V. F. Estarlich

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte 

Si cal destacar alguna renovació en l’Església de hui, segurament, serà el fet d’haver encunyat la sinodalitat a l’Església.

És cert que el Vaticà II (1962-1965) ja establí un concepte trencador per a eixe moment en considerar l’Església com “Poble de Déu”, canviant així el concepte que es tenia i posant en lloc preferencial al poble de “a peu”, encara que una cosa fou la declaració de part del Concili i una altra la realitat viscuda, perquè la jerarquia continuà exercitant el poder i considerant el Poble de Déu com un manat que havia d’acatar els seus dictàmens i adoctrinament. Continuar llegint “EL SÍNODE CONTINUA”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

Al voltant de ma casa hi ha una placeta molt ben implementada d’arbres, plantes, seients per a poder gaudir d’una brisa reparadora a l’ombra projectada pel fullam dels arbres i el xampurrar de l’aigua de la font i amb jocs per als infants. També hi ha una pista de patinatge on juguen a pilota. Sempre està molt concorreguda per moltes colles d’infants amb els seus pares i mares. Continuar llegint “NO SÓN INVISIBLES”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’Església és una institució mil·lenària on al llarg del temps ha anat mantenint temes que li són tabú, encara que formen part en la vida de les persones. Sota el qualificatiu de pecat, ha silenciat i condemnat tot allò que fa relació amb el sexe i la dona. Continuar llegint “TABÚS A L´ESGLÉSIA”

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ha arribat l’estiu i la desbandada és general. Pareix que ens ofega la casa i cal viatjar, eixir i córrer món, no quedar-se descansant i relaxant-se, sinó fugir i evadir-se.

La vida tranquil·la i assossegada sembla un avorriment, encara que la nostra societat de consum ens té neuròtics i ansiosos. Desitgem la vida que es porta als paratges paradisíacs que ara l’estiu volem visitar, on la naturalesa encara és verge, però no per a viure allí, no perquè estimen eixa manera de viure, sinó sols com a experiència i procurant anar als llocs on ens han preparat la vida segons la nostra manera de viure, omplint-los dels sorolls i de les costums d’ací. Continuar llegint “DEPREDADORS SENSE MIDA”

 

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estem assistint a un creixement d’ideologies extremes on les persones que viuen el drama de haver d’emigrar es veuen criminalitzades, tractades com a delinqüents i considerades ” persona non grata”.

La Comunitat Europea ha decidit crear un mercat de persones, i sona fort, però és una realitat quan accepta pagar a altres països per a desfer-se de totes les persones que no hi voler acceptar. Continuar llegint “EMIGRANTS CRIMINALITZATS”

 

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A moltes persones els costa acceptar la Unió Europea com a un conjunt de pobles amb la voluntat de constituir-se, en la pràctica, com un sol poble format per la diversitat de tots els Estats que la constitueixen, perquè és evident que en eixa suposada Unió Europea hi ha uns pobles més privilegiats que altres, fins al punt de semblar que uns Estats han de fer o comportar-se com els privilegiats determinen. Continuar llegint “CONFLICTE DE DRETS”

 

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Apropant-nos a l’Evangeli, observem que Jesús es posa de part dels pobres (“Benaurats els pobres, vostre és el Regne del cel”. (Lc.6,20). Jesús viu enfrontaments molt forts amb els religiosos, hi manté diferències molt fortes, fins al punt de ser condemnat pels del Temple, acusant-lo de blasfem i perillós per a la fe.

Caldria prendre-li el pes a aquesta realitat manifestada a l’Evangeli, perquè són molt necessàries que avui seguisquen ressonant les paraules de Jesús: “Feu i observeu tot allò que vos diguen (els sacerdots), però no actuen com ells, perquè diuen i no fan” (Mt.23,3). Continuar llegint “ESCRITS D’AHIR PER AVUI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El gran Quino, des del personatge Mafalda, ens ha deixat alguns pensaments que ara vull dur a la memòria. A través d’un diàleg entre Miguelito i Mafalda destaque aquesta conversa:

“- Mafalda, ¿et pareix que en altres mons hi ha éssers intel·ligents?                          – Miguelito, jo crec que és molt probable.                                                                            – Però, Mafalda, segons els savis, pareix que eixos éssers no poden habitar cap dels planetes a prop de la terra.                                                                                               – No, Miguelito, és clar, si són intel·ligents, no”. Continuar llegint “VIST I…NO FET”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En la dècada dels seixanta del segle passat, el crit generalitzat era VULL SER LLIURE. Es feia cantant a ple pulmó la lletra que Xesco Boix popularitzà, volent reaccionar contra totes les situacions que es vivien i que esclavitzaven: guerres, repressions, abusos de poder, domini del capital, fonamentalismes… Es vivia una reacció des de tots els sectors culturals i socials que necessitaven reclamar aire més pur que permetera vies d’esperança i créixer amb il·lusió; d’aquesta manera, es formà un moviment contagiós que ens obria a l’esperança i feia possible confiar en un món més just, humà i obert. Continuar llegint “VULL SER LLIURE”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

No resultarà gens estrany a les nostres oïdes si diem que vivim moltes contradiccions, que són manifestes en les polítiques socials promulgades i en l’ús i abús que s’exerceix amb les persones necessitades i sense sostre.

Totes les persones, segons els Drets Humans, poden viatjar, establir-se i decidir on volen viure, i tenen dret a sostre, treball i reconeixement. Açò encara és sols teoria, perquè mantenim fronteres que impedeixen el pas a aquelles persones que no ens acomoden i no són del nostre interés; encara promulguem lleis que declaren no delicte les expulsions en calent i poder fer accepció de persones, com també pagar a altres països per a crear camps de refugiats en ells i expulsar-los dels nostres com si foren mercaderia. Continuar llegint “CONTRADICCIONS MANIFESTES”