Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Actualment, podem dir que si alguna qüestió a tractar vols que s’allargue en el temps i no arribe a cap decisió, crea una comissió.
Hui és d’actualitat el tema de la dona a l’Església i no per a bé perquè, el dia 18 de setembre d’enguany, la comissió creada pel papa Francesc per a estudiar el diaconat de la dona a l’Església, li presentà al papa Lleó les conclusions a les quals arribaren i el resultat ha sigut negatiu. No es considera admissible el diaconat per a la dona i els arguments, per part del sector que s’oposa a eixa ordenació, són prou poc consistents. El papa Lleó decidí fer públic el treball de la comissió, publicant el dia 4 de desembre un resum de la comissió d’estudi sobre aquest tema.
Mentre l’Església no es decidesca a viure la unitat en la diversitat i a diferents velocitats, segons els continents i les diverses comunitats, la unitat quedarà traduïda en uniformitat; i, mentre hi haja sectors reticents a canvis, hi haurà sectors de l’Església que viuran frustració i decepció.
El papa Francesc lluità molt per promoure eixa visió universal des de la diversitat, encara que temorós perquè era coneixedor de les dificultats per acceptar qualsevol canvi que trencara la uniformitat monolítica en la qual està asseguda. L’engranatge de la tradició i dels costums eclesiàstics són molt forts i tancats.
Segurament, amb bona voluntat, els defensors de no canviar cap cosa a l’Església obstaculitzen qualsevol iniciativa per defensar l’ortodòxia de sempre, no s’adonen del deteriorament i allunyament que estan provocant en apartar l’Església de la vida de les persones.
Al document presentat mostren un Déu sexista. És una solemne barbaritat l’argument presentat per la comissió: “la masculinitat de Crist i, per tant, la masculinitat d’aquells que reben l’ordre, no és accidental i, doncs, és part integral de la identitat sacramental, preservant l’ordre diví de la salvació de Crist. Alterar aquesta realitat no seria un simple ajustament del misteri sinó una ruptura del significat nupcial de la salvació” (el subratllat és meu).
Quin llenguatge més enrevessat, arcaic i incomprensible! ¿D’on trauen els experts de la comissió tal conclusió?
El moviment de la dona és imparable i quan l’Església manté aquest llenguatge inintel·ligible està perdent el tren, està quedant-se molt enrere i provocant molta decepció.
El resum de la Comissió d’Estudi sobre el Diaconat femení consta de set fulls. Està signat pel cardenal Guiseppe Petrocchi, com a president de la comissió i pel bisbe Donis Dupont-Fauville com a secretari. En ell figuren les votacions i cal dir que el resultat d’eixes votacions és molt ajustat: cinc vots en contra, quatre a favor i un en blanc. Però quan es tractaria d’aprovar la instrucció del diaconat femení ara mateix, sols dos voten a favor, sis en contra i dos en blanc. És clar que la comissió no estava per la llavor de tractar amb caràcter urgent l’admissió de la dona a l’ordre sacramental. No tanquen sinó que donen llargues.
Què trist una Església sense horitzó clar i tancada a admetre la dona com consagrada pel baptisme.
Els arguments per part dels defensors del diaconat de la dona som molt més sòlids:
-
-
-
-
- La condició mascle i femella com a fills i filles de Déu (Gn. 1,27).
- La igualtat de la dignitat dels gèneres.
- Es refereixen al passatge de Gàlates (3,28) on no hi ha diferència entre home i dona, perquè tots som un en Crist.
- La situació social actual.
-
-
-
L’ús que es fa de la Tradició és molt peregrina, sobretot quan, al llarg de la història de l’Església més recent, hem vist papes desdir-se d’ella : Joan Pau II quan fa referència al que diu la “Casti connubi” de Pius XI sobre la relació de la dona respecte a l’home i altres casos; quan tracta la submissió de la dona a l’autoritat de l’home.
Ara tot queda en mans del papa Lleó. La comissió diu: “Les qüestions relatives a l’ordenació de dones com diaques queda oberta a un ulterior estudi teològic i pastoral, mantenint el principi de la “communio hierarchica”, la qual assigna la decisió final sobre aquestes qüestions al Magisteri de l’Església, com resposta autoritzada a les preguntes presents en alguns sectors del Poble de Déu”.
La comissió s´ha lluït i s’ha quedat ampla. I ara la pilota al terrat del papa Lleó. I, per a açò, tanta parsimònia?
Considere que el papa Lleó ho té difícil si vol mantenir la unitat en la uniformitat. El ritme social és diferent en els diversos pobles i, per eixa raó, no hauríem de mantenir una visió uniformada sinó diversa. Voldria esperar del papa Lleó fortalesa i valentia per poder obrir portes i donar-li a la dona la dignitat que Déu li donà i que mai l’Església hauria de haver-li llevat.