Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
El primer dia de cada any el dedica l’Església a celebrar una Jornada Mundial de la Pau. Va ser instituïda pel Papa Pau VI l’any 1966 a la fi que tots els cristians preguen (i treballen) per la finalització de totes les guerres i conflictes violents existents al món.
Ara mateix, hi ha tants conflictes i són tan lamentables, tan detestables! El desig de pau és un anhel de totes les persones de bona voluntat, no importa les idees, atesa la nostra humanitat intrínseca. Aleshores, ¿per què les guerres? ¿Per què les injustícies i les situacions de domini i d’opressió?¿ Per què els dictadors i les estructures de poder que els envolten?
Deixe obertes aquestes preguntes. Ací només voldria centrar-me en l’interessant missatge del Papa Lleó XIV per a la Jornada Mundial de la Pau d’enguany: la pau que desitja l’Església per a tota la humanitat és una pau “desarmada i desarmant, humil i perseverant” (la pau de Crist ressuscitat, la pau que prové del Pare Déu que ens estima incondicionalment).
Una pau desarmada, perquè (com assenyalen tant el Papa com l’Arquebisbe de
València, Enrique Benavent) “els cristians no podem deixar-nos arrossegar per la convicció que la força és el camí més eficaç per aconseguir la pau”. A la fi, es tracta de seguir l’exemple del mateix Crist (i de Gandhi, Luther King o Mandela) ja que, per aquesta via, “trobarem al nostre costat germans i germanes que, per diferents camins, han sabut escoltar el dolor alié i s’han alliberat interiorment de l’engany de la violència”.
¿És això possible? Certament no és fàcil, però sembla necessari. ¿Com aturar la
realitat del món actual en què les despeses en armaments augmenten cada any, a costa de tantes necessitats socials imprescindibles? A més a més, d’aquesta manera “es generen unes relacions entre els pobles que no es basen en el dret i la justícia, sinó en la por i en el domini de la força”.
Veig en el rostre de mandataris com Putin, Trump o Netanyahu (que tan de mal estan causant a tantes persones) la imatge d’un desordre o una malaltia interior greu, i en les estructures de poder que els envolten la xarxa d’una perversa inhumanitat. ¿Com aturar-los i substituir-los en favor d’una dinàmica de pau i unes millors relacions entre tots? El Papa proposa, ja ho hem dit, una pau desarmada. Perquè una pau desarmada deriva en una pau desarmant, a l’igual que la bondat és desarmant.
Escric aquest article el dia dels Sants Innocents. El dia en què un sàtrapa
(Herodes) va ordenar la mort de tants xiquets menudets per intentar mantindre la seua situació de privilegi i de poder. Aleshores, d’acord amb l’evangeli de Sant Mateu, Josep i Maria decidiren fugir a Egipte per tal de salvar el seu fill Jesús. I tots ells hi es van convertir en uns refugiats en terra estranya fins que van poder tornar a Galilea. Quants xiquets i majors són hui refugiats i pateixen situacions de gran dolor a conseqüència de sàtrapes com Putin, Trump o Netanyahu (amb les estructures de poder que els envolten).
Per tots els innocents actuals (i el conjunt de la humanitat) necessitem perseverar en favor d’una pau desarmada i desarmant.