Comentaris a les Lectures

Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.                                                                         Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Jesús va passar pel món fent el bé, anunciant la vinguda del Regne de Déu, fent signes de guarició i sanació i deixant grupets de seguidors conversos al seu missatge. Ens queden paraules seues al voltant de les quals les primeres comunitats de seguidors seus varen bastir els relats evangèlics. Però no va voler deixar-nos únicament un record del seu pas per la terra, ni una figura que evocara la seua presència. Va voler romandre realment amb nosaltres. En el sopar de comiat amb els seus, sabem el que li esperava, però amb l’esperança posada en la mà del Pare, i la fe en el seu retorn, feu un gest i digué unes paraules que quedarien per sempre gravades en la memòria dels seus seguidors. Les paraules que escoltem a l’evangeli del discurs del Pa de Vida són molt clares i explícites i no deixen espai per a una interpretació merament simbòlica: Crist s’ofereix com a veritable aliment per a la vida del món. Tal com s’expressa poden resultar unes paraules dures, a les oïdes dels jueus del seu temps, i també per als nostres. Això és perquè el pa eucarístic és Crist mateix, viu i present. El pa eucarístic té un nom i un rostre: Jesucrist, i una conseqüència: l’amor i la sol·licitud dels membres de  les comunitats cristianes entre ells i amb els pobres, les persones marginades i desvalgudes. La comensalitat practicada per Jesús en la seua vida es fa sagrament de presència i d’amor. El Crist fet pa demana ser compartit. El pa que es trenca, que es fracciona en l’Eucaristia és un signe clar de comunió, d’aliment per a tots els qui s’acosten amb fe a la taula de Jesús. El vi de la copa, que és begut per tots, significa la participació de tots en la vida de Crist.

Perquè tots tenim fam i set de vida. Necessitem quelcom que òmpliga de sentit el nostre existir. Un sentit que no podem omplir les futileses del món i pot ser tampoc els grans ideals humans, per molt sòlids que siguem. I Jesús és la resposta a eixa necessitat pregona que tenim. «Ens has creat per a vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descanse en vós», deia Sant Agustí.

Solemnitat de la Santíssima Trinitat.                                                                            (Ex 34, 4b-6.8-9;   Salm:   Daniel 3;   2 Corintis 13, 11-13;  Jn, 3, 16-18)                      Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Voreu que cap dels textos ens parla de  trinitat. Tots ens refereixen la força i majestat del Creador amerades amb el seu amor, perquè açò és precisament la Revelació: revelar sempre l’amor del Creador; però la Trinitat no és Revelació, sinó interpretació d’ella. Què vol dir açò?

Vol dir que els éssers humans necessitem comprendre tot el que ens passa, tot el que pensem i tot el que esperem perquè som mamífers reflexius. No podem evitar-ho.

Els escrits de la Bona Nova que el Nostre Senyor va ensenyar als apòstols no parlen de Trinitat, sinó del Pare Creador, del Fill, la Paraula encarnada, i de l’Esperit del Pare i del Fill; tot és una unitat d’amor. L’Esperit del Pare, entra en l’home Jesús el dia del bateig d’aquest en el Jordà: “Després de ser batejat, isqué de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí i Jesús veié l’Esperit de Déu  que, baixant com un colom, venia damunt d’ell i una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill.”  (Mt 3, 16) Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

Solemnitat de la Pentecosta                                                                                                (Ac 2, 1-11; 1Co 12 3b-7.12/13; Jn 20, 19-23)                                                                              Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte

1. Les circumstàncies descrites per dos dels relats de hui són tan descomunals que podem restar bocabadats davant del vent impetuós i el do de llengües narrats pels Actes o l’aparició del Ressuscitat travessant parets que ens conta Joan.

Però, la pregunta fonamental és: per què rebre l’Esperit Sant? O bé, què comporta la recepció de l’Esperi Sant? També: Quin és eixe Esperit?

Recordem l’inici de la vida pública de Jesús: “L’Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, etc.” Eixe és l’esperit que van rebre els Apòstols i és també el que rebem nosaltres pel baptisme i la confirmació. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Solemnitat de l’Ascensió del Senyor.                                                                             Onofre Vento és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La Resurrecció dona vida i fa present entre nosaltres  de forma activa, el missatge que Jesús ens dona a través de la seua experiència de vida i la seua paraula; de manera que no quede soterrat i absent d’este món nostre, sinó que puguem  continuar fent-lo present, viu i ressuscitat en les nostres vides i en la nostra societat,

L’Ascensió del Crist al cel, ens fa present i manté l’esperança per tal de seguir caminant i construint la nostra vida i el nostre entorn social, dintre de les grans adversitats que se’ns presenten. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

