MANIFEST DE XARXA D´ENTITATS CRISTIANES
A propòsit de la llengua que s´utilitzarà en els diversos actes públics de l´estada del Papa Lleó XIV en terres catalanes, lamentem que aquesta qüestió hagi aixecat una polèmica que desvia l´atenció d´allò que és més substancial i que pot torbar el goig i la il·lusió amb els que s´esperen aquests eseveniments.
Entenem que el català, en tant que llengua pròpia del país, ha de tenir una presència molt significativa i no pas merament testimonial en tots els actes a Catalunya, més enllà de l´ús que en pugui fer de manera específica el mateix Pontifex. Tal com acaba de proclamar a l´enclíclica Magnifica humanitas, citant San Joan Pau II: la promoció del bé comú mai no es pot separar del respecte al dret dels pobres a existir, a custudias la seva identitat i a contribuir amb la seva originalitat a la família d les nacions (núm. 64)
La quüestió de l´ús de la llengua catalana és encara més significatiu si ens referim a la Sagrada Família, obra del geni d´Antoni Gaudí, amant i defensor tothora del català, per la qual cosa fou empresonat i que havia afirmat que la seva obra només podia ser explicada en català i així ho feu davant del Rei d´Espanya, entre d´altres visitants.
Ens adrecem, per tant, a les autoritats eclesiàstiques per tal que reflexionen i revisin el plantejament pel que fa a un tema tant sensible i íntim per al cor dels catalans. D´una manera especial, ens adrecem als bisbes amb seu a Catalunya, ja que seu és el magisteri on expressen la voluntat de “contribuir a l´esforç general de la societat, per tal que la llengua de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer assolexi la plena recuperació” (Arrels cristianes de Catalanya, núm, 49). No oblidem que és també la llengua d´Antoni Gaudí.
En aquest mateix esperit d´arrelament a la realitat del país, considerem també essencial que els actes amb el Sant Pare reflecteixin la composició del nostre teixit eclesial. La pastoral catalana es caracteritza per una presència majoritària de dones que sostenen i fan créixer moltes de les comunitats en els àmbits litúrgic, educatiu i social. Una Església arrelada no pot deixar de reconèixer-ho i fer-ho visible en els gestos i celebracions públiques. Com va dir el Papa Francesc, “les dones són protagonistes en l´Església i han de poder accedir a espais on es prenen decisions importants” (Evangeli Gaudium); una afirmació que ens convida a avançar cap a un reconeixement més ple del seu paper insubstituïble dions la vida eclesial i demana que la seva presència sigui significativa també en aquesta oacsió.
Amb confiança que aquestes qüestions serà ben resoltes, reiterem el delit amb que, amb el cor obert, esperem la vinguda del successor de Pere a casa nostra.
Barcelona, 2 de juny de 2026
XARXA D´ENTITATS CRISTIANES