José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
El Papa Francesc ha publicat recentment una nova encíclica amb gran impacte social: Fratelli tutsi (Tots germans). És una reflexió que s´aporta a la col·lectivitat per a replantejar entre tots les bases de la convivència humana en el món d´avui: la política, l´economia, la cultura, les relacions internacionals. Una crida universal que apel·la a la fraternitat i a l´amistat social per reorientar a millor el rumb de les coses. L´encíclica consta de vuit capítols que anem a referir i a comentar a continuació.
Les ombres i les esperances
Són moltes les tendències del món actual que operen en contra d´un desenvolupament humà més harmoniós. Són les ombres d´un món tancat a les quals es refereix amb gran preocupació el Papa Francesc en el capítol primer de l´encíclica. Conflictes enquistats que resorgeixen, nacionalismes extremats que s´encenen, noves formes d´egoisme que adquireixen alè. Tot això mentre s´afebleix la conciència històrica i es buiden de sentit grans principis com la democràcia, la llibertat, la justícia i la unitat. En eixe context, cal reconéixer la importància fonamental de la dignitat i els drets humans, calibrar la necessitar de dotar de sentit humanitari a l´evolució històrica, a la globalització i al progrés.
Però si hi ha ombres negres a l´horitzó, també hi ha camins d´esperança. El Papa convida en la resta de l´encíclica a ser audaços i acometre junts un projecte comú forjant una comunitat de pertinença i solidaritat. El capítol segon ofereix el model de la paràbola del bon samarità per promoure la vocació de ciutadans en el nostre país i en el món sencer. La inclusió de les persones que es queden en la cuneta del desenvolupament ha de definir tots els projectes polítics, econòmics i socials. Tots tenim alguna cosa de cadascun dels personatges que apareixen en la paràbola del samarità: el ferit, l´indiferent, el qui se sent proïsme. Com som capaços de respondre, en cada situació, davant els desafiaments que se´ns presenten?
Sens dubte, cal pensar i gestar un món obert, tal com es fa en el capítol tercer de l´encíclica. La situació contrària resulta contraproduent i nociu. No hi ha vida quan pretenem tancar-nos en nosaltres mateix i viure aïllats. Cal ordir societats obertes que acullen i integres a tothom, promoure el bé comú, destacar el valor de la solidaritat, aunar la fraternitat a la llibertat i a la igualtat.
En suma, la convicció que tots els éssers humans som germans ens obliga a assumir noves perspectives d´acció social davant els reptes del present. Ens convida a adoptar un cor més obert davant els diversos problemes del món sencer. A això es refereix el capítol quart de l´encíclica, on s´aborda el repte dels moviments migratoris i s´al·ludeix a la pertinença de dur a terme aquestes quatre accions al respecte: acollir, protegir, promoure i integrar. Un capítol on es proposa igualment combinar, en el món d´avui, la dimensió local amb la global, tenint cura de les arrels de cadascú alhora que es té una sana apertura a l´horitzó universal.
Construir fraternitat i amistat social
Com construir fraternitat i crear amistat al món d´avui? Com treballar a l´encalç del bé comú?
El capítol cinqué conté una reflexió sobre quina pot ser la millor política per a aconseguir un desenvolupament humà més harmoniós. Una política que es pose al servei del vertader bé comú. En eixe sentit, el Papa Francesc posa sota sospita tant els plantejaments populistes (que utilitzen demagògicament els més febles per als seus objectius) com els plantejaments liberals radicals (que amaguen el seu favor pels interessos de certs grups econòmics). Com aconseguir una organització pública (nacional i internacional) que ajude de manera eficient a resoldre els problemes del conjunt social (atenent prioritàriament les persones més necessitades)? El mercat no ho resol tot. Juntament a polítiques que afavorisquen la diversitat productiva i la creativitat empresarial, calen accions que promoguen la solidaritat i la confiança recíproca. D´altra banda, el Papa advoca per una Organització de les Nacions Unides, al servei de la pau i de la justícia social, com a via per a treballar tots junts per una globalització dels drets humans més bàsics.
El capítol sisé es dedica al necessari diàleg per aconseguir una cultura de l´encontre i de l´amistat social. Una cultura del respecte, de la tolerància, de la convivència i de la pau. Un diàleg generador de ponts i de consensos, tot reconeixen la diversitat i oferint camins de promocions i integració social. Una cultura que recupere i conree l´amabilitat en tots els àmbits de la vida social, creant una convivència sana capaç de vçencer les incomprensions i prevenir els conflictes.
El capítol seté indaga sobre els imprescindibles camins de reencontre que calen en els diferents llocs del món. Camins de pau que duguen a sanar i cicatritzar determinades ferides allà on n´hi ha. Al·ludeix a la veritat històrica com a companya inseparable de la justícia i de la misericòrdia. Crida a tractar de superar allò que ens divideix sense perdre cadascú la seua identitat. I considera que els processos efectius d´una pau duradora són transformacions artesanals al si de la societat, on cadascú ho manifeste de forma eficaç en el seu estil de vida quotidiana. Tot això acompanyat de les necessàries accions polítiques (en favor de la pau i l´equitat) i de l´autèntic exercici del perdó.
Finalment, el capítol vuité se centra en el paper de les religions al servei de la fraternitat i l´amistat social al món d´avui. D´acord amb el Papa, les diverses religions poden fer una aportació molt valuosa a la construcció de la fraternitat i la defensa de la justícia en la societat (des de la seua afirmació de la dignitat transcendent de la persona humana). El diàleg entre les diverses religions pot resultar fonamental al respecte. Com afirma el Papa Francesc, “el cult a Déu sincer i humil no du a la discriminació, l´odi i la violència, sinó al respecte de la sacralitat de la vida, al respecte de la dignitat i la llibertat dels altres, i al compromís amorós per tothom”. En conseqüència, el Papa aposta perquè tots els líders dialoguen i treballen junts en la construcció de la pau i la fraternitat. I amb el Gran Imam Al-Tayyeb han fet una crida assumint col·laborar junts en eixa direcció. (“En el nom de Déu que ha creat tots els éssers iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridats a conviure com a germans entre ells, per poblar la terra i per difondre en ella els valors del bé, la caritat i la pau”).
L´encíclica acaba amb el record d´alguns dels grans constructors de pau i de fraternitat en la història de la humanitat (junt a molts altres): Francesc d´Assís, Martin Luther King, Desmond Tutu, Mahatma Mohandas Gandhi i Carlos de Foucauld.