Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Quan un papa va de visita a un país, és difícil diferenciar la presència del líder espiritual de l’Església catòlica, de la de cap d’Estat d’un país. Açò és el que manifesten tots els moviments i preparatius que aquests dies van tenint lloc.
El papa Lleó ve a Espanya i serà rebut com a cap d’Estat, amb el protocol oficial, i rebut pel cap de l’Estat espanyol i pareix que això, de moment, és inevitable: és el que pertoca i així ho veurem.
Allò que és habitual i normal per a qualsevol altre cap d’Estat, en referència al papa pareix que grinyole allò de ser alhora papa i cap d’Estat, perquè apareix inevitablement la pregunta de si l’esperen com a guia espiritual per animar-nos a viure l’Evangeli o com a qui exerceix l’autoritat d’un Estat. Veurem que, com a cap d’Estat serà tractat com a líder polític i haurà de moure’s amb molta cautela per a no ser manipulat políticament. Segurament haurà de mesurar molt bé les paraules per a pronunciar el missatge que voldrà expressar, procurant no ferir en casa aliena els polítics de totes les tendències.
El papa Lleó ve a un país amb una política totalment polaritzada i a una Església amb biaix tradicionalista i conservador, amb uns bisbes, majoritàriament situats ideològicament a la dreta política. Amb aquest ambient polític i eclesiàstic, la seua presència pot crear esperances i frustracions.
Les expectatives d’una Església que reclama renovació i apropament a l’Evangeli són molt elevades, encara que amb la reserva de saber que amb la seua presència es juga molt. Aquesta Església popular s’il·lusionà amb el papa Francesc i visqué esperança, malgrat moltes decepcions per considerar que el papa Francesc obrí portes, però no arribà a traspassar-les. Les expectatives són molt altes en esperar que amb el papa Lleó es faça sentir la brisa de renovació.
Amb una Església reticent a canvis estructurals i doctrinals, el papa Lleó haurà de plantejar, de forma clara i contundent, l’orientació eclesial que demana a l’Església espanyola i, per altra part, haurà d’imposar-se a la instrumentalització que sectors polítics volen fer de l’Església; al mateix temps, haurà d’obrir portes de credibilitat a les ideologies polítiques incrèdules a la possibilitat de qualsevol canvi a l’Església catòlica, a la qual veuen tancada i assentada en postures reaccionàries que s’oposen als avanços socials i científics.
En l’actualitat necessitem un compromís ferm contra tota classe de guerra i violència, la defensa total en favor de les persones pobres, un posicionament clar i contundent contra la pederàstia i un compromís ferm amb les víctimes, la defensa d’admissió de la dona en tots els estaments de l’Església i l’exigència d’inculturalització de l’Església espanyola a les diverses realitats culturals, lingüístiques i socials de les nostres autonomies.
La realitat de la immigració haurà de ser tema obligat a la catequesi del papa des de la visió del seguidor de Jesús de Natzaret per acollir a tot ésser humà des de la dignitat i respecte que mereix.
Necessitem escoltar un missatge d’unitat sense deixar d’alçar la mirada i destacar el sofriment i la indignitat de tantes polítiques neocapitalistes, economicistes i xenòfobes. Les perifèries hauran de ser lloc preferencial per al missatge evangèlic donant-los visibilitat i, com feu el papa Francesc en Lampedusa, denunciant l’oblit a què són sotmeses.
Una multitud acompanyarà i serà present als seus actes, però, potser cert, no serà allí la presència física dels pobres, perquè no estaran formant part dels grups religiosos que s’hi hauran mobilitzat; per això, haurà de ser ell mateix qui els faça present, destacant la marginació i la indiferència a la qual són sotmesos.
Benvingut papa Lleó. Des d’aquestes lletres, molts ànims: demanem a l’Esperit llum als seus missatges. Que la providència l’acompanye i l’Esperit l’enfortisca. De segur, estarem atents als seus gestos i mantenint-nos en l’esperança d’avançar en la renovació eclesial i a l’apropament de l’Església a les realitats actuals més dolents per tenir-ne cura i ser-hi bàlsam.