Joan B. Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Sí. Vull dir-ho ben clar. ¡Cal parlar de política!… i tant…i molt! Ja sabeu la sentència que es diu molt a sovint. No parlem de religió ni de política. No volem discutir. Però ¿per què no? si es tracta de dos temes fonamentals en la vida humana. La raó de tal susdit deu estar en la inveterada incapacitat de dialogar que tenim els éssers humans.
La política és fonamental per al progrés humà, tant personal com social. Eixa idea tan estesa que la política és una superestructura innecessària de la societat és completament falsa perquè ¿podríem viure en pau sense ella, podríem organitzar la societat amb la seua absència, podríem preparar el futur sense la seua actuació? El fet contrari a l’acció política és la guerra o la dictadura o l’immobilisme.
Avui no sols en les Espanyes, sinó en tot el món de pensament occidental, les nacions estan dividides en dues parts irreconciliables políticament i això és un fracàs històric que bloqueja qualsevol millora i progrés. En els països democràtics la població ha d’estar interessada i ben informada per a poder triar el que desitja per al futur i això no és possible sense una contínua reflexió i diàleg sobre els afers comuns. Sense eixe diàleg cada vegada que pensem en un futur millor, ens encapsulem encara més en les nostres manies, arribant acceptar coses impresentables.
Eixa suposada i irreconciliable posició és una actitud pròpia de la propaganda política que vol convèncer que el contrari és absolutament negatiu per a tot, però no ha de ser l’actitud de la ciutadania que ha de considerar la pluralitat d’idees i posicions. Per altra part no cal perdre el temps parlant de les persones, sinó dels sistemes, de les ideologies i de les ofertes concretes que els partits fan. Quan parlem amb el que no pensa com nosaltres, hem de fer-ho sobre coses concretes, cercant les raons de les afirmacions, sense passar-se a altres temes perquè això és una manera de fugir del diàleg.
Cal sempre partir del fet que el que no pensa com jo afirma les seues idees amb la mateixa força i les té interioritzades de la mateixa manera, però si no som capaços d’escoltar i de parlar d’allò que ens interessa socialment, acabarem en algun tipus de dictadura. La història ho demostra.
Octubre de 2024.