L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT

L’EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L’ENTRADA A LA NOVA REALITAT.

 Signes i senyals d’esperança

I.- Propòsit

II.- Vacunació universal i salut integral

III.- La pandèmia no és només un problema sanitari

IV.- Enfortiment d´allò públic

V.- Església pròxima i solidària

VI.- En resum

I.- La pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 ha aguditzat les desigualtats i ha colpejat amb major força les persones més vulnerables. Ha posat en evidència les greus mancances de la nostra societat, la desigualtat i la violència social sobre les quals descansa la nostra suposada “normalitat”. Ha mostrat les contradiccions i injustícies del nostre sistema, amb poca inversió en salut, investigació, educació, una sobreexplotació del planeta i la priorització del benefici econòmic. També s’ha evidenciat que les persones tenim una interdependència, de tal manera que podem qualificar el món de “llogaret global”.

Amb aquest document, el Grup Cristià del Dissabte vol acompanyar un sofriment col·lectiu que interpel·la la consciència i oferir signes i senyals d’esperança davant el drama que viuen les persones, les famílies i la humanitat, en línia amb els suggeriments de l’Encíclica Fratelli tutti: concretes i no abstractes, realistes i no utòpiques, possibles i no ideals.

Intentem ajudar a eixir d’aquesta crisi de la millor manera: millors persones, millor societat i millor Església. Per a això proposem veure clar el que està passant a l’interior de tanta confusió, mentides i mitges veritats (Constatem); discernir el que es veu i perforar els discursos i pràctiques que impedeixen veure millor, qüestionar i denunciar allò que la frena, o la nega, i impedeixen solucions disponibles (Denunciem) i suggerir les accions pertinents que ens portaran a ser millors persones i societats més decents i justes (Proposem).

II.- Vacunació universal i salut integral

 Constatem

• L’existència d’un món únic per l’origen i l’abast d’un problema global; ha nascut la consciència planetària, la pertinença i el destí comú.
• S’ha obert un escenari en el qual els països d’alts ingressos poden vacunar a tota la seua població abans que els països de baixos ingressos hagen cobert els grups d’alta prioritat. Nou de cada deu dosis de vacunes injectades fins a hui ho han sigut per als països rics, mentre els més pobres hauran d’esperar encara bastants mesos o, fins i tot, anys.
• Se’ns diu que una cinquena part de la població no tindrà accés a cap vacuna, almenys fins a 2022.
• Amb freqüència diem que la salut és allò més important, però ni les administracions ni els ciutadans actuem moltes vegades en conseqüència.

Denunciem

• El discurs que tots anem en la mateixa barca pot ser enganyós, ja que uns van en cabina i altres en coberta, uns es protegeixen de la pluja i uns altres s’ofeguen; s’oculten les desigualtats locals i mundials.
• Un estudi sobre el finançament del desenvolupament d’una ¿determinada? vacuna contra el coronavirus revela que la indústria farmacèutica va assumir menys del 3% dels costos d’investigació. La major part del finançament va procedir del govern de l’Estat corresponent, de la Comissió Europea, de fons públics (centres d’investigació) i fundacions que donen suport a la investigació científica. No obstant això, no es volen alliberar les patents de les vacunes.
• El fet és que els països poderosos, els que controlen, s’oposen a això. Una vegada més els guanys econòmics són més forts que la salut.
• La pandèmia sanitària no és l’única que colpeja a la humanitat, ni és la major crisi humanitària, ni sembla ser la pitjor, és només perquè ha afectat també els que sempre estan bé. S’oculten altres pandèmies com les guerres oblidades, la fam i altres epidèmies que són més letals que el Covid.

Proposem

• Potenciar les polítiques de salut pública.
• Totes les persones de qualsevol lloc han de beneficiar-se de les vacunes contra la Covid amb un accés el més immediat possible, i, en primer lloc, les persones més exposades a riscos.
• Per a això, és necessari que s’alliberen les patents de les vacunes. Per desgràcia, el parlament de la Comunitat Europea, sorprenentment, s´ha oposat a aquesta liberalització. Donen suport a aquest plantejament més de cent Estats i desenes d’organitzacions civils: “Vacunes per a tots”, “Liberalització de les patents”.
• Universalitzar la vacunació, sense exclusions, atenent al dret de les poblacions migrants a accedir a la vacuna.
• Condonar el deute dels països empobrits que impedeixen la salut per a tots.
• Prioritzar la despesa en salut, per damunt del pressupost militar.
• D’aquesta pandèmia també hem aprés que cal promoure un concepte molt més ampli de la salut i que les crisis sanitàries millor resoltes són les que es prevenen.
• És necessari brindar atenció integral a les persones, prestant-los tant assistència hospitalària com ambulatòria, actuant enfront de les seqüeles, físiques o psíquiques, que puguen derivar-se´n i ajudant els pacients que han superat la fase aguda a una recuperació completa.

