III Diumenge de Quaresma. (Ex. 17,3-7; Sal. 94, 1-2.6-9; Jn. 4, 5-42) Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Moltes vegades al nostre voltant se sent aquella frase que crida: On està Déu?
Envoltats en tanta violència, tragèdies, guerres i maltractaments, els nostres llavis pronuncien: Hi ha Déu? D’ahí l’expressió estar abandonats de la mà de Déu.
Ens han parlat de Déu com un ésser totpoderós i, possiblement, siga l’origen d’una confusió que provoca una reacció contra el silenci de Déu, contra la inacció aparent que no evita tant de dolor ni impedeix tanta crueltat. Ix el crit trencat: Per què ho permet? Per què no evita tanta desgràcia?
En la primera lectura (Ex.) el poble reclama l’acció de Déu per eixir del seu sofriment. No troben Déu i el poble no pot entendre que Ell els porte al sofriment i a la mort.
Les tragèdies, la violència i tot sofriment, sega les nostres expectatives i ens allunya de mantenir tota esperança, de continuar confiant que més enllà del dolor hi trobarem pau i estima.
S’imposa, doncs, de manera urgent, una bona comunicació que ens ajude a vore, feta des de la solidaritat.
En el passatge de la samaritana que presenta hui la litúrgia, 
Jesús trenca barreres, es bota la llei i el troben parlant amb una samaritana amb un llenguatge entranyable, directe i procurant obrir horitzó. oferint-se i alimentant-la en el seu esperit, mostrant que Déu no calla, sinó que actua a través nostre quan som capaços de trencar perjudicis i estem dispostos a compartir la nostra vida sense condicionaments de cap mena, ni religiosos ni socials ni racistes, ajudant-nos a eixir de la polarització que ens nega tota eixida.
Sant Pau, en la carta al Romans dirà que Déu parla en la manifestació de Crist, parla quan descobrim que més enllà de la violència i la mort hi ha persones que s’entreguen i donen la vida, no mirant per ells mateixos sinó desvivint-se sense res a canvi, per gràcia i estima.