José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
El dimarts 11 de juny l’Aula de Ciutadania de Llíria celebrarà la sessió de clausura del curs 2023-2024 que estarà dedicada a un tema central per a la bona convivència en la nostra societat del present: “Ètica, civisme i democràcia”. Actuaran com a ponents NICO MARCO PÉREZ (professor de l’EPA i llicenciat en Filosofia) i RAFA BENÍTEZ GIRALT (doctor en Filosofia del Dret). La sessió (que forma part dels actes del Juny Cultural de l’Escola d’Adults de Llíria) servirà també per a fer balanç del curs actual de l’Aula de Ciutadania i plantejar suggeriments per al curs vinent.
El curs 2023-24 ha estat el nové de l’Aula de Ciutadania, i en ell s’han celebrat aquestes sessions: 5 d’Octubre, JULIÁN ANTÓN FERRIS (Orientador i terapeuta), “Claus per afrontar la salut mental”; 30 de Novembre, FRANCESC ROZALÉN (Historiador), “Centenari del naixement de Pasqual Enguídanos: un escriptor internacional”; 14 de Desembre, BEATRIZ OLMO GILABERT (Enginyera), “Paisatges miners: mineria i restauració”; 25 de Gener, JOAN J. ADRIÀ I MONTOLIO (Historiador), “Els deportats als camps de concentració nazis nascuts al Camp de Túria i la Serranía”; 15 de Febrer, LAURA SILVESTRE GARCIA (Universitat Politècnica de València), “Aproximació a la història dels museus y galeries d’art contemporànies”. 26 de Març, CARME MANUEL CUENCA (Universitat de València), “Indis i cowboys; història i literatura dels nadius nord-americans”; 25 d’Abril, JAUME PÉREZ-MONTANER (Universitat de València), “Homenatge a Vicent Andrés Estellés en el centenari del seu naixement”; 16 de Maig, ANTONIO GIMÉNEZ (Jutge) i JOSEP Mª JORDAN (professor), “Valors i reptes actuals de la Unió Europea”.
La sessió de tancament del curs, el proper 11 de juny, respon a una inquietud particular: a la majoria dels ciutadans no ens agraden molts aspectes de la vida pública espanyola dels darrers anys, la qual mostra tant de malestar. ¿Com aconseguir que hi haja major diàleg, una controvèrsia més serena i un debat polític més educat? ¿Com neutralitzar el soroll mediàtic i arraconar els insults i les desqualificacions personals? ¿Com enaltir el valor dels arguments raonats, la moderació i les actituds cordials? ¿Com estimular els testimonis d’encontre i respecte mutu per damunt dels tremendismes, els sectarismes, els fanatismes, els dogmatismes i les radicalitats extremes?
Sens dubte, l’ascens que ha tingut l’extrema dreta, al nostre país i en el conjunt d’Europa, no facilita les coses. Una extrema dreta que no creu realment en la democràcia i se’n serveix de la seus presència institucional per a fomentar la desafecció i denigrar el sistema democràtic. Una extrema dreta que odia notòriament la cultura i s’inventa (i manipula) un relat fictici del passat i del present (sense rigor ni cap respecte per la recerca intel·lectual) per a fabricar un futur dominat pel fanatisme i la ignorància. Una extrema dreta que tampoc creu en la Unió Europea i se’n aprofita del seu pes electoral per a combatre i deteriorar el propi projecte europeu.
En aquesta columna m’he referit moltes vegades al pensament de la professora Adela Cortina, catedràtica emèrita d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, que ha dedicat la seua tasca vital a construir enteniments (en la política, l’empresa i el dia a dia). Però ara també m’agradaria citar la professora Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia Moral de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha subratllat especialment el paper de l’ètica com a instrument per a la formació de la ciutadania. Del seu ensenyament se deriven algunes idees elementals que m’agradaria destacar ací.
El comportament cívic és la base de la bona convivència, i la democràcia precisa d’una acció conjunta de cooperació, participació i solidaritat ciutadana. Cal respectar la llibertat dels altres si volem que es respecte la llibertat pròpia, per això cal una ètica de mínims i un civisme sense els quals es posa en risc la mateixa democràcia. La ciutadania ha de mostrar sentit comú i col·laborar en la construcció i millora de la vida col·lectiva. Tots plegats hem de ser capaços de trobar solucions als problemes, superar conflictes i harmonitzar voluntats, tot acceptant i respectant la nostra diversitat. El civisme és imprescindible per al bon govern de la nostra convivència, i això reclama una ciutadania madura i responsable.
Recapitulem, a la fi, algunes paraules claus del tema que ens ocupa: respecte mutu, convivència pacífica, moderació i responsabilitat en les nostres actituds, participació i cooperació en la vida pública, diàleg i encontre en les nostres discrepàncies, dignitat de cada persona, reconeixement de la diversitat, valors democràtics i gestió del bé comú, ciutadania madura. Podeu afegir-ne d’altres. Tots sou invitats a aquesta sessió última del curs de l’Aula de Ciutadania de Llíria, i a proposar idees per al curs vinent. De segur que vos ho agrairan els dos coordinadors d’aquesta activitat: Nico Marco i Rafa Benítez. Els millors desitjos per a tots.