Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.
DE LA POLÍTICA, QUÈ?
Són temps regirats per a la política. Cal molt de seny i una gran dosi de servei per a fer propis els problemes de tantes famílies que passen molta necessitat.
El Papa Francesc, en la seua encíclica “Fratelli tuti” (cap. V) ens assenyala la gran urgència de construir polítiques al servei del vertader bé comú.
Als carrers es viu un fort allunyament de la política, ja que hi ha molts que no es fien dels polítics perquè els consideren oportunistes, interessats i venuts.
Són acusacions molt fortes, però cal valorar-les des de la gran indiferència que les famílies senten envers la classe política, que viu més pendent dels propis interessos i de buscar una poltrona on assegurar-se el seu patrimoni que d´aliviar el sofriment de la ciutadania.
Caldrà revoltar-se contra eixe tipus de fer política populista i demagògica. No és gens exemplar veure com funciona el nostre Parlament: els parlamentaris no tenen criteri ni veu pròpia, sempre dispostos a acatar la consigna donada pel cap, per por a ser marginats en no sotmetre´s a la disciplina de partit (¿dictadura?). En aquesta forma d´actuar seria suficient un sol parlamentari amb el vot ponderat d´acord al nombre d´escons, perquè el que es diu “parlamentar”, ahí no hi ha cap parlament que no siguen monòlegs formalistes, perquè la realitat és que quan es va al parlament, tot s´ha cuinat i ja està tot decidit.
Per a quan el canvi de sistema electoral? Per a quan llistes obertes i representants reals de cada racó? Per a quan deixar de confrondre la veu del poble?
Tot poble necessita organitzar-se i el nostre té un sistema concret; però no pot seguir sent acceptat quan no respon a les urgències i als problemes més acuitants del moment.
Som plurals i caldrà arribar a acords i a fer pactes, però junt al poble o ens carreguem la democràcia.Caldrà corregir el sistema quan la veu ha passat a mans dels partits i ja no s´escolta al poble, quan una vegada posades les majories, el poble ja no té res a dir.
Avui, el gran desafecte a la política, segurament, és perquè no és vista com qui sintonitza amb els problemes reals de les famílies; i la mostra està en que quan la ciudatania està perdent els lloc de treball i molts treballadors acceptem baixar-nos el sou per a poder seguir mantenint el treball, ells parlen de pujar-se´l.
És cert que els governats sofreixen pressions dels poderosos, dels “lobbies”, dels grans capitals i que poden ser titelles d´eixos grups dominats; però no poden deixar-se dur si volen servir al poble, buscant la forma d´atendre les situacions d´angoixa del tants ciudatans.
L´espectacle en la política és vergonyós quan no mostren objetius clars i solidaris i sí estan en constant campanya electoral mentre les persones sofreixen.
Les coalicions són necessaries perquè tot l´espectre de la societat i totes les sensibilitats siguen escoltades; i en eixes coalicions cal buscar el bé comú i no el manteniment patrimonial del poder.
Fem política, participem tots per trencar la inèrcia absolutista d´uns quants o de grups tancats i busquem eixides a la tragèdia de tants conciudatans construint ponts d´enteniment que busquen respondre als més dèbils i indefensos de la nostra societat.