“EN MEMÒRIA DE LLUIS MARCO BENLLOCH“
José Mª Jordán GaldufAhir va morir Lluis Marco Benlloch, conegut i estimat mestre de Marines durant molts anys. També admirat professor del Taller de Creació Literària de l’Escola de Persones Adultes (EPA) de Llíria, un taller que ell va fundar (i que posteriorment han coordinat els professors Miquel Bort i Carles Subiela). La seua dona, Dulce Pérez Oliag, és igualment un referent en la comarca com a infermera de Marines i com a professora de ioga a Llíria. Finalment, altres persones és possible que coneguen Lluís a través dels seus fills: Nico (actual director de l’EPA de Llíria), Mª Dulce i Lluís Jesús.
La història de Lluis Marco ha estat contada per ell mateix en dos llibres publicats per Edeta Editorial: Don Dico, cura de barrio: la Iglesia de los pobres i Aporofilia, las cuatro estaciones de una saga. Dos llibres que se complementen amb altres tres breus textos sobre les seues principals concepcions al voltant de la vida i l’educació: El nombre de Dios es misericòrdia, Visión crítica y constructiva de la educación en el siglo XXI i El ser humano en su significado integral.
El primer llibre (Don Dico, cura de barrio) aporta un testimoni personal impressionant: el d’un home nascut al si d’una família tradicional l’any 1936 que és ordenat sacerdot el 1960, un sacerdot que s’implica a fons en els problemes socials d’un barri d’immigrants de Massamagrell i acaba xocant amb la jerarquia eclesiàstica d’aquell temps. Un home que es veu obligat a secularitzar-se l’any 1968 i que troba moltes dificultats per a poder normalitzar la seua vida. El renaixement vindrà de la ma de l’amor (en trobar a Dulce) i en reorientar la seua vocació cap a l’ensenyament. En efecte, Lluís Marco es va convertir en mestre nacional i, després d’altres destinacions, vingué a Marines en setembre de 1974 per a hi quedar-se de forma definitiva.
El segon llibre, Aporofilia, connecta de forma molt directa amb el primer. El relat autobiogràfic de l’autor incorpora ara els antecedents familiars així com alguns dels seus pensaments més íntims. Lluis Marco va tractar de mirar la vida de forma positiva, sense deixar-se guanyar pel pessimisme, tot descobrint els senyals esperançadors que li oferia l’experiència quotidiana i guiant-se per un sentiment d’empatia i estima cap als altres sers humans.
En el tercer llibre, El nombre de Dios es MISERICORDIA, Lluis Marco mostra les seues creences i conviccions més profundes. Un llibre amb notes reflexives sobre l’essència de la creació, sobre l’evolució del fenomen religiós i sobre alguns dels aspectes clau de la fe cristiana. Un llibre que posa l’accent en el Déu-amor, el Déu-gràcia i el Déu-misericòrdia.
És curiós que la salut de Lluís anava debilitant-se gradualment, però ell bolcava moltes il·lusions i energies en plasmar per escrit els seus pensaments. I així va perfilar encara dos últims llibres recentment publicats. Un per a presentar una alternativa a molts aspectes de l’educació actual, i l’altre per acabar de conformar la seua concepció del ser humà que va decantar de la seua experiència vital.
Lluis Marco va fer molt de bé a moltes persones al llarg de la seua vida. Ara acaba d’anar-se’n a la casa del Pare. I no ha mort ni morirà mai per a tots els qui l’estimem. Perquè ell seguirà sempre viu a dins nostre.