Manual oficial per escoltar i discernir en les Esglésies Locals: primera fase [octubre 2021-abril 2022]

a les Diòcesis i les Conferències Episcopals que conduiran a l’Assemblea dels Bisbes al Sínode l’octubre de 2023

 Sínode dels bisbes El Vaticà

Publicat pel secretari general del Sínode dels bisbes Via della Conciliazione 34, Ciutat del Vaticà, setembre de 2021

Oració pel sínode: Adsumvos Sancte Spiritvos

 Cada sessió del Concili Vaticà II va començar amb la pregària Adsumvos Sancte Spiritvos, la primera paraula del llatí original, que significa: “Estem davant vostre, Esperit Sant”, que s’ha utilitzat històricament en concilis, sínodes i altres reunions de l’Església durant centenars d’anys, i s’atribueix a Sant Isidor de Sevilla (vers 560-4 d’abril de 636). Quan acollim aquest procés sinodal, aquesta pregària convida l’Esperit Sant a treballar en nosaltres per tal de ser una comunitat i un poble de gràcia. Per al viatge sinodal del 2021 al 2023, proposem la següent versió simplificada, perqué qualsevol grup o assemblea litúrgica puga resar-la amb més façilitat.

Estem davant vostre, Esperit Sant, mentre ens reunim en el vostre nom.
 Volem ser guiats només per Vós, feu estada al nostre cor;Ensenyeu-nos el camí que hem de fer i com hem de buscar-lo. Som febles i pecadors; no ens deixeu promoure el desordre.
No deixeu que la ignorància ens porte pel camí equivocat ni que la parcialitat influisca en les nostres accions.
Trobem en Vós la nostra unitat
perqué puguem viatjar junts cap a la vida eterna i no ens allunyem del camí de la veritat
i del que és correcte.
Tot això vos ho demanem,
a Vós, que treballeu en tots els llocs i temps, en la comunió del Pare i del Fill, pels segles dels segles. Amén.

DOCUMENT VADEMECUM

 Taula de continguts

1. Introducció
   • Quin és l’objectiu d’aquest Vademecum ?
   • Qué és la sinodalitat? Antecedents d’aquest sínode
   • Quin és l’objectiu d’aquest sínode? Objectius del procés sinodal
   • El tema d’aquest sínode: Cap a una Església sinodal: comunió, participació i missió
   • L’experiència a nivell local
2. Principis d’un procés sinodal
   • Qui pot participar?
   • Un procés realment sinodal: escolta, discerniment i participació 3 Actituds per participar en el procés sinodal

2.4 Evitar les trampes 3. El procés del sínode 3.1 La fase diocesana

3.2 El paper de les conferències episcopals i els sínodes de les esglésies orientals 3.3 La fase continental

3.4 L’assemblea del sínode dels bisbes

4. Recórrer el camí sinodal a les diòcesis 1 Resum del que es preveu en la fase diocesana 4.2 El paper del bisbe durant el procés sinodal 4.3 El paper dels sacerdots i els diaques

4.4 El full de ruta (exemples de passos per a la fase diocesana) 4.5 Els ingredients bàsics del procés sinodal

5. Recursos per organitzar el procés sinodal 1 Metodologia per al procés sinodal diocesà 5.2 La dimensió informal del procés sinodal

5.3 Les principals qüestions de consulta

 

Una paraula d’agraïment

Nota: Aquest Vademecum està destinat a ser utilitzat per tota l’Església catòlica. Per tant, “Església local” es refereix indistintament a una diòcesi, una eparquía, un ordinariat o qualsevol cos eclesial equivalent. De la mateixa manera, quan aquest Vademecum utilitza el terme “conferència episcopal”, això correspon a la institució sinodal pertinent de cada Església sui iuris.

 ANNEXOS

 

A. Les persones/equips de contacte diocesans

1.  El paper i les responsabilitats de les persones/equips de contacte diocesans
2. Les qualitats de les persones de contacte diocesanes

B. Guia suggerida per organitzar una reunió de consulta sinodal

 C. Reunió presinodal diocesana

1.  Introducció
2. Objectius
3. Participants
4. Agenda i forma
5. Possibilitat de realitzar reunions sinodals en línia o híbrides (reunions e-sinodals)
6. Paper dels joves en reunions en línia o híbrides (reunions e-sinodals)

D. Preparació de la síntesi diocesana

1.  Quin tipus de retroalimentació/resposta s’espera en la síntesi diocesana? Transmetre els fruits i la diversitat de l’experiència sinodal
2. Preguntes suggerides per orientar la síntesi diocesana
3. Implementar els fruits de la síntesi diocesana a l’Església local

RECURSOS PER ORGANITZAR EL PROCÉS SINODAL

1.  Glossari de termes
2.  Més preguntes de consulta per guiar el procés sinodal
3. Implicació de diversos grups en el procés sinodal
4. Pautes i consells per escoltar a nivell local
5. Recursos bíblics
6. Recursos litúrgics
7. Fragments de documents rellevants de l’Església
8. El significat del consens en el procés sinodal

