Comentaris a les Lectures

XVIIé Diumenge del Temps Ordinari                                                                           (1Reis 3,5.7-12; Rm 8, 28-30; Salm 118 i 72; Mt 13,44-52)                                                Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

-En aquest comentari a les lectures del diumenge, farem dos breus referències: a la primera lectura i a l’evangeli.

-Salomó ha heretat del seu pare un gran regne, però ell és inexpert: “soc encara jove i no sé governar  la gent”. Déu li va dir: “Demana’m què vols que et done”. Salomó li demanà: “Que sàpiga escoltar per destriar el bé del mal”

Tant de bo totes i tots sabérem  escoltar, perquè escoltar és una forma d’amar. Fixem-nos que tot l’Antic Testament està modelat per l’expressió: escolta Israel.

El mateix Jesús quan va  narrar la paràbola del sembrador va concloure dient que la llavor que cau en la bona terra és la que sap escoltar.

En una societat carregada de crits, insults i desqualificacions, la capacitat d’escolta esdevé un bé necessari i cabdal, especialment per a tots el polítics que hi són per representar els batecs de la societat. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

XVIé Diumenge del Temps Ordinari.
(Sa 12,13.16-19; Salm 85; Rm 8,26-27; Mt 13,24-43)                                                                 Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“De bons i dolents” (paràbola del blat i la jull)

El mal i el bé caminen mesclats. Hi ha molta maldat en el món: desigualtat, avarícia, injustícia, odi, guerres… Però també hi ha molta bondat, encara que no faça tant de soroll: gent bona, honesta, solidària, persones de gran cor que transmeten amor… No sols en el món, també en nosaltres mateixos: ningú és del tot bo ni del tot dolent. “Només Déu és bo” (Marc 10,18). I d’aquesta bondat fonamental participem: som fonamentalment bons, però amb les nostres debilitats, errors, confusions, egoismes, ira, avarícia, potser odis… Creure’s els bons porta a considerar “els altres” com els dolents i sembla que això et done capacitat per disposar d’ells. Així ho reflecteix un “mig acudit”:
—“Papà, si els bons matem tots els dolents, només quedaríem els bons?”
—“No, fill, només quedaríem els assassins”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

XVé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                   (Is 55,10-11; Salm 64; Rm 8,18-23; Mt 13,1-23)                                                                                  M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les lectures d’aquesta setmana ens presenten imàtgens d’una natura que, ben fecundada i alimentada, dona fruits bons i abundants.

Són metàfores que ens conviden a escoltar la paraula de Déu i posar-la en pràctica, cadascú des de les seues possibilitats i el seu enteniment, i que, com diu el profeta Isaïes “(…) no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat». És una responsabilitat per a tot creient estar atent a escoltar i a llegir totes les formes en què Déu ens parla, perquè hem de respondre amb els nostres gestos, les nostres paraules, les nostres accions, la nostra estima, en definitiva, als éssers humans que ens han sigut confiats en les seues necessitats. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

XIVé Diumenge del Temps Ordinari                                                                                    (Mt 11,25-30)                                                                                                                                                Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

De nou nou ens trobem amb un evangelista que posa en boca de Jesús alguna cosa que ens desconcerta. “Senyor del cel i de la terra , et done gràcies perquè has amagat aquestes coses al savis i entesos i les hi has revelat als més menuts”.

En la història de les religions, tots projecten en Déu un déu que se’l coneix per la saviesa i que fa costat als poderosos, però el Déu que anuncia Jesús, el Déu Pare només el coneix Jesús i aquell a qui el fill li ho vullga revelar. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

XIIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                (2 Reis 4,8 -11.14-16a ; Salm 88; Rm 6,3-4.8-11 ; Mt 10, 37-42.)                                     Llorenç Gimeno és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tant la primera lectura com l’Evangeli ens inviten  donar gràcies a Déu per les persones concretes, amb noms i cognoms, gràcies a les quals arriba a nosaltres la Bona Notícia  de l’amor de Déu. Com és d’important estar atents per acollir aquestes persones, hòmens i dones de Déu, que ell posa al nostre camí. El que feu la dona de Sunam quan conegué el profeta, li canvià la vida: el que semblava impossible, deixà de ser-ho: la promesa es complirà. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

XIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                  (Jr 20,10-13; Salm 68; Rm  5,12.15.;  Mt 10,26.33)                                                                        Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Per tres vegades repeteix Jesús este diumenge que no tinguem por: «No tingueu por!». Unes paraules que ressonen hui enmig d’anuncis catastròfics, guerres abominables, mals auguris i amenaces planetàries. Les lectures d’este diumenge oferixen l’anatomia de la por: el seu origen, els seus efectes i el seu alliberament.