III – La pandèmia no és només un problema sanitari

Constatem

• Que la pandèmia ha causat ferides profundes, morts injustes, ruptures irreversibles i problemes socioeconòmics que afecten especialment els pobres; ha generat depressió, soledat, desconfiança davant el futur, odi i intimidacions.
• Que les diferències socials, econòmiques, culturals i d’accés a la sanitat, han crescut durant l’emergència sanitària, fent de la precarietat i la vulnerabilitat dues notes característiques del nostre temps.
• Que les persones majors han sigut postergades, com admetent implícitament que no valen perquè han deixat de ser productores de valor econòmic.
• Que les persones més perjudicades per la pandèmia han sigut aquelles que tenien un treball precari o estaven sense alta en el sistema de la Seguretat Social, en particular les que no tenen permís de residència.
• Que hi ha hagut una extensió de la por i la incertesa davant el futur, sobretot per als més joves.
• Que la pandèmia ha deixat al descobert les contradiccions i injustícies del sistema capitalista: menor inversió en allò públic, falta de previsió fruit de la no inversió en investigació, destrucció de la “casa comuna” en prevaldre el benefici econòmic d’uns pocs sobre el respecte a la Naturalesa, abandó de milions de persones, a les quals es condemna al sofriment i a la mort
• La irresponsabilitat d’un gran nombre, tant de persones com de col·lectius, que no fan cas de les mesures sanitàries dirigides a frenar l’avanç de la malaltia.
• En la realitat escolar es constata la incertesa quasi permanent davant aquest curs que acaba.

Denunciem

• Els intents de convertir la pandèmia només en una qüestió sanitària, convertint així les vacunes en la solució. Però a més de les necessitats sanitàries, cal atendre les d’educació, ocupació, habitatge, alimentació i medi ambient, que no solen considerar-se quan s’adopten les clàssiques mesures epidemiològiques de protecció. Calen nous sistemes econòmics i polítics, nous estils de vida, noves formes d´organitzar-nos socialment.
• L’increment de les desigualtats que han portat a milions de persones a la privació extrema, a treballadors a la desocupació, i l’economia informal al col·lapse.
• La catàstrofe educativa que deixarà arrere als que estan pitjor situats per no disposar de mitjans necessaris, i el consegüent augment de la bretxa educativa.
• La falta de rigor en les orientacions dels organismes públics en matèria d’educació escolar.
• El funcionament dels Estats com a compartiments estancs que deixen fora de la seua política de protecció a altres Estats més febles, o a totes aquelles persones sense Estat per la impossibilitat d’aconseguir l’accés a la ciutadania.
• El tancament de fronteres que ha deixat sense protecció  immigrants i refugiats
• La indústria armamentista, la més potent d’Occident, la finalitat de la qual són els guanys econòmics mitjançant la promoció de conflictes bèl·lics en altres territoris.
• La destrucció galopant del medi ambient, la nostra “casa comuna”, malgrat ser conscients dels signes clars i evidents que estem detectant en el planeta Terra i que són confirmats pels científics de manera unànime.
• L’individualisme, que porta al “campe qui puga!” i acaba conduint al “tots contra tots”.

Proposem

• Obrir un debat d’àmbit estatal sobre la reforma laboral, sobre l’estat de benestar, sobre el paper de l’Estat, sobre la protecció bàsica universal.
• Recuperar el sentit de pertinença comuna a un poble amb la mateixa dignitat i regenerar els vincles comuns, sense exclusió.
• Aprofundir en una política radicalment democràtica, oberta a la participació de les organitzacions socials: ni la simple gerència tecnocràtica ni el populisme seran suficients.
• Aconseguir que la Terra siga considerada i tractada com a “casa comuna”, concebuda amb la finalitat de donar vida i manteniment a la humanitat, que com una vertadera família ha d´habitar-la i cuidar-la en pau, buscant sempre el bé comú.
• Potenciar els valors de la responsabilitat, l’esforç, el sacrifici i la preocupació per a aprendre.
• Educar en la “cultura de la cura”.
• Caminar amb esperança…. que “ens parla d’una realitat que està arrelada en el profund de l’ésser humà, independentment de les circumstàncies concretes i els condicionaments històrics en què viu”.
• També hem de posar en relleu la gran responsabilitat de tantes persones i col·lectius que estan treballant per a ajudar en les necessitats, per a trobar espais de relació i convivència, per a millorar les relacions amb els altres éssers humans i amb la Mare Terra.

