Una mirada al nostre passat no tan llunyà ens ajudarà a comprendre i a sensibilitzar-nos en la problemàtica actual de la migració.
Moltes persones de la nostra terra valenciana, la majoria treballadors del camp, hem sofrit en carn pròpia les injustícies, els atacs a la dignitat humana… producte de la migració -en este cas temporera- a diferents països europeus.
Que no ens caiga en l’oblit i que estes vivències pròpies o de persones del nostre entorn, ens ajuden a entendre i acollir als migrants actuals.
El Sistema Capitalista en el que estem immersos, ens col·loca a la gran majoria en una dinàmica perversa: som persones explotades i a la vegada explotadors d’altres. ja ens va bé que això siga així. A les persones que acudeixen al nostre espai fugint de la guerra, la fam, la misèria… i buscant mitjans de supervivència, són tractades la nostra societat els tracta com a individus que venen a envanir-nos i a quebrar la nostra economia i seguretat. Però, malgrat tot, no dubtem en adjudicar-los treballs no volguts per nosaltres i amb unes condicions indignes: jornalers en l’agricultura, en les grans extensions d’hivernacles, peons d’obra, neteja, construcció de carreteres, tindre cura de malalts, de majors, de persones amb discapacitat… La majoria d’estes persones estan ocupant els llocs de treballs més durs de la nostra economia, prestant-nos uns serveis en unes condicions que nosaltres ens neguem a assumir. Gràcies a estes persones és possible que es recol·lecten els fruits de la terra, que la construcció tire endavant, que els nostres majors i persones amb discapacitat siguen ateses…
Mentre el món estiga organitzat en funció dels interessos del mercat, els moviments migratoris seran una realitat a la recerca d’una vida més digna; mentre les guerres maltracten països i les condicions de vida de les persones, l’emigració serà en molts casos, la única eixia a una vida millor.
No és fàcil eixir d’esta cadena explotador-explotat; el Sistema Capitalista és poderós i no admet canvis. Però es fa necessari prendre consciència clara de la realitat en la que estem immersos, per tal d’acostar-nos a les persones migrants amb un actitud de comprensió, respecte, estima i ajuda.
Hem d’encarar la problemàtica de L’emigració requereix d’una actitud d’acollida, de comprensió, respecte, estima i ajuda. Però també de denuncia de les causes que l’estan produint. Cal insistir en com les persones migrants no són fruit d’unes circumstàncies dolentes, però accidentals. Són el producte d’un Sistema Econòmic pervers instal·lat a escala mundial, que busca única i exclusivament el benefici econòmic, sense tenir en compte els drets i la dignitat de les persones. (“El Capitalisme mata”, ens diu el papa Francesc). Cal parar-nos a reflexionar com l’emigració no deixa de ser un amortiguador de la consciència de les persones que vivim en el país que acull, perquè són elles -les persones migrants- qui realitzen les formes de treball més dures i explotadores; són elles les que -per ficar un exemple- ens resolen el problema de tindre cura de la gent gran i per tant deixem de plantejar-nos de quina altra manera els humans cuidem uns dels altres, o treballem o vivim sense el recurs de les necessitats de fam d’altres humans. Hi ha una dualitat en eixa vivència. Ens beneficiem de la seua situació i al mateix temps ens empobrim en la nostra condició humana, perdem sensibilitat i capacitat per a crear noves condicions i relacions de vida i treball.
Nosaltres, en viure en un país més desenvolupat ens estem beneficiant. Sense ser la nostra pretensió, estem sent causa del mal que sofreixen altres persones. Tractem d’evitar-ho el més possible i de conscienciar-nos i conscienciar al nostre entorn del greu problema que estan patint les persones migrants i del benefici que ens reporten.
Hem de sentir-nos obligats a ficar els mitjans al nostre alcans per a que no es tinga que repetir la història que en estos dies de Nadal ens narren els Evangelis:
“Va ser quan eren allà que li arribà el moment del part, i donà a llum un fill, el primer que tenia: l’embolcallà i el posà en un pessebre, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.” (Lluc 2, 6-7).