Demetrio Orte

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVIé Diumenge del Temps Ordinari.
(Sa 12,13.16-19; Salm 85; Rm 8,26-27; Mt 13,24-43)                                                                 Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“De bons i dolents” (paràbola del blat i la jull)

El mal i el bé caminen mesclats. Hi ha molta maldat en el món: desigualtat, avarícia, injustícia, odi, guerres… Però també hi ha molta bondat, encara que no faça tant de soroll: gent bona, honesta, solidària, persones de gran cor que transmeten amor… No sols en el món, també en nosaltres mateixos: ningú és del tot bo ni del tot dolent. “Només Déu és bo” (Marc 10,18). I d’aquesta bondat fonamental participem: som fonamentalment bons, però amb les nostres debilitats, errors, confusions, egoismes, ira, avarícia, potser odis… Creure’s els bons porta a considerar “els altres” com els dolents i sembla que això et done capacitat per disposar d’ells. Així ho reflecteix un “mig acudit”:
—“Papà, si els bons matem tots els dolents, només quedaríem els bons?”
—“No, fill, només quedaríem els assassins”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

2n Diumenge de Pasqua                                                                                                    (Fets 2,42-47; Salm 117; 1 Pere 1,3-9; Joan 20,19-31)                                                                      Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

“Pau a vosaltres”

“Pau a vosaltres” és la salutació del Ressuscitat als deixebles tancats per por. Fins a tres vegades recorda l’evangelista aquesta salutació. Amb aquesta pau Jesús els ajuda a superar la por que els empresona i el dubte o l’escepticisme de Tomàs. I també els nostres pors i dubtes. La por bloqueja. La por que se sembra i s’escampa en el nostre món vol matar l’esperança en un món millor i ens tanca en un egoisme i una falsa seguretat. Jesús trenca aquest tancament: “No tingueu por”, “Pau a vosaltres”, i els envia a anunciar el Regne alliberador significat en el perdó dels pecats. La pau que es rep s’ha de transmetre. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Segon Diumenge del Temps de Nadal.                                                                             Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“Amor fet carn”

Nadal és el misteri de la proximitat de Déu. El Déu de Jesús no és un Ésser llunyà, distant, celestial. Sorprèn “l’enigmàtic” Verb que estava amb Déu, i el Verb era Déu. El Verb era la llum veritable que il·lumina tot ésser humà. Era al món i el món no el va conèixer. Vingué a casa seua i no el van rebre… El Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres…

Tot llenguatge sobre Déu és inadequat. Parlar de Déu és paraula humana. I aplicar a Déu la paraula és una manera de parlar; Déu no parla; no hi ha “paraula de Déu”; transmet un missatge si el sabem captar, com la vida i la Natura. Però necessitem balbucejar el misteri, i encara que siga amb paraules humanes maldestres intentem expressar què significa per a nosaltres. No “definir” què “és”, sinó expressar què significa per a nosaltres. Per això, de vegades, el llenguatge metafòric, simbòlic, poètic, artístic… expressa alguna cosa del que no sabem dir racionalment o intel·lectualment. Mística i teologia balbucegen el misteri. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (II)

CÓMO VIVO LA ESPERANZA.                                                                                                        Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

Vivimos en un mundo a grandes rasgos desesperanzado y desesperanzador: crece la desigualdad y la injusticia, domina la violencia, el poder se ejerce con matonismo: Trump y las grandes empresas que dominan el mundo; el maltrato a la Tierra lleva hacia el colapso…; y en la Iglesia sigue el clericalismo. Para no hundirme en la desesperanza, me ayuda distinguir entre esperanza y expectativas. Las expectativas son muy negras, pero la esperanza no depende de fuera sino de dentro. La verdad es que siento la esperanza como un don: un don del Espíritu, no mérito mío. Me siento una persona esperanzada a pesar de todo. La esperanza es un impulso interior que anima a seguir a pesar de todo. Continuar llegint “REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (II)”

SEÑORES OBISPOS, CONVOQUEN ELECCIONES

Deme és membre del Grup Cristià del Dissabte.

