Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
No vull ser irreverent ni maleducat en nomenar-te Enrique, a vosté Sr. arquebisbe de València, però en aquesta ocasió vull parlar-te no des del càrrec, sinó a tu com a persona, que en aquest moment has de sofrir el desgavell dels qui, moguts pel fanatisme ultra, encara que davant el Sr. arquebisbe volen semblar respecte i proximitat, no tenen cap inconvenient en tirar-se a la jugular, volent, Enrique, sotmetre’t a la seua ideologia.
VOX està en una croada contra la llengua valenciana, ara que ací a la Comunitat Valenciana, gràcies al PP, ha tocat poder i no li importa, en eixa croada, també atacar l’Església que ha sigut cau d’eixes mentalitats, però que sense haver canviat l’Església el seu comportament, amb l’arquebisbe Enrique s’ha atrevit a publicar l’evangeli del dia a dia en valencià.
Qui som de poble hem hagut de dependre el castellà a la força. A l’escola, monges, frares i mestres eren generalment castellanoparlants i aquells qui eren valencianoparlants, a l’escola, no parlaven valencià, com els rectors tampoc a les parròquies ni al seminari, on era motiu d’expulsió. (Pareix que sobraven rectors i el valencià no era signe de tenir vocació al sacerdoci). No sé si els agradarà als de VOX sentir que també era motiu d’expulsió cantar el Faller.
Aquesta lluita per la llengua ve de lluny i sabem que, fins i tot per motius de politització, per la divisió en blocs polítics, utilitzant la llengua com arma d’un bloc contra l’altre. La catalanofòbia s´ha instal·lat. Podem anomenar països hispans a tots els qui considerem que parlen castellà (Xile, Perú, Bolívia…) i voldria que aquest grup de gent escoltara el parlar d’allà, essent que defensen que és castellà.
Com a company i germà, Enrique, i com a membre de l´església valenciana voldria donar-te ànims perquè no tingueres por ni et deixares impressionar. M’agrada comprovar que alguns col·laboradors en l’arquebisbat, que no parlaven valencià, ara ja van parlant-lo i aquest xicotet pas que s’ha donat saps, que per alguns grups i institucions a dintre de l’Eglésia és considerat encara xicotet, perquè es voldria una Església diocesana més normalitzada amb la llengua, però agraeixen aquests signes que van donant-se. Ànim per a fer front a la croada fanàtica que envesteix fort i pot ferir, però que això no siga tant com per acovardir-se.
Soc conscient que el meu recolzament no té gens d’importància, doncs, no tinc cap influència, però així també faig honors a aquell sabater remendó aimara a qui vaig acudir a reparar unes sabates i no acceptà perquè estava de vaga i en manifestar-li a qui li importaria el que ell feia o a qui podia afectar-li em contestà que ja d’entrada a mi i a ell per ser conseqüent en la lluita per allò que creia i pensava.
Enrique, endavant; i escoltem el clam de tantes persones que demanen la normalització de la llengua valenciana a l’Església. Són temps complicats perquè els detractors de la llengua tenen poder i continuaran posant molts obstacles, però la decisió de parlar i celebrar en valencià és nostra i molts són els qui estan esperançats amb tu.