Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Som en Quaresma i se’ns proposa disposar-nos a acceptar conversió, però no precisament religiosa sinó a Jesús de Natzaret.
Ha passat el temps i la conversió ha anat derivant en deixar d’analitzar el comportament humà a la llum de Jesús i, més aviat, en donar importància al compliment religiós, fins al punt de construir una religió que exigeix, per a la seua pertinença, el compliment de codis, preceptes, lleis i costums. Aquest aspecte hauria d’invitar-nos a una reflexió profunda sobre si s’està donant més importància a la pertinença a la institució religiosa que a veure Jesús com el Mestre a seguir.
L’oferiment de Jesús és obert, lliure i sense cap doctrina, perquè no hi proposa lleis ni normes sinó una manera de viure assentada en l’estima. I l’oferiment és obert a creients i no creients, religiosos i no religiosos; no deixa fora a cap persona i tothom és ben rebut. No hi ha condició de compliment de normes sinó d’assumir l’estil de Jesús, viure des de l’estima.
L’Església hauria de plantejar-se, aleshores, en quin punt concret està i on posa més l’acent: si en l’exigència de manaments o en encoratjar al seguiment de Jesús i gaudir de trobar eixe seguiment també fora de la seua jurisdicció.
Les comunitats primitives no es guiaven per la doctrina i la tradició religiosa sinó que es deixaven dur per les vivències que del ressuscitat tenien, adherint-se al Déu de Jesús, sense definicions dogmàtiques sinó des de la llum rebuda per la seua vida amb Jesús qui es mostra fidel fins a la mort.
A Sant Agustí (s.IV) se li atribueix aquesta frase: “Dilige et quod vis fac” (estima i fes el que vulgues) i si traduïm lliurement diria: “Estima Jesús veritablement i apassionadament i creu el que vulgues”.
La religió ha de convertir-se i ha de treballar per animar a involucrar-nos en l’estil transformador de Jesús que reclama treballar per tornar la dignitat a totes les persones i que, com resa el Credo dels Apòstols: “va descendir als inferns”, és a dir, la vida no entregada a compliments de normes sinó entregada per rescatar dels inferns a totes les persones a qui se les nega la vida. I eixa lluita, fins a la mort.
Han passat segles i l’Església ha anat confeccionant un munt de dogmes, fins i tot, ha sentenciat anatemes, ha condemnat i ha excomunicat, segurament confonent el seguiment de Jesús per l’acceptació de les normatives i definicions doctrinals formulades.
On queda allò d’estima i fes el que vulgues”?
A l’Evangeli, pròpiament, no hi ha condemnes doctrinals ni institucionals, perquè l’esforç està posat en mostrar Déu, no en definir-lo, però sí en sentir-lo, d’ahí que lluny de cap condemna trobem advertències de correcció dirigides als qui maleïxen Jesús (I Cor. 12,3), adulteren l’Evangeli (Gal.1,8) o volen imposar la doctrina pròpia enfosquint Déu (Mt. 22). L’Evangeli no anatematitza destructivament, no excomunica sinó que ofereix una exhortació extrema per a moure a la conversió i, curiosament, contra la hipocresia religiosa, contra la falsa religiositat.
Vivim moments de crisi de valors i de fe, de turbulències socials i econòmiques, de pessimisme en el present i sobre el futur, i l’Església, en aquest ambient, hauria de repensar el seu quefer i passar a cercar allò que humanament és substancial i sòlid.
Jesús fou condemnat pel temple per voler aquest mantenir-se amb els seus dogmes, no reparà en afavorir la conveniència de la mort de Jesús. Avui, la ceguesa religiosa ¿estarà conduint-nos a reduir el missatge de Jesús per enaltir i reafirmar el codis?
Jesús ens deixa un sol manament: “Estimeu-vos els uns als altres”. Eixe és el fonamental, els altres (codis, preceptes, normes, costums) tenen un valor relatiu i molt inferior. L’Evangeli condemna actituds (guies cecs, sepulcres blanquejats). D’ahí que per a la conversió hauríem de preguntar: Jesús, tu què faries?