(Carta abierta de un cristiano de base)
Señores Obispos. Su Presidente (de la CEE) pide que el Presidente del Gobierno
convoque elecciones. ¿Nos van a dar ustedes lecciones de democracia? ¿O se cumple el refranero de que “Consejos vendo y para mí no tengo”? Barran primero su casa, antes de meterse donde no les toca.
¿Es la Iglesia Católica ejemplo de democracia? Donde las mujeres están excluidas del clero por ser mujeres: no pueden ser ordenadas sacerdotes y celebrar la eucaristía. Continuar llegint “SEÑORES OBISPOS, CONVOQUEN ELECCIONES”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

DIUMENGE DE PENTACOSTA                                                                                                         Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ens explica l’Evangeli que després de la mort de Jesús, estaven els i les deixebles tancats per por als jueus (Jn20,19). Baixada comprensible. Compartir experiències de la seua resurrecció els va animar a creure que era viu i a anunciar-lo: “Aquest Jesús a qui vosaltres vau matar, Déu el va ressuscitar, i nosaltres en som testimonis.” El dia de La Pentecosta també els va trobar reunits, potser no invocant devotament l’Esperit Sant, sinó sense saber què fer. Però l’Esperit va irrompre com un Vent huracanat (Fets 2,1) i els va transformar: els va fer eixir de si mateixos i eixir a anunciar al Crist Ressuscitat com a bona notícia, amb alegria i amb valentia. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

DIOS Y LA DANA

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cuando vino la dana nadie se acordó de Dios. La Naturaleza actuaba sin
pedir permiso a Dios. El agua, hecha barro, buscó su cauce. La dana era
atea. No se veía a Dios por ningún sitio. La rabia y la indignación no metían
a Dios por medio. Dios no tenía la culpa ni tendría la solución. ¿Dónde
estaba Dios? No se le veía.
Pero asomó en silencio en la imagen embarrada del Cristo de una iglesia
de Paiporta. Ahí estaba Dios, en el sufrimiento de las víctimas, de los
cristos embarrados de la dana. El barro de la desgracia produjo el barro
del sufrimiento pero también el barro de la solidaridad y del amor. Y
aparecieron cientos y miles de cristos que se embarraron voluntarios
ayudando a las víctimas de la dana. En sus muchas formas de amor. Ahí
estaba Dios, embarrado en lo humano. Donde hay amor, sea el que sea,
allí está Dios, porque Dios es Amor.

Imagen: el Cristo embarrado de Paiporta

ESTELLÉS

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

Vicent Andrés Estellés,
poeta de Burjassot,
poeta del Poble tot,
perquè allò que importa és
ser conscients de no ser res
si no s’opta per ser poble
que és la dignitat més noble
personal i col·lectiva
d’una identitat ben viva
d’un País que junt s’acoble. Continuar llegint “ESTELLÉS”

MEDIAS VERDADES

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

Esto no es un poema.
Ni quiere serlo.
Ningún ser humano es ilegal,
pero algunas leyes son inhumanas.
Algunas injusticias son legales
porque algunas leyes son injustas.
Europa y España querían mano de obra
pero vinieron personas.
Si la ley de extranjería
la hubieran escrito personas extranjeras
no sería la misma.
Si los policías que vigilan el CIE
estuvieran detenidos dentro
no pensarían lo mismo.
Si los internos del CIE
estuvieran aquí con nosotros, libres,
sobrarían estas palabras.
Como esto lo digo yo
no me harán ni caso.
Si lo dijeran los internos del CIE
tampoco.
Pero lo decimos para decir
que ningún ser humano es ilegal
y que queremos el cierre de los CIEs YA!. (Deme Orte)
¡Por Catalina que cerraremos el CIE