VI Diumenge de Pasqua.                                                                                                        (Fets 8,5-8.14-17; Salm 65; 1Pe 3,15-18; Jo 14,15-21)                                                                      Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Després d’haver ressuscitat Jesús es va anar apareixent als seus deixebles, ensenyant-los el camí i preparant-los per a la seua partida definitiva, va manifestant-se, donant-los pautes i directrius, els anima a seguir endavant. Aquesta experiència interior de resurrecció se’ls manifesta de manera gradual a través de trobades i senyals. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

 Vé Diumenge de Pasqua.                                                                                                           (Fets 6, 1-7; 1Pere 2, 4-9; Jo. 14,1-12).                                                                                                Joan Sifre és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els deixebles viuen la Pasqua com un temps d’esperança, una esperança que no es fonamenta en altra cosa que en la misericòrdia de Déu; un Déu de vida, que no defrauda, el Déu Pare-Mare que lliurà Jesús, el just crucificat, de la mort. Ell és la nostra esperança que mai decau. (Rom 5,5).

Els primers missatges dels apòstols davant la multitud que va incorporant-se a la fe són una invitació a reconèixer Jesús, pedra angular del nou edifici del que nosaltres som part, per elecció compassiva de Déu, fins a configurar el nou poble elegit i adquirit (Rom 8,15). Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

IV Diumenge de Pasqua.                                                                                                    (Fets 2,14a.36-41; Salm 22; 1Pe 2,20b-25; Jo 10,1-10)                                                                     Xavier Serra és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Us recordeu de la maièutica? Era el mètode emprat per Sòcrates. Ell preguntava, i preguntava i preguntava. I els seus deixebles en respondre descobrien en ells mateixos nocions que, fins aquell moment, havien estat latents. Sòcrates, doneu-nos una mà!

Després del títol he començat amb una pregunta: Quines veus escoltem hui?

Seguisc amb preguntes; preguntes que em faig a mi mateix i que jo mateix conteste. Potser les meues respostes em permeten descobrir nocions latents en mi, de les quals no m’havia adonat. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

3r Diumenge de Pasqua.                                                                                                      (Fets 2,14.22b-33; Salm 15; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35)                                                          Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 L’evangeli d’avui és una catequesi perfecta de la trobada amb el Ressuscitat.

Tendim a pensar  que els primers seguidors de Jesús visqueren el Divendres Sant com el fracàs per la mort de Jesús; i el Diumenge de Resurrecció, tots creien en Jesús ressuscitat. No és així. És tot un procés de reflexió, contactes, oració, escriptures, recordar les paraules de Jesús… fins que comprengueren que, com diu la primera lectura: Déu l’ha ressuscitat i l’ha deslliurat dels llaços de  la mort, que de cap manera no podia retindre’l captiu.

L’Evangeli ens narra l’itinerari dels dos deixebles. Anaren a Jerusalem tot i esperant grans esdeveniments, però quan altres celebraven la presència de Jesús viu, ells abandonaren la comunitat i tornaren, pessimistes, a l’aldea, és a dir, allò que sempre va ser segur. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

2n Diumenge de Pasqua                                                                                                    (Fets 2,42-47; Salm 117; 1 Pere 1,3-9; Joan 20,19-31)                                                                      Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

“Pau a vosaltres”

“Pau a vosaltres” és la salutació del Ressuscitat als deixebles tancats per por. Fins a tres vegades recorda l’evangelista aquesta salutació. Amb aquesta pau Jesús els ajuda a superar la por que els empresona i el dubte o l’escepticisme de Tomàs. I també els nostres pors i dubtes. La por bloqueja. La por que se sembra i s’escampa en el nostre món vol matar l’esperança en un món millor i ens tanca en un egoisme i una falsa seguretat. Jesús trenca aquest tancament: “No tingueu por”, “Pau a vosaltres”, i els envia a anunciar el Regne alliberador significat en el perdó dels pecats. La pau que es rep s’ha de transmetre. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Diumenge de Pasqua de Resurrecció.                                                                           (Fets 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9).                                                                          M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És aquest el dia en què actuà el Senyor. I encara que cada evangeli narra aquest moment de forma distinta, coincideixen en uns pocs detalls: que era el primer dia de la setmana, que estava fent-se de dia i que el privilegi (o l’esglai) de trobar la llosa fora del seu lloc el tingueren les dones.

L’evangelista Joan presenta Maria Magdalena: ningú dubta de l’amor que moltes persones alçades i rescatades del fang i de la misèria professaven a Jesús. Hagueren anat amb ell a la fi del món. I Maria Magdalena és de les poques que tenen nom als evangelis. Joan ens la presenta sola, quan encara era fosc, camí del sepulcre. ¿A pregar? ¿a plorar? ¿a sentir de prop l’ésser estimat? Tant és; la realitat és que no hi ha sepulcre tancat, que no hi ha llosa, que Jesús no hi és.

Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”