Solemnitat de la Pentecosta (Ac 2, 1-11; 1Co 12 3b-7.12/13; Jn 20, 19-23) Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte
- Les circumstàncies descrites per dos dels relats de hui són tan descomunals que podem restar bocabadats davant del vent impetuós i el do de llengües narrats pels Actes o l’aparició del Ressuscitat travessant parets que ens conta Joan.
Però, la pregunta fonamental és: per què rebre l’Esperit Sant? O bé, què comporta la recepció de l’Esperi Sant? També: Quin és eixe Esperit?
Recordem l’inici de la vida pública de Jesús: “L’Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, etc.” Eixe és l’esperit que van rebre els Apòstols i és també el que rebem nosaltres pel baptisme i la confirmació.
El missatge és ben clar: rebem l’Esperit per a treballar per fer del món un lloc on viure com a germans, com a filles i fills del Pare del Cel. De cap manera pot ser un regal per fruir-ne nosaltres, com uns privilegiats superiors als altres.
Per això sant Pau adverteix als Corintis: “Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots”. O siga: qui vulga reservar-se un cert carisma contradiu la voluntat del Pare que estima per igual tots els seus fills i filles.
L’Esperit és un regal per la missió que Jesús inicià, la continuació de la qual ens va encomanar. Un regal de llum divina que ens enforteix, com diu la Seqüència:
Veniu, oh Sant Esperit,
des del cel al nostre pit
amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu,
deu‐nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.
Reservar-nos els dons de l’Esperit Sant per la nostra intimitat seria fer com aquell qui va rebre una fortuna del seu amo i en lloc de posar-la a fructificar la va colgar en terra per por d’arriscar-se a perdre el que tenia.
- Fixem-nos ara en el final del fragment de l’Evangeli de Joan que llegim hui: “Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó”.
Tal i com s’ha redactat, podria interpretar-se que Jesús deixa al nostre arbitri el perdonar o no. ¿N’és realment així? ¿Podem interpretar que l’Esperit de Jesús, que ell mateix ens ha donat, ens autoritza a no perdonar?
Negar el perdó a ningú seria trair al Jesús que passà sa vida perdonant fins als qui el feren morir clavat a la creu. En seria negar al Pare Misericordiós que Jesús anuncià per tot arreu. En seria rebutjar “l’any de gràcia del Senyor” que Jesús proclamà en la sinagoga del seu poble.
Però, no. L’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa i fa possible que donem als nostres deutors el perdó incondicional que Déu ens dona de continu.
En resum: la festa de Pentecosta multiplica de forma insuperable les nostres magres forces i ens fa capaços del que no podem ni tan sols imaginar.
Perquè l’Esperit és claredat:
Oh divina Claredat,
visiteu la intimitat
del cor que ja us ansia.
Res tindrà l’home si Vós
no li deu vostre socors
divinal, que bé li sia.
Perquè viu en nosaltres i ens nodreix:
Vós sou el Consolador,
de l’ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la calor sou temperi.
Perquè renta, neteja i cura:
Tot el que no és net renteu;
tot el que ja és sec regueu;
cureu tota malaltia.
Tot l’indòmit endolciu;
tot el fred encalentiu;
regiu el qui s’esgarria.