“PERMETEU-ME LA PARAULA”

Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El papa Francesc ha visitat la tomba de Balduí, aquell rei que abdicà temporalment per no haver de signar la llei de l’avortament que havia aprovat el parlament belga. Després, a preguntes dels periodistes, es va referir a l’acte de l’avortament com un homicidi i als qui el practicaven com sicaris. En són paraules grosses.

Encara que anaven precedides per un apaivagador “permeteu-me la paraula”, el primer ministre belga les qualificà d’inacceptables i altres persones les consideren suficients per desvincular-se de l’Església.

Per evitar l’escàndol –que segurament ja preveia– el papa podria haver triat altres paraules més suaus, inclús boniques d’escoltar, que no ofenen ningú. De fet, les notícies d’un temps ençà adopten eixa tàctica. Se m’acuden tres exemples:

  • -Conflicte, en lloc de guerra.
  • -Neteja ètnica, per genocidi.
  • -Relació inapropiada, en lloc d’infidelitat.

Però, el significat suggerit per un eufemisme no és mai el mateix que el del mot reemplaçat: la guerra sempre és mort i destrucció, mentre que el conflicte potser un desacord; el genocidi és injust i terrible, mentre que la neteja sempre és desitjable; la infidelitat és destructiva per a la parella, mentre que inapropiat pot equivaldre a inoportú.

Tot just diumenge passat llegíem com Jesús deia als fariseus, parlant de la llei del repudi: “Moisés va escriure eixa prescripció perquè sou tan durs de cor, però al principi no era així.” Hi exposà, doncs, una disparitat entre legitimitat (allò que és conforme a la llei) i dignitat humana (allò que Déu vol).

Jo veig un paral·lel amb el cas que estic comentant: declarar l’avortament voluntari com una opció de les dones no canvia en res la realitat que se li nega el dret a la vida a un ésser humà en gestació. Homicidi és matar una persona. Clarament és la nostra duresa de cor la que va promoure aquesta llei.

Però, des de l’àmbit de la fe en Déu – des del qual parla el papa– no valen les paraules boniques en casos tan transcendents. L’única alternativa és passar de llarg sense entrar en l’assumpte, cosa que fem massa sovint. De l’avortament voluntari simplement no es parla, com no siga per queixar-se que una bona part del personal sanitari es nega a practicar-lo.

La paraula homicidi és grossa, però la realitat ho és més encara. Mireu dos dades acabades de publicar sobre Espanya en 2023:

  • 103.097 avortaments, la xifra més alta de la història documentada.
  • 322.075 naixements, la xifra més baixa de la història documentada.