IV – Enfortiment d’allò públic

Constatem

• Que la pandèmia ha posat en evidència l’error del neoliberalisme. Perquè posar tota la producció no (consumida) pagada (capital) només per a crear més capital (més creixement econòmic) impedeix la inversió necessària en tots els altres camps de la vida humana, com la salut, educació, investigació, etc.
• Que no tots compten amb els recursos necessaris per a portar avant les mínimes mesures de protecció contra el coronavirus, sostre segur per a la distància social, recursos sanitaris, treball.
• Que molts dels nostres representants polítics significatius s’han instal·lat en una violència verbal que bloqueja la trobada de solucions consensuades amb altres grups.
• Que actuant aïlladament no és possible fer front als problemes greus del món actual.
• Que la globalització és fictícia ja que una globalització que manté fronteres impedeix el resultat més important: la voluntat d’actuar conjuntament en benefici de totes les persones.
• Que l’obsessió dels països desenvolupats per la seguretat és exagerada i condueix a la confrontació amb els altres.
• La manca de visió a llarg termini en les polítiques.
• La desconfiança davant els canals d’informació i la legitimació d’informacions dubtoses o falses, generant la sensació de no tindre accés a la realitat dels fets.

Denunciem

• Els discursos que proposen la llibertat de mercat com a remei de la crisi.
• La gestió de les farmacèutiques, que han convertit les vacunes en negocis lucratius i en estratègies geopolítiques.
• La falta de recursos públics que van ser desarticulats durant la crisi anterior, l’oblit dels ancians que van morir en les residències per falta de respiradors i pel desmantellament del sistema sanitari.
• Una debilitació de l’autèntic sentit democràtic en les relacions entre països i dins de cada país.
• Un reforçament intencionat de la falsa creença que la seguretat és un valor al qual s’han de sotmetre tots els altres.
• L’escassa inversió en investigació líder en l’Estat espanyol, cosa que ens obliga a dependre d’allò que desenvolupen altres països en matèries essencials per a una vida humana digna. Per això el Grup Cristià del Dissabte s´uneix a la petició que es destine el 2% del PIB a la investigació.
• Un llenguatge bèl·lic i un discurs de por i de restriccions de drets que han portat a la població a recloure’s en l’esfera privada, la desmobilització i la falta de compromís social i polític.
• La classe política ha centrat els seus esforços a atendre el que és urgent, relegant la recerca de les respostes que multitud de situacions viscudes requerien.
• Deterioració de la convivència, amb actituds egoistes on les persones són utilitzades o manipulades.
• Es parla molt que fa falta un canvi de model de societat i d’economia, però es troba a faltar un canvi de veritat. En la política hi ha canvis en la direcció (l’opció per la renovació del model energètic pel qual aposta la UE), però també persistència en models obsolets que responen, no obstant, als interessos de l’IBEX-35 (p. e.: la proposta d’ampliació del Port de València).

Proposem

• No sols és necessari que les administracions coordinen les seues polítiques, també han de coordinar els seus missatges i plantejar un front comú i amb transparència. Això evitarà que es genere confusió i desconfiança en la població general, a més servirà per a transmetre un missatge de col·laboració i cooperació entre tots com la millor manera de véncer la pandèmia.
• Enfortir el sistema públic de salut en personal i recursos.
• Ampliar les ajudes dedicades a l’educació, a l’habitatge, a l’ingrés mínim vital, als ERTE.
• Donar suport a les iniciatives que reclamen major pressupost a la investigació
• Donar prioritat a un treball multidisciplinari per a investigar les raons per les quals Espanya té una estructura econòmica incapaç de donar un treball digne a qui desitge treballar.
• Aprofitar l’experiència del teletreball forçós per a definir un model laboral que afavorisca la conciliació familiar.
• Recuperar el terreny perdut en matèria d’investigació i ciència vàlides per a la vida.
• Sentir el crit dels més vulnerables.
• Donar suport a iniciatives i pràctiques alternatives al sistema, com a germen d’un altre món possible: comerç just, banca ètica, empreses d’inserció, treball digne, cooperació…
• Fer polítiques solidàries i d’integració, treball, educació i salut com un dret de totes les persones.

V – Església pròxima i solidària

Constatem

• La insensatesa i arrogància d’uns certs líders socials i personatges eclesiàstics que han posat la llibertat individual o la llibertat de culte per damunt de la salut i de la vida, i anteposen el seu populisme per damunt dels criteris dels experts.
• Una església arraconada que vol mantindre ritus i poder religiós.

Denunciem

• L’apel·lació a instints primaris per a defensar posicions polítiques i ideològiques, usant falses notícies per a infondre por.
• La utilització de la fe per a situar-se per damunt del sentit comú, els legisladors i els experts.
• L’egoisme dels qui se salten les mesures anti-Covid, especialment els qui s’emparen en motius religiosos.
• La febre consumista que s’endevina per al sendemà de la pandèmia.
• Que el capitalisme és incompatible amb l’Evangeli: no es pot servir Déu i els diners.
• Que l’Església sembla més preocupada per la qüestió religiosa (assistència a cultes) que per la salut de les persones.

Proposem

• Donar suport a les noves formes d’hospitalitat, de fraternitat i de solidaritat que han nascut en la pandèmia com el compromís del personal sanitari, serveis socials, econòmics i religiosos.
• Recrear els mètodes i institucions de la pastoral a partir de les experiències de veritat, de bondat, de bellesa, de caritat i d´esperança que han sorgit en la pandèmia, tal com la comunicació “en línia”, la creació d’aliances entre comunitats locals i internacionals, l’església domèstica, les trobades a distància, l’ajuda veïnal, el voluntariat social, sanitari i internacional.
• Debatre obertament sobre com reforçar la vida col·lectiva a la llum de la solidaritat mostrada per molts sectors de la societat durant la pandèmia.
• Necessitem la trobada, l’acolliment, la relació, el contacte, l’abraçada, la comunicació directa que ens deslliuren de l’aïllament i la soledat.
• Posar les persones per davant de tot poder polític, religiós i econòmic
• Una profunda renovació de les celebracions i de les trobades comunitàries.
• Les dinàmiques de relació entre les persones estan canviant i hem de caminar cap a grups més reduïts i on cada persona siga considerada com a part activa i reconeguda del grup.
• Construir una identitat comuna que trenque trinxeres i supere la divisió entre la gent.
• Acompanyar i sanar els qui pateixen i són víctimes d’aquesta societat, que a tanta gent margina i mata.
• Elevar el sofriment a categoria política (i no sols moral).
• Potenciar la caritat política, allunyant-nos d’abstraccions per a centrar-nos en ajudar i socórrer les persones concretes en els seus processos guaridors i alliberadors.
• Recrear el potencial espiritual del cristianisme, que genera esperança i anima al compromís humanitzador.
• Treballar per una nova presència de l’Església en el món.
• Secundar i seguir les directrius del Papa Francesc pel que fa a la “Cura de la casa comuna” (Laudato Si), i la fraternitat universal (Fratelli tutti) i una renovació evangèlica de l’Església.

VI.-En resum

L’eixida de la pandèmia no ha de ser un retorn a l´anhelada normalitat, sinó un canvi en la relació amb totes les persones, fonamentalment amb les més vulnerables, lluitar per a l’eradicació de la pobresa i la desigualtat, esforçar-se per respectar la naturalesa i, amb tot això, aconseguir un món més just i solidari.

“Cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli, brollen nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual” (Evangelii Gaudium, 11).

“El dolor, la incertesa, el temor i la consciència dels propis límits que va despertar la pandèmia, fan ressonar la crida a repensar els nostres estils de vida, les nostres relacions, l’organització de les nostres societats i sobretot el sentit de la nostra existència” (Fratelli tutti).

La fragilitat dels sistemes mundials enfront de les pandèmies ha evidenciat que no tot es resol amb la llibertat de mercat i que, a més de rehabilitar una sana política que no estiga sotmesa al dictat de les finances, «hem de tornar a portar la dignitat humana al centre i que sobre aqueix pilar es construïsquen les estructures socials alternatives que necessitem» (Fratelli tutti).