TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Diumenge dins l’Octava de Nadal. Sagrada Família.                                                       M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És un fet prou evident que vivim molt centrats en els nostres propis quefers. El ritme que imposa la societat per poder dur un sou a casa, de vegades (o molt sovint) fa que només tinguem temps per intentar no caure en el caos, i no estem atents a les persones que ens envolten.

En algunes ocasions són les persones majors d’una casa: el seu declivi, les malalties, les forces que van acabant-se, la ment que es debilita i la memòria que va diluint-se…; les persones majors ens importunen, molesten i entrebanquen el nostre ritme de vida. Sona molt dur, però en ocasions els apartem de la nostra vida amb la idea que tranquil·litza les nostres consciències que en una residència (que sona millor que asil) estaran millor atesos. Sé que hi ha casos extrems on, efectivament, eixa és la solució més sensata per a dur una vida digna, però n’hi ha d’altres…

Ben Sirà ens parla des del s.II a.C. per a dir-nos, per a recordar-nos… Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. (3,3-4) Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandones mentre visca. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menysprees quan et veus en plena força. (3,12-13)

Sant Pau estén els “consells” per a la bona convivència a tothom: des de la consciència de ser “escollits de Déu, sants i estimats”, necessitem el tracte humil i seré; i, sobretot, coneixent la debilitat i els defectes humans, ens demana:  “suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéreu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres”; i sense oblidar donar gràcies per tot el que hem rebut.

I Mateu ens presenta Josep, un home que feia mesos que, desorientat, s’havia deixat en les mans de Déu, protegint i vetlant pels éssers que més estima, en eixa societat en què dones i infants eren allò més feble i de tan poca esperança de vida. És la presència humil i discreta que fa el que calga per amor. És una lliçó d’amor.