M. Marí Ferrer

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

V DIUMENGE DE PASQUA                                                                                                             M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 Junt al sentiment de goig que sentim sempre amb l’Al·leluia de la Resurrecció, apareix també el propòsit que ens fem de manifestar als altres que Jesús és viu, que el seu pas és el definitiu i que el que pertoca és anunciar amb entusiasme que la nostra esperança està en fer possible una vida nova, diferent.

Ens ocorre, però, que la festa acaba i tornem als quefers diaris. L’alegria de la Pasqua, que deixà arrere el patiment de la Creu, ha d’entrar en el nostre dia a dia; ser testimonis ja no és tan fàcil; la realitat sembla posar-nos cara a cara amb les nostres forces i a poc a poc va difuminant-se el goig de l’Al·leluia. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

DOS COLOMS I UNA BRANCA

Han cremat ja les falles 2024. La ciutat de València ha tornat a competir amb els seus monuments i la gran afluència de públic que ha volgut “rodar” la falla per poder contemplar-la des de tots els angles.

I, fora de concurs i fora de competició, la de la plaça de l’Ajuntament. Cridava l’atenció perquè semblava inacabada i escoltaves comentaris com que l’ajuntament no havia tingut prou diners per a acabar-la, per exemple. A uns altres els semblava una vergonya (imagine que per la impressió de ser poca cosa)… i el tema dels jóvens que, separats del monument faller, botaven la tanca de la mascletà. Continuar llegint “DOS COLOMS I UNA BRANCA”

En veritat… amb quins ulls ens mirem?

M. Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Fa un temps, corria pel facebook, un breu video de dos xiquets nord-americans, Jax i Reddy, en edat d´acudir encara a l´escola infantil. Un era negre, de cabell rull, i que a casa li´l feien dur curtíssim; l´altre era ros, de pell blanquíssima i cabell laci. La gravació mostrava l´alegria d´aquest últim perquè sa mare havia accedit a dur-lo a la perruqueria perquè li tallaren el cabell igual que al seu amic de l´ànima. Però el que realment l´omplia de joia era la broma que els dos anaven a gastar-li al  seu  mestre  l´endemà, perquè volien saber si, en dur el cabell igual de curt, el  mestre els distingiria.

(veure: https://www.youtube.com/watch?v=XfljuUiown4)

Continuar llegint “En veritat… amb quins ulls ens mirem?”