PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA 2025 Javier Almela, membre del Grup Cristià del Dissabte.
Com sempre a les portes del temps quaresmal ens trobem amb l’admirable passatge de les temptacions de Jesús en el desert. El conjunt de les tres proves inclou en breus paraules totes les desviacions que ens poden allunyar del seguiment de Crist.
Però el fragment del Deuteronomi de hui ens alerta, segles abans de l’Evangeli de Lluc, sobre una altra temptació que és com el suport d’aquelles tres: la de creure que allò que tenim és només nostre. Significativament l’avís es produïx just abans que Israel, accedint a la Terra Promesa, poguera adquirir el dret de propietat.
Acostumats com estem al concepte de propietat privada, sovint ens passa desapercebuda la que podem dir temptació primigènia: la tendència a anteposar sempre el nostre interès. Per exemple:
– Fer un Déu a la nostra mida (“tira’t de dalt a baix”, que Déu et guardarà).
– Defugir el propi deure (“que aquesta pedra es torne en pa”).
– Acumular riquesa coste el que coste (“adora’m i tot serà teu”).
Per foragitar eixa temptació, res millor que fer com diu el text deuteronòmic: “Deixa la cistella de les primícies a la presència del Senyor i després frueix amb alegria de l’abundància que el Senyor, el teu Déu, t’ha donat a tu i a la teua família; i fes-ne participar també els levites i els immigrants que resideixen enmig de tu.”
N’és quelcom difícil de comprendre? No gens. El mateix Deuteronomi, com recorda sant Pau als Romans, ens diu: La paraula és molt prop de tu; la tens als llavis, la tens al cor. És a dir, no cal fer-ne càlculs complicats ni anar enlloc a buscar el que tens a dins. Senzillament reconeix que allò que tens no és teu, puix que també estàs de passada, i obra en conseqüència.