Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Encara que continuen existint cultures en les quals, al final de cada cicle, el poble celebra festa i torna a començar de nou, tot torna a l’ordre inicial i es dona l’oportunitat de contribuir des del treball i la cooperació, al creixement del poble, perdonant deutes i sobreseent plets, pareix que al Primer Món, considerat culte i intel·ligent, aquests pobles hagen caigut en l’oblit, considerant-los indígenes i poc instruïts.
Un d’eixos pobles és el poble Aymara, als Andes. Cada any, celebra la “Macha Mara” (festa del seu cap d’any), on el poble es reunix per compartir els fruits del treball conjunt. En ella celebren la gràcia atorgada per la Panchamama, cremant tot allò roín i, per deixar-ho arrere, es perdonen tots els deutes, ofenses i conflictes i tornen a començar de zero amb harmonia i amb igualtat de condicions cadascú dels seus membres.
Per als pobles coneixedors de la Bíblia no hauria de ser estrany el comportament del poble Aymara i d’altres pobles amb comportament similar, perquè en ells es proclama la celebració del Jubileu, demanant l’alliberament, és a dir, trencar totes les cadenes que esclavitzen a les persones, turmentades per imposicions, lleis abusadores, dictàmens deshumanitzants i proposant exercicis de comprensió, perdó de deutes i restauració, és a dir, tornar la dignitat maltractada i negada a les persones i evidenciar l’apreci i preocupació per totes les persones empobrides, atorgant-los reconeixement i igualtat d’oportunitats.
Si estem atents a la proclama de prioritat nacional, encara que anem a missa o vulguem cridar que som religiosos i cristians, pareix que estem oblidant la conducta i l’espiritualitat bíblica, on l’ésser humà és el centre i preferim construir la cultura del descart, que deia el papa Francesc, i asseure’s sobre el sistema capitalista, el qual necessita tractar l’ésser humà com a objecte al servei dels interessos.
Tot ésser humà està dotat d’intel·ligència i sentiment, capaç de facilitar vida, però també de maltractar-la; i eixe és el dilema a discernir. El papa Lleó, en l’encíclica Magnifica humanitas, ens ha regalat una reflexió meravellosa respecte a l´ús que fem de la nostra intel·ligència, i vol convidar-nos a revisar la manera com estem tractant tot allò que la persona ha creat.
S’ha accentuat sobremanera el poder, la propietat privada, l’ànsia individual de plaer i benestar fins a tenir una mirada egocèntrica i personalista, oblidant als altres i el bé comú.
La ciència i la tecnologia són ferramentes que ajuden l’ésser humà a aconseguir gaudir de més fruits de la natura, però haurà de no explotar-la ni buscar el bé individual per damunt del bé comú.
Recorde a les mines, a aquell enginyer que, amb el seu títol, menyspreava l’experiència d’un miner gran, ignorant el consell de l’experiència i deixant-se dur per la cobdícia de l’explotació no considerant la necessitat de tenir cura de la muntanya per evitar enfonsaments, sinó més bé moure’s cegat per la cobdícia, perforar on més llei de mineral hi havia, però dinamitant la part que el miner gran l’advertia que no ho fes, donant com a resultat el soterrament dels treballadors que hi eren. També la política de treball de les multinacionals, tant a les mines com al mar, procurant extraure al màxim encara que deixaren molt perillosa la possibilitat per als altres de continuar treballant-hi o encara que les xarxes hagueren arrossegat també tot el cultiu, deixant sense cultiu per a la recuperació de la mar.
Hem de reaccionar i viure amb mirada a llarg termini, no acostumar-nos a la immediatesa, perquè això significaria no mirar per aquells que venen al darrere de nosaltres i viure com si fórem illes.
La situació és preocupant perquè els béns de tots els éssers humans estan en mans d’unes poques persones, el poder és instrumentalitzat per molt poquetes nacions i no importa mantenir pobles amb fam, persones esclavitzades i produir morts a tot arreu.
Si allò que l’ésser humà crea amb la seua intel·ligència és usat per a provocar sofriment i matança de persones, mostrem ser molt poc intel·ligents, poc civilitzats i, fonamentalment, molt poc humans. I caldrà negar-nos que eixe esquema de mort siga considerat progrés, perquè més bé és màquina generadora de mort i exterminació.
El papa Lleó insistirà que hem de tenir cura d’allò que és patrimoni únic com és la dignitat de la persona, la qual no depèn de les capacitats, ni de les riqueses, ni dels rols, ni de les seues possibles decisions encertades o no, el valor del treball, el destí universal dels béns, fomentar la solidaritat i la subsidiarietat, tenir cura de la creació i destacar la construcció de la pau i la germanor.