TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Solemnitat de Crist, Rei.                                                                                                      (Ez 34,11-12;15-17; Salm 22; I Cor.15,20-26,28; Mt. 25,31-46).                                 Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquest cap de setmana amb la celebració de Jesucrist, Rei de l’univers, concloem el temps ordinari i comencem l’Advent.

La primera lectura ens diu “Jo mateix buscaré el meu ramat i el cuidaré. Com cuida un pastor el seu ramat dispers, així cuidaré jo del meu ramat i el lliuraré.”

El senyor és un pastor de veritat, un pastor que busca una a una les seues ovelles, les cuida i les cura si és necessari. El Senyor d’Israel no és un rei sense cor, com els que fins ara van conduir el seu poble, sinó qui sap lliurar la seua vida com a veritable pastor.

Jesús, el nostre bon pastor, ha vingut per a revelar i portar una nova reialesa, la de Déu; ha vingut per a donar testimoniatge de la veritat d’un Déu que és amor. Qui està obert a l’amor, escolta aquest testimoniatge i l’accepta amb fe, per a entrar en el regne de Déu.

Quin és el regne de Déu?

Li pregunten en moltes ocasions quin és el seu regnat, esperen que pose lleis, que els solucione els seus problemes. Però Ell no és un Rei a l’ús, no s’assembla en res al que entenem dels reis d’aquest món. La seua corona i el seu tron són molt diferents. La seua corona és una corona d’espines i el seu tron, la creu. Un rei despullat de vestidures, insultat i humiliat. La seua reialesa no ve pel poder sinó per l’Amor: ens va estimar fins a l’extrem. És el rei del perdó, de la misericòrdia, de la solidaritat, de la justícia, de la pau, de l’esperança. És Crist que pensa en la humanitat, que sap posar-se en el lloc de l’altre, que perdona. Ell es preocupa per tots: no es perdrà cap de les seues ovelles. És un rei que accepta i es preocupa per tots. Es manifesta amb els braços oberts, acollint-nos abraçant-nos.

Va arribar a la creu per a abraçar totes les nostres coses, fins i tot la nostra mort, el nostre dolor, la nostra pobresa. El seu regne és el nostre cor.

Davant aquesta realitat ens hem de preguntar, ¿és aquest Rei de l’univers el Rei de la meua existència? ¿Crec en Ell?

Podem optar entre dos camins:

  • Ser espectadors davant la creu, mirant al nostre voltant amb indiferència, posant les normes abans que les persones, sense involucrar-nos amb aquells que ens necessiten,

o bé

  • viure amb compassió ajudant a qui sofreix i compartint el seu sofriment, encara que no puguem alleujar-lo de tot, i recordant que el que es fa a gents famolenques, immigrants indefensos, malalts desvalguts o persones empresonades, oblidades per tots, se li està fent al mateix Déu, encarnat en Jesús.

En el «capvespre de la vida» se’ns examinarà de l’amor; se’ns preguntarà què hem fet en concret davant les persones que necessitaven la nostra ajuda.