En l’origen de la por concorren simultàniament les inclinacions individuals i les expectatives socials. Si ens aferrem a l’existència, tenim por del buit existencial, de l’envelliment i de la mort; si ens apeguem a les coses, als diners i al benestar, temem perdre allò que considerem que ens pertany; si ens aferrem al jo, ens fa por la soledat, la insignificança i l’oblit; si ens aferrem al present, ens inquieta la incertesa del futur. Totes estes pors arrelen, es veuen afavorides i es produïxen segons els valors que prioritzem en la nostra vida, segons les expectatives que els altres depositen en nosaltres i segons el context social que ens influïx. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

XIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                              (Ex.19,2-6a; Sal. 99; Rm. 5,6-11; Mt. 9,36-10,8)                                                                              Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El papa Lleó ha acabat la seua peregrinació apostòlica pel nostre país i els seus ensenyaments encara ressonen en les nostres oïdes en fer-se eco del missatge que l’Evangeli ens presenta en aquest diumenge: “Aneu i proclameu que el Regne de Déu és a prop”.

Hem vist on ho ha buscat. No ha necessitat allunyar-se, però, és possible ens haja sorprès perquè, lluny del mundanal soroll que li produïen les pancartes, multitud, cants i llocs oficials, li hem vist acostar-se a aquelles persones que nosaltres volem expulsar del nostre costat i desfer-nos d’elles i, al seu costat, ha aixecat la veu contra les polítiques discriminatòries que danyen la dignitat humana. S’ha posat de costat de les causes perdudes, advertint-nos del mal que fan els egoismes que ens deshumanitzen. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.                                                                         Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Jesús va passar pel món fent el bé, anunciant la vinguda del Regne de Déu, fent signes de guarició i sanació i deixant grupets de seguidors conversos al seu missatge. Ens queden paraules seues al voltant de les quals les primeres comunitats de seguidors seus varen bastir els relats evangèlics. Però no va voler deixar-nos únicament un record del seu pas per la terra, ni una figura que evocara la seua presència. Va voler romandre realment amb nosaltres. En el sopar de comiat amb els seus, sabem el que li esperava, però amb l’esperança posada en la mà del Pare, i la fe en el seu retorn, feu un gest i digué unes paraules que quedarien per sempre gravades en la memòria dels seus seguidors. Les paraules que escoltem a l’evangeli del discurs del Pa de Vida són molt clares i explícites i no deixen espai per a una interpretació merament simbòlica: Crist s’ofereix com a veritable aliment per a la vida del món. Tal com s’expressa poden resultar unes paraules dures, a les oïdes dels jueus del seu temps, i també per als nostres. Això és perquè el pa eucarístic és Crist mateix, viu i present. El pa eucarístic té un nom i un rostre: Jesucrist, i una conseqüència: l’amor i la sol·licitud dels membres de  les comunitats cristianes entre ells i amb els pobres, les persones marginades i desvalgudes. La comensalitat practicada per Jesús en la seua vida es fa sagrament de presència i d’amor. El Crist fet pa demana ser compartit. El pa que es trenca, que es fracciona en l’Eucaristia és un signe clar de comunió, d’aliment per a tots els qui s’acosten amb fe a la taula de Jesús. El vi de la copa, que és begut per tots, significa la participació de tots en la vida de Crist.

Perquè tots tenim fam i set de vida. Necessitem quelcom que òmpliga de sentit el nostre existir. Un sentit que no podem omplir les futileses del món i pot ser tampoc els grans ideals humans, per molt sòlids que siguem. I Jesús és la resposta a eixa necessitat pregona que tenim. «Ens has creat per a vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descanse en vós», deia Sant Agustí.

Solemnitat de la Santíssima Trinitat.                                                                            (Ex 34, 4b-6.8-9;   Salm:   Daniel 3;   2 Corintis 13, 11-13;  Jn, 3, 16-18)                      Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Voreu que cap dels textos ens parla de  trinitat. Tots ens refereixen la força i majestat del Creador amerades amb el seu amor, perquè açò és precisament la Revelació: revelar sempre l’amor del Creador; però la Trinitat no és Revelació, sinó interpretació d’ella. Què vol dir açò?

Vol dir que els éssers humans necessitem comprendre tot el que ens passa, tot el que pensem i tot el que esperem perquè som mamífers reflexius. No podem evitar-ho.

Els escrits de la Bona Nova que el Nostre Senyor va ensenyar als apòstols no parlen de Trinitat, sinó del Pare Creador, del Fill, la Paraula encarnada, i de l’Esperit del Pare i del Fill; tot és una unitat d’amor. L’Esperit del Pare, entra en l’home Jesús el dia del bateig d’aquest en el Jordà: “Després de ser batejat, isqué de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí i Jesús veié l’Esperit de Déu  que, baixant com un colom, venia damunt d’ell i una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill.”  (Mt 3, 16) Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

Solemnitat de la Pentecosta                                                                                                (Ac 2, 1-11; 1Co 12 3b-7.12/13; Jn 20, 19-23)                                                                              Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte

1. Les circumstàncies descrites per dos dels relats de hui són tan descomunals que podem restar bocabadats davant del vent impetuós i el do de llengües narrats pels Actes o l’aparició del Ressuscitat travessant parets que ens conta Joan.

Però, la pregunta fonamental és: per què rebre l’Esperit Sant? O bé, què comporta la recepció de l’Esperi Sant? També: Quin és eixe Esperit?

Recordem l’inici de la vida pública de Jesús: “L’Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, etc.” Eixe és l’esperit que van rebre els Apòstols i és també el que rebem nosaltres pel baptisme i la confirmació. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”