A Mons. Omella, Arquebisbe de Barcelona,
Déu vos guard,
Soc el p. Marcel Capellades. Fa 28 anys que estic a la diòcesis de Vic. Soc monjo i visc retirat.
El motiu de la meva carta és la resposta que heu donat a la carta de la Sra. Isabel Turull, germana del nostre pres polític.
Em pregunto si la resposta que li heu donat i s’ha fet pública “li portarà una mica de consol i de llum”, tal com ella esperava rebre de vós.
Com a president de la CEE vau fer una declaració pública conjunta sobre la fugida del Rei Joan Carles I “en respecte de la seva decisió i el reconeixement per la seva contribució a la democràcia”. ¿Això no és fer política?
Vós declareu que no voleu entrar en política. El Papa, els bisbes i els sacerdots fem política més que ningú del poble. Cada dia diem el que ha de fer, pensar i dir la gent. Cada dia donem normes morals sobre el comportament que han de seguir els creients i no creients. Vos, com tots els sacerdots, fem política. És impossible no fer-ne. Només no en fa el qui viu fora del món, totalment aliè i apartat del món. Jesús va fer política i el va matar la política.
Durant els 6 anys del rei Felipe VI tres presidents de la generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont i Joaquim Torra han estat destituïts o inhabilitats pel govern espanyol. ¿Estem en un país democràtic?
Havien estat escollits per decisió democràtica, votats a les urnes. Malgrat això el vostre silenci ha estat absolut. És una altra manera de fer política.
L’octubre de 2017 el govern de Rajoy va destituir el govern de la Generalitat i va aplicar el 155. ¿Això és un país democràtic?
El 21 de novembre hi van haver eleccions i va sortir elegit Carles Puigdemont com a president. Quan al mes de gener de 2018 va ser escollit president es va exiliar perquè el govern espanyol volia entrar a Palau per terra, mar i aire per empresonar-lo. ¿Això és un país democràtic?
Llavors es va buscar un substitut que anava de segon a les llistes electorals, en Jordi Sanchez. Quan anava a ser investit, el govern espanyol el va posar a la presó. ¿Això és un país democràtic?
Després es va buscar un altre substitut que també era a les llistes, en Jordi Turull. En plena investidura va ser detingut i empresonat immediatament. ¿Això és un país democràtic?
El 2018 vam votar els diputats pel parlament europeu. En Carles Puigdemont a l’exili va tenir un milió de vots. Les clavegueres de l’estat fan fer l’impossible perquè no fos diputat. ¿Estem en un país democràtic?
Oriol Jonqueres, a la presó, també va tenir un milió de vots per ser diputat al parlament europeu. També les clavegueres de l’estat van impedir que ho fos. ¿I estem en un país democràtic?
Un tribunal d’Espanya ha sentenciat que no pot ser diputat Europeu.
Vós afirmeu que “cal acatar el veredicte del suprem” . Una afirmació com aquesta, no és fer política?
I afirmeu també “respecto les lleis i la sentència d’un judici en un país democràtic”. ¿I quan les lleis són injustes, què feu? ¿Què feu davant de Déu i davant dels homes pels quals teniu una responsabilitat?
Vos sabeu que el veredicte del suprem -que cal acatar, dieu- va ser un veredicte injust, un càstig, una venjança. Va ser un judici de mentida. Van sentenciar una mentida. I vos sabeu que el 8è manament de la Llei de Déu és no diràs falsos testimonis ni mentiràs.
¿Hem d’acatar els falsos testimonis de la fiscalia, del tribunal, de molts testimonis falsos que van mentir i perjurar? ¿Hem d’acatar una mentida? ¿En nom de què? ¿Per quina paraula de Jesús -una de sola- hem d’acatar un veredicte com aquest? Els Profetes, com Jesús mateix, van ser matats per denunciar la injustícia, la corrupció, la mentida… No és possible esperar una justícia d’Espanya. Aquest país nega els principis fonamentals sobre els quals es va fundar la Comunitat Europea
Aquest judici i l’estat espanyol violen sistemàticament els Drets fonamentals d’un poble. ¿Això és un país democràtic?
Afirmeu en la vostra resposta a Isabel Turull “li he donat les meves raons”. El que ella, com tots els cristians que recorren a vos, no li interessen les vostres raons. Venen a vos per trobar-hi un cor compassiu, que sent el dolor i el patiment. Venen a vós per trobar el Bon Samarità que es compadeix del ferit a la cuneta. Venen a vós perquè us feu “Pròxim” del seu sofriment. Venen a vós perquè no passeu de llarg com els sacerdot i el levita. Venen a vós per sentir que se us “remouen les entranyes”. Venen a vós per trobar “consol i llum” com la Isabel Turull.
¿I què han trobat? La vostra resposta no és ni consol ni llum per ningú, ni per la Isabel Turull, ni pels presos polítics.
Ni tampoc per a nosaltres. Teníem l’esperança i la necessitat que vós, ara president de la CEE, portéssiu una visió nova i justa als bisbes d’Espanya, sobre la nostra tan complexa Catalunya. Però ara ja sabem que no serà així. Quina llàstima!
Mons. Arquebisbe, no soc sacerdot de la vostra diòcesi, però us he parlat amb el cor a la mà amb la confiança d’un fill. Un fill que vol el millor pel seu pare. Un fill que sofreix per la meva Església tan malmesa i deteriorada per la difamació, la indiferència, el menyspreu.
Però, ¿no ens ho haurem guanyat?
Sofreixo per una Església signe de salvació universal, on les persones no hi troben salvació amb les nostres actituds. Sofreixo per la meva Església tan incompresa, tan desconeguda Potser ens ho hem guanyat…
Us he parlat com un fill envers el seu pare, amb amor, per amor, i pel més gran amor possible. No m’ha mogut res més que això, res més que l’amor.
Desitjo que l’Esperit Sant us ompli del seu Amor i la seva Compassió envers tothom, sobretot els més febles, els més fràgils, els més pobres, els més oprimits, els més sofrents i adolorits del nostre poble.
Pau a vós, germà!
Marcel Capellades Ràfols