a actualitzar-se des de les creus d’avui a la vida alliberadora i esperançadora. No valen les receptes d’ahir per a les malalties d’avui, i per això no valen els sermons d’ahir per al ressorgir de la vida avui.
Avui moltes persones viuen en la creu i caldrà fer creïble que el seu sofriment no és la virtut, que cal transformar-lo en vida des del treball de fer possible que siga vençuda la marginació, superada la discriminació i reconeguda la dignitat.
El fenomen de la fe cristiana està en el fet que creiem que després de les incomprensions per la lluita en favor de la dignitat de totes les persones, de la igualtat i pels drets de les persones, vindrà la resurrecció, seran superades les indignitats i la deshumanització, i eixa esperança serà la nostra força transformadora. I ahí diem: HA RESSUSCITAT