Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’inici d’un nou any és moment per desitjar-nos pau i benestar. Recorde els anys viscuts allà als Andes, al desert d’Atacama, la nit de Cap d’Any, en la qual els veïns ixen al carrer procurant alimentar una foguera amb tot allò que els és menyspreable, que està trencat i per a oblidar amb la intenció de cremar desgràcies, enemistats, abusos i distanciaments, procedint, mentre el foc ho crema tot, a deixar arrere el passat no desitjat, a abraçar-se i fer vots per ser constructors d’un any millor. I després d’aquesta litúrgia, vestits amb la millor peça de roba de la casa, cada família reunida passa a sopar al voltant d’una mateixa taula, signe d’unió i estima, força valerosa per a superar adversitats.
Nosaltres fem festa i volem encetar l’any celebrant, mostrant-nos somrients i buscant oblidar preocupacions per a desitjar-nos una vida millor.
I passada la nit de Cap d’Any aterrem de nou, tornem a la realitat diària, possiblement amb el cap més o menys enervat, perquè sembla que oblidem molt de pressa els desitjos d’unió i pau, fins al punt que quan despertem del somni festiu, res no ha canviat i les rivalitats, decepcions i enfrontaments es mantenen com abans.
Som un país on mentir ix molt barat; la burocràcia no és penada i les promeses poden no complir-se, fins al punt que ja és convicció que les promeses no són per a complir-les sinó que passen per ser tàctiques i màrqueting per a captivar i vendre idees o comprar voluntats.
Les persones no són preses amb serietat sinó que són víctimes, han d’escoltar i creure, encara que les seues necessitats siguen oblidades. I açò és recurrent: any rere any, les promeses dels polítics segueixen ressonant i en aquest cas no hi ha color polític ni ideologia. Des de tot l’espectre polític són llançades sense gens de vergonya ni propòsit d’esmena. Tots els partits i autoritats polítics fan promeses que saben que no compliran, però no importa enganyar al poble.
Les persones que formen la societat són les sofridores i han d’engolir i callar. Per a totes les seues queixes tenen respostes agradables a la seua oïda, però decebedores en la seua pràctica.
Les promeses no complides comprenen tot l’espectre de la realitat crua i dura: “no apujarem impostos; donarem pagues a mares treballadores; augmentarem les pensions segons el cost de la vida; construirem cent mil habitatges socials; hi haurà ajudes socials i fiscals; reduirem el llistat d’espera per a ser atesos a la sanitat; inversions en infraestructures educatives; creació de llocs de treball indefinits…”
La frustració creada per l’incompliment d’aquesta llarga llista és el que, allà els Andes, volien cremar en la litúrgia de Cap d’Any al voltant del foc; però pareix que nosaltres no reaccionem i necessitem psicòlegs i psiquiatres, que a més haurem de pagar, com una càrrega més en la costera de gener.
La política també hauria de tenir un Cap d’Any purificador, perquè el foc reduïra a cendra tanta mentida i desconsideració i mostrara propòsits d’estimar més als conciutadans, sofridors dels seus deliris, enrocaments, discòrdies i lluites per fer-se amb el poder.
La política hauria d’encetar l’any amb el propòsit de deixar d’utilitzar el poble per als seus desitjos i sentir la responsabilitat per a no trepitjar la confiança dipositada en els seus executors.
Respecte als polítics que governen, acabarem l’any amb moltes desconfiances, abandonament de participació i una polarització exagerada. Situació molt greu com per a encetar l’any ignorant les conseqüències d’on pot derivar tant desconcert, descontent i frustració.
No pot haver-hi pau si no eixim d’enemistats, bloquejos, insults, menyspreus i guerres caïnites.
Servir és molt noble, la voluntat d’acompanyament a qui necessita és molt lloable, però no està bé que embrutem tan noble decisió, aprofitant-se del privilegi que el poble atorga als seus servidors. Si les autoritats del poble consideraren el valor que té la confiança que és dipositada amb elles, segurament, no s’atrevirien a utilitzar eixe privilegi en interès propi.
Hem iniciat un nou any, hem fet propòsit de millorar, de corregir incongruències, errors i desgavells. Hauríem de demanar-ho als polítics i a la política en general. Que no siga retòrica allò que en aquests dies ens desitgem. Bon any!