TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

Diumenge de Pasqua de Resurrecció.                                                                           (Fets 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9).                                                                          M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És aquest el dia en què actuà el Senyor. I encara que cada evangeli narra aquest moment de forma distinta, coincideixen en uns pocs detalls: que era el primer dia de la setmana, que estava fent-se de dia i que el privilegi (o l’esglai) de trobar la llosa fora del seu lloc el tingueren les dones.

L’evangelista Joan presenta Maria Magdalena: ningú dubta de l’amor que moltes persones alçades i rescatades del fang i de la misèria professaven a Jesús. Hagueren anat amb ell a la fi del món. I Maria Magdalena és de les poques que tenen nom als evangelis. Joan ens la presenta sola, quan encara era fosc, camí del sepulcre. ¿A pregar? ¿a plorar? ¿a sentir de prop l’ésser estimat? Tant és; la realitat és que no hi ha sepulcre tancat, que no hi ha llosa, que Jesús no hi és.

Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Diumenge dins l’Octava de Nadal. Sagrada Família.                                                       M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És un fet prou evident que vivim molt centrats en els nostres propis quefers. El ritme que imposa la societat per poder dur un sou a casa, de vegades (o molt sovint) fa que només tinguem temps per intentar no caure en el caos, i no estem atents a les persones que ens envolten.

En algunes ocasions són les persones majors d’una casa: el seu declivi, les malalties, les forces que van acabant-se, la ment que es debilita i la memòria que va diluint-se…; les persones majors ens importunen, molesten i entrebanquen el nostre ritme de vida. Sona molt dur, però en ocasions els apartem de la nostra vida amb la idea que tranquil·litza les nostres consciències que en una residència (que sona millor que asil) estaran millor atesos. Sé que hi ha casos extrems on, efectivament, eixa és la solució més sensata per a dur una vida digna, però n’hi ha d’altres… Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

NADAL AMB ELS CINC SENTITS

M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada celebració humana, individual o col·lectiva, té la seua litúrgia. I en cada família, (també es pot afirmar que en cada cultura) hi ha unes tradicions diferents, particulars, que les fan úniques. La celebració del Nadal és una d’elles. I, no obstant, hi ha aspectes que es compartixen, que són comuns … El Nadal s’anuncia i es va percebent pels sentits i, per a mi, sens dubte, el més entranyable és el de l’olfacte.

Estic segura que cada família té els seus costums des de temps arrere i que, encara que creixes, que els anys passen, que l’estructura familiar canvia… aquestes olors continuen impregnant el Nadal de cada casa. Continuar llegint “NADAL AMB ELS CINC SENTITS”

REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (III)

M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És difícil preparar i “viure” advent per a preparar un Nadal quan la informació de la nostra realitat és tan fosca, tan trista, tan cruel. És difícil, doncs, preparar el Nadal d’esquena al que s’esdevé cada dia en este món nostre.

És per eixa raó que per plantejar-me aquest temps de reflexió enguany m’he recolzat en la preparació que hem fet a l’aula amb l’alumnat. Donar-los “formació” d’aquest temps fora de les compres compulsives i, de vegades, innecessàries només perquè és l’època de regals ens ha fet aguditzar l’enginy i hem preparat un baby shower, és a dir, una festa prèvia al naixement de Jesús. Continuar llegint “REFLEXIONS SOBRE L’ADVENT (III)”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu.                                                        M.Sacramento Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan una persona alça els ulls al cel, unes vegades somriu amb un pensament agraït, unes altres, en silenci, dirigeix una pregària plena d’esperança cap a Aquell que instintivament situa per damunt de tot i de tothom i de qui espera ser escoltada. Des d’ahí s’espera la salvació, el remei, el consol, la solució. És la figura bíblica de l’inici d’una oració: “… I alçant els ulls al cel…” Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

ES NECESSITA RECTOR

M. S. Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Jo tenia un professor de música al Conservatori que, quan preparàvem un concert de música vocal, ens exigia la màxima perfecció de què fórem capaços. Ens explicava que, podria passar que entre totes les persones de les nostres famílies que estarien escoltant-nos i que tot els semblaria meravellós, poguera ser que hi haguera algú que entenguera de música: només per eixa persona era necessari aspirar a cantar de manera perfecta. Continuar llegint “ES NECESSITA RECTOR”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

V DIUMENGE DE PASQUA                                                                                                             M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 Junt al sentiment de goig que sentim sempre amb l’Al·leluia de la Resurrecció, apareix també el propòsit que ens fem de manifestar als altres que Jesús és viu, que el seu pas és el definitiu i que el que pertoca és anunciar amb entusiasme que la nostra esperança està en fer possible una vida nova, diferent.

Ens ocorre, però, que la festa acaba i tornem als quefers diaris. L’alegria de la Pasqua, que deixà arrere el patiment de la Creu, ha d’entrar en el nostre dia a dia; ser testimonis ja no és tan fàcil; la realitat sembla posar-nos cara a cara amb les nostres forces i a poc a poc va difuminant-se el goig de l’Al·leluia. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

DOS COLOMS I UNA BRANCA

Han cremat ja les falles 2024. La ciutat de València ha tornat a competir amb els seus monuments i la gran afluència de públic que ha volgut “rodar” la falla per poder contemplar-la des de tots els angles.

I, fora de concurs i fora de competició, la de la plaça de l’Ajuntament. Cridava l’atenció perquè semblava inacabada i escoltaves comentaris com que l’ajuntament no havia tingut prou diners per a acabar-la, per exemple. A uns altres els semblava una vergonya (imagine que per la impressió de ser poca cosa)… i el tema dels jóvens que, separats del monument faller, botaven la tanca de la mascletà. Continuar llegint “DOS COLOMS I UNA BRANCA”

En veritat… amb quins ulls ens mirem?

M. Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Fa un temps, corria pel facebook, un breu video de dos xiquets nord-americans, Jax i Reddy, en edat d´acudir encara a l´escola infantil. Un era negre, de cabell rull, i que a casa li´l feien dur curtíssim; l´altre era ros, de pell blanquíssima i cabell laci. La gravació mostrava l´alegria d´aquest últim perquè sa mare havia accedit a dur-lo a la perruqueria perquè li tallaren el cabell igual que al seu amic de l´ànima. Però el que realment l´omplia de joia era la broma que els dos anaven a gastar-li al  seu  mestre  l´endemà, perquè volien saber si, en dur el cabell igual de curt, el  mestre els distingiria.

(veure: https://www.youtube.com/watch?v=XfljuUiown4)

Continuar llegint “En veritat… amb quins ulls ens mirem?”