Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Eixa és l´expressió que vaig tenir quan vaig llegir la Carta pastoral que el nostre paisà Juan Antonio Reig Pla dirigí als seus diocesans.
Ha passat una setmana des que Reig escrivia una Carta pastoral titulada “España transformada en un campo de exterminio”.
Sobren explicacions, ja que el títol ho diu tot sobre aquest bisbe.
No es pot concentrar en menys paraules tanta barbaritat junta; no es pot ofendre tant a les persones que l´escolten i a la intel·ligència humana.
Per expressions molt més innocents han sigut molts teòlegs castigats al silenci, els han tret de l´ensenyament de les facultats de teologia catòliques i a molts els han llevat el nihil obstat per a poder impartir la classe de religió a l´escola. Què passa, ¿un bisbe té butla? Tot allò que diu un bisbe, ¿va a missa?
Una carta pastoral no deixa de ser un document del Magisteri de l´Església on el bisbe parla com a “succesor dels apòstols” i no a títol personal, per això caldria que es posara més atenció a tantes cartes que els bisbes van oferint al poble de Déu i que el poble fidel pacientment escolta sense cap possibilitat de rèplica. Caldria discernir bé, i de manera molt clara, si el bisbe està airejant les seues “manies”, “pors”, “debilitats”, “fixacions” o “fonamentalisme” procurant disfressar-ho i fent-ho passar per doctrina segura i ferma, amagant en eixes cartes les seues opcions ideològiques i nostàlgiques.
En aquesta carta, les seues fixacions no sonen a una rampellada sinó que mostra una opció ideològica i un encasellament dogmàtic.
Malauradament apareixen manifestacions de bisbes molt bel·ligerats davant governs que busquen la separació entre l´Església i l´Estat, que procuren atendre la ciudatania pural sense deixar espai perquè les religions, en el seu ambient propi puguen seguir desenvolupant la seua missió.
Juan Antonio Reig s´afilia a qui promulguen Espanya com un bé patrimonial inamobible i eixe Estat intocable sota una moral catòlica, apostòlica i ara jo diria, ¿segueixen hui dient també romana? Ho dic perquè allà a Roma ara està el Papa Francesc.
El silenci de la Conferència Episcopal pesa i és significatiu. És cert que cada bisbe, jeràrquicament, és qui fa i desfà en la diòcesi, si mirem el codi de dret canònic, però quan una Carta pastoral emet acusacions de tal calibre, no estaria de més que apareguera la veu de l´Espiscopat com a cos o d´algun bisbe en particular, encara que això provocara un enfrontament. El silenci deixa entreveure que allò que s´ha dit “va a missa” i esguita tota l´Església espanyola.
Aquesta Carta pastoral sona a un “part de guerra” amb tota regla, atrevint-se a deixar ara la responsabilitat sobre la conciència dels professional mèdics.
És molt possible que la Nunciatura tinga molts dolors de cap de com està configurat l´episcopat espanyol i no sàpia per on tirar, però el poble de Déu va desenganyant-se per tants silencis i va deixant de prendre´s seriosament allò que van volent ensenyar els bisbes.
Pareix que la nostra Església espanyola estiga vivint en altre país i no estiga al costat de les persones que configuren el nostre, i que van, des de la seua llibertat de pensament, configurant les seues opinions i volent que els creients, essent fidels a Déu, responguen sense tancaments ni fanatismes i que donen resposta a la societat plural que formem.
La Carta no compta amb la ciència; tampoc accepta la justícia i deixa entendre que el poble és servil i no té cap opinió, necessita ser conduît, clar està, per la seua veu.
No és evangelitzador voler fer passar per la pedra a ningú, encara que siga la voluntat de Déu, perquè el mateix Déu ens deixa lliures perquè puguem decidir a conciència.