TERCER DIUMENGE DE QUARESMA 2025 , Francesc Aracil, membre del Grup Cristià del Dissabte.
La vida humana és fràgil i està sotmesa al patiment i al mal. L’home passa la vida exposat a perills i a malalties. Unes vegades el mal li sobrevé per accions equivocades d’ell mateix, per un ús erroni de la seua llibertat, per la seua pròpia ignorància o imprudència. Altres vegades patim mals que apareixen sense haver fet res malament: simplement per l’atzar de les coses, o a causa de decisions equivocades o malintencionades dels altres.
Així doncs, la nostra vida està feta de moments de plenitud, d’èxits, bonança i salut, però també de fracassos, decepcions, malalties i febleses.
Però Déu ens crida a la plenitud de vida en ell, al goig vertader i pregon. I per això Jesús ens crida a convertir-nos a Déu, a girar-nos cap a ell (això vol dir la paraula llatina “converte”: girar-se, pegar la volta), per tant, dirigir cap a ell la nostra mirada, la nostra vida sencera. En la nostra existència sempre hi ha coses, grans o menudes, que poden canviar a millor. Cada fracàs nostre, cada malaltia que patim i superem, cada volta que entropessem, és una nova ocasió de conversió que se’ns ofereix. La nostra maduresa humana i cristiana ha de saber llegir els fets de la nostra vida en clau de conversió a la Bona Notícia de Jesús.
Perquè la nostra vida no està abocada a l’absurd ni a la buidor. És un tresor que Déu ens regala cada dia i que nosaltres no hem de deixar perdre. Cada dia hem de renovar la nostra disponibilitat per a col·laborar amb el projecte alliberador del Regne de Déu. En l’Evangeli de hui el vinyater demana a l’amo de donar-li encara una nova oportunitat a la figuera estèril. Jesús confia en cadascú de nosaltres, i siga quina siga la nostra situació personal o comunitària, ens anima i ens enforteix per a donar encara bons fruits.