Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Les persones no som illes ni som asèptiques i l’experiència de vida ens influeix en la construcció del nostre constructe des d’on donem forma a la nostra manera de pensar i de llegir el dia a dia.
Joseph Cardijn (1882 – 1967), sacerdot belga, fou fill d’un miner mort a conseqüència de les hores dintre de la mina, necessàries per a mantenir la família, fet que a Cardijn el marcarà de tal manera que no podrà eludir llegir l´Evangeli i dirigir la predicació contra l’explotació, maltractament humà i oposició al silenci d’una Església cada vegada més allunyada del món obrer i arrelada al costat del poder. Una postura que du a l’opinió per part de la societat que la vida cristiana manifesta públicament l’acceptació acrítica d’aquesta societat injusta.
L’esforç evangelitzador caldrà que siga unir fe i vida, però no des de normes, que tots tenim experiència que és el que fa la jerarquia, sinó des d’un discerniment comunitari. Ens sona açò? Allò que el Papa Francesc està insistint-nos com a fonamental i necessari per a viure església: sinodalitat. Una Església construïda amb totes les persones i per a totes elles, sense discriminacions ni dogmatismes, sense que la paraula d’unes tinga més valor que la d’unes altres, sense codis lluny de la realitat del dia a dia, sense teoritzar i sí vivint.
Una Església jerarquitzada mata l’autoestima i no ajuda a obrir camins a qui vol aprendre a seguir Jesucrist, perquè sempre estarà, amb el seu comportament, dient-li que no sap, que cal deixar-se dur, signe clar de fomentar la immaduresa i no ajudar a viure sense por d’equivocar-se, requisit necessari per a tot aprenentatge.
La persona creient no pot sentir-se constantment menor d’edat i necessita que es confie en ella per a ajudar a poder sentir-nos responsables de la nostra vida, responsables davant Déu i de la societat.
La gran aportació de la JOC (1924) ha sigut el seu mètode: des de la realitat, veure al llum de l’Evangeli, com actuar (veure-jutjar-actuar).
Joseph Cardijn volgué trencar el paternalisme clerical i procurà oferir l’oportunitat que la juventut, fonamentalment dirigint-se a l’ambient obrer, explotat i sotmés, creguera en ella i se sentira important i necessària per a construir la vida, sentira els dons que Déu ens ha donat.
La vida sofrida de la família no pot ser ocultada ni desconsiderada per un Déu amor, així que l’anima perquè busque què diu l’Evangeli respecte l’experiència viscuda, per a actuar de forma compromesa, concreta i ferma.
És clar que aquesta educació, formació, conscienciació i empoderament produirà enfrontament, no sols envers el sistema capitalista sinó també a una Església espanyola assentada sobre el poder i ideologitzada cap a la tendència anomenada de dretes.
L’Església espanyola, per les seues actuacions i per la seua posada en escena, és considerada de dretes. El món d’esquerres format, generalment, per gent treballadora, obrera i per gran part del món del pensament, de la comunitat científica i per persones de la cultura s’ha allunyat de l’Esgésia que no dialoga, que s’atorga tenir l’última paraula i se sent posseïdora de la veritat, sense dubtes ni fissures.
Eixa postura no accepta que siguen les persones jóvens responsables del desenvolupament de les seues vides i del moviment obrer cristià. Pareix que si es porta l’adjectiu cristià cal ser dirigit pel paraigües dominant que és el pensar de la jerarquia, moltes vegades allunyat de l’experiència vital de les persones.
A la JOC la poden definir termes com assembleista, pràctiques democràtiques i diàleg.
La història de la JOC amb relació a l´Església està plena d’obstacles, la qual vol intervindre el seu funcionament, dominar la seua direcció i condicionar el seu desenvolupament, però la JOC ha resistit tots eixos embats i ha sobreviscut encara que a les parròquies, generalment no hi són.
Cent anys d’una visió anticipada d’Església, que hui troba recolzament amb el Papa Francesc.
Moltes gràcies a totes les persones que, encara que en catacumbes, continuen dient-nos que l’Evangeli és viu i ens compromet a dur la vida a la fe i mostrar la fe des d’un compromís transformador.