Solemnitat del Corpus Christi. Xavier Serra és membre del Grup Cristià del Dissabte.
La processó del Corpus Christi de Toledo està considerada com a “Festa d’Interés Turístic Internacional”. Des del 2010 la de València és un “Bé d’Interés Cultural Immaterial”. Oh! Fantàstic, magnífic! Fantàstic i magnífic, evidentment, per al turisme i per a la cultura!
Considerem la de València. Al matí hi ha una cavalcada on desfilen la Moma i els Momos, la “Degollà” i un sacerdot a cavall que va convidant tothom a participar a les festes. I a la tarda una processó enlluernadora, esplèndida, preciosa, amb els seus Gegants i Nanos, els Cirialots, l’agüelo Colomet, la reina de Saba, Samsó, les Roques, els pètals de flors al pas de la Custòdia… Espectacular, una meravella! A més, amb tot el sabor que li dona la tradició multisecular, ja que la processó es realitza des de mitjans del segle XIV. Sí, té ben merescut el qualificatiu que li va atorgar la Generalitat el 2010.
En teoria, la principal finalitat de la processó és proclamar i augmentar la fe dels creients en la presencial real de Jesucrist a l’eucaristia.
La presència real de Jesucrist a l’eucaristia!
Els cristians creiem que d’alguna manera Crist és present en aquest pa (és pa, encara que no ho parega; per tal de la comoditat hem reduït el pa a la mínima expressió). De quina manera és present Crist a l’eucaristia? Des d’un pur (pur en el millor sentit de la paraula), dic, des d’un pur simbolisme fins a la transubstanciació mateixa, les creences personals de cada cristià poden variar. Deixe la discussió als teòlegs, les litúrgies als liturgistes i el dogma als més entusiastes.
A mi m’interessa sobretot el seguiment de Crist. Quan Jesús va dir “Feu això en commemoració meua”, es referia a l’acte de compartir el pa i el vi, sí, però jo crec que, sobretot, es referia al que havia fet al principi d’aquell famós sopar del dijous. Perquè conforme anaven arribant els seus amics a la casa on volien celebrar la gran festa jueva, en comptes d’enviar un servent a netejar els peus polsosos dels convidats, Jesús va agafar una gerra d’aigua, una safata i una tovallola i es va posar a rentar-los ell mateix. I segur que va ser en aquell moment quan va pronunciar la frase immortal: “Feu això en commemoració meua”. “Això” era aquest acte de servici, que, per cert, recapitulava tota la seua vida. Si els seus amics volien “commemorar-lo”, hauria de ser consagrant-se al servici dels altres i, com a signe, icona o encarnació més preada, compartir el pa i el vi que, d’alguna manera, és Jesucrist, la seua existència, el seu missatge.
Perquè no volem que l´eucaristia, l´exposició del Santíssim o la processó del Corpus signifiquen únicament preciosos i tradicionals actes turístics, folklòrics o culturals. Volem que les nostres comunions, les nostres adoracions al Santíssim i les nostres processons del Corpus es continuen en un desafiament al món i en un compromís amb els valors cristians. Un compromís amb la llibertat, un compromís amb la igualtat i la defensa dels oprimits, dels més vulnerables, dels sense-veu, un compromís amb una lluita activa per la pau al món. Són moltes les guerres actuals que afligeixen i torturen milions d’éssers humans. Sens dubte, la més escandalosa i esgarrifosa és la d’Israel contra Palestina. Tancar els ulls i la boca al genocidi de Gaza -pose com a paradigma- és tancar-se al missatge de Jesús que volem celebrar a la festa del Corpus Christi.