DIUMENGE DE PENTACOSTA Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Ens explica l’Evangeli que després de la mort de Jesús, estaven els i les deixebles tancats per por als jueus (Jn20,19). Baixada comprensible. Compartir experiències de la seua resurrecció els va animar a creure que era viu i a anunciar-lo: “Aquest Jesús a qui vosaltres vau matar, Déu el va ressuscitar, i nosaltres en som testimonis.” El dia de La Pentecosta també els va trobar reunits, potser no invocant devotament l’Esperit Sant, sinó sense saber què fer. Però l’Esperit va irrompre com un Vent huracanat (Fets 2,1) i els va transformar: els va fer eixir de si mateixos i eixir a anunciar al Crist Ressuscitat com a bona notícia, amb alegria i amb valentia.
La Pentecosta no és un dia sinó un esdeveniment que passa quan caminem junts (sin-ode): a l’Església com a comunitat de creients en Jesús, però més enllà: l’Esperit no s’engabia en cap cónclave. Bufa on vol. Caldrà sentir la seua veu a tants clams, veus, murmuris i silencis… Ens va sorprendre amb Francesc i ens pot sorprendre amb Lleó XIV, però també a cada signe de vida i diversitat, d’amor i solidaritat…
La Pentecosta no és només un dia en què l’Esperit “ve”. És la celebració de l´Esperit “que està sempre amb nosaltres”(Joan 14,15) i ens habita i ens inspira. “És l’Esperit que va ressuscitar Jesús d’entre els morts i habita en vosaltres” (Rom 8,11) i ens fa prendre consciència (“dóna testimoni”) que som fills i filles i per tant lliures i persones estimades. És l’Esperit que prega en nosaltres i ens fa invocar: “Abba, Pare-Mare.” Som nosaltres qui potser desconnectem d’aquesta connexió vivificadora, i, desconnectats d’aquesta Energia, ens apaguem, ens desanimem. “Espiritualitat” és viure en connexió amb l’Esperit: és l’Alè que ens anima, el Vent que ens empeny, la Ruah que ens inspira. I la pregària és fer conscient aquesta connexió: Ell prega en nosaltres. Sempre respirem (per això estem vius), encara que siga inconscientment. Però és bo fer-ho conscient de tant en quan.
Pentecosta és la festa de la diversitat, de la unitat de tot allò divers, dels diversos dons del mateix Esperit, dels galileus als quals els forasters entenen en la seua pròpia llengua nativa (Fets 2,10), del llenguatge universal de l’Amor, del respecte a allò diferent, de l’encarnació a cada cultura, de la solidaritat oberta a la sorpresa, del testimoni de la vida com a millor anunci de l’Evangeli, de la pràctica de l’amor concret com a millor doctrina religiosa, de la superació dels prejudicis i les fòbies que causen l’odi i l’egoisme. És la festa de la comunitat cristiana amb la seua diversitat de carismes i ministeris i la seua unitat d’Esperit per al servei comú i el servei als darrers.
L’Esperit de Jesús és l’Esperit de “Una pau desarmada i desarmant, humil i perseverant” (Lleó XIV), d’un món nou de comunió ecològica (Laudato Si), d’anunci alegre d’esperança, d’amabilitat i de Germanor universal (Fratelli Tutti), del procés sinodal de caminar junts en la diversitat, d’un nou ordre d’amor, de respecte i solidaritat amb les víctimes d’aquest sistema injust.
“No apagueu l’Esperit” (1 Tes 5,19) és la invitació a deixar-lo que actue en nosaltres, a deixar-nos inspirar per ell; a la confiança que Ell “serà qui us ho ensenye tot i us vaja recordant tot el que us he dit.” (Jn 16,26) Avivar la flama de l’Esperit és viure amb obertura i entusiasme el seguiment de Jesús. Ell ens anirà dient com, si ens deixem inspirar per ell. “No tinguem por d’obrir de bat a bat el nostre cor al seu amor”.