 Preguntes freqüents sobre els sinodes (preguntes més freqüents) Abreviatures
DV Concili Vaticà II, Const. Dogm. Dei Verbum (18 de novembre de 1965) EC Francesc, Const. Apòst. Episcopalis Communio (15 de setembre de 2018)
FT Francesc, Carta encíclica Fratelli Tutti (3 d’octubre de 2020)
GS Concili Vaticà II, Const. Past. Gaudium et Spes (7 de desembre de 1965)
ITC, Syn. Comissió Teològica Internacional, Sinodalitat en la vida i la missió de l’Església (2 de març de 2018)
LG Concili Vaticà II, Const. Dogm. Lumen Gentium (21 de novembre de 1964)
PD Document Preparatori
RM Joan Pau II, Carta encíclica Redemptoris Missio (7 de desembre de 1990)

 

1.   Introducció

1.2. Quin és l’objectiu d’aquest Vademecum?

 Aquest Vademecum està dissenyat com un manual que acompanya el Document Preparatori al servei del camí sinodal. Els dos documents són complementaris i s’han de llegir junts. En particular, el Vademecum ofereix suport pràctic a les persones (o equips) de contacte diocesans, designats pel bisbe diocesà, per preparar i reunir el poble de Déu perqué puguen donar veu a la seua experiència a la seua Església local. Aquesta invitació mundial a tots els fidels és la primera fase de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que té com a tema “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”.

 En crear l’oportunitat d’escoltar i dialogar a nivell local mitjançant aquest sínode, el papa Francesc demana a l’Església que redescobrisca la seua naturalesa profundament sinodal. Aquest redescobriment de les arrels sinodals de l’Església implicarà un procés d’aprenentatge humil junts de com Déu ens crida a ser com a Església al tercer mil·lenni.

Aquest manual s’ofereix com a guia per donar suport als esforços de cada Església local, no com a llibre de regles. Aquells que s’encarreguen d’organitzar el procés d’escolta i diàleg a nivell local se’ls anima a ser sensibles a la seua pròpia cultura i context, recursos i restriccions, i discernir com implementar aquesta fase sinodal diocesana, guiats pel seu bisbe diocesà. Vos animem a agafar idees útils d’aquesta guia, però també a tenir les vostres circumstàncies locals com a punt de partida. Es poden trobar camins nous i creativos per treballar junts entre parròquies i diòcesis per portar a bon port aquest Procés sinodal. Aquest procés sinodal no ha de ser vist com una càrrega aclaparadora que rivalitza amb la pastoral local. Més bé, és una oportunitat per fomentar la conversió sinodal i pastoral de cada Església local per a ser més fructífera en la missió.

Moltes regions ja han establert processos per relacionar-se amb els fidels a nivell de les seues parròquies, moviments i diòcesis. Som conscients que hi ha diversos països on l’Església local ha iniciat un diàleg sinodal propi, inclosa l’ Assemblea eclesial a l’Amèrica Llatina i el Carib, el Consell Plenari a Austràlia i els processos sinodals a Alemanya i Irlanda. També hi ha molts sínodes diocesans que han tingut lloc a tot el món, inclosos diversos que estan en marxa actualment. Aquestes regions i diòcesis estan cridades a articular de manera creativa els processos sinodals que ja estan en marxa amb les fases del sínode actual que tenen lloc a tota l’Església. Per a algunes altres regions, l’experiència d’aquest procés sinodal és un territori nou i desconegut. La nostra intenció és que els recursos que s’ofereixen a través d’aquest Vademecum puguen proporcionar instruments útils al servici de tothom, proposant bones i fructíferes pràctiques que es puguen adaptar al llarg del procés mentre caminen junts. A més d’aquest manual, el Vademecum inclou: a) recursos litúrgics, bíblics i de pregària en línia, així com b) suggeriments i eines metodològiques més detallades, c) exemples d’exercicis sinodals recents, i d) un glossari de termes per al procés sinodal.

És especialment important que aquest procés d’escolta es faça realitat en un entorn espiritual que done suport a l’obertura a compartir i escoltar. Per aquest motiu, vos animem a arrelar l’experiència local del procés sinodal en la meditació sobre les Escriptures, la litúrgia i la pregària. D’aquesta manera, el nostre camí d’escoltar-nos els uns als altres pot ser una experiència autèntica de discernir la veu de l’Esperit Sant. El discerniment autèntic és possible quan hi ha temps per a una profunda reflexió i un esperit de confiança mútua, fe comuna i un propòsit compartit.

El Document Preparatori ens recorda el context en qué té lloc aquest Sínode: pandèmia mundial, conflictes locals i internacionals, impacte creixent del canvi climàtic, migracions, diverses formes d’injustícia, racisme, violència, persecució i creixents desigualtats a la humanitat, per anomenar uns quants factors. A l’Església, el context també està marcat pel sofriment experimentat pels menors i les persones vulnerables “a causa d’abusos sexuals, l’abús de poder i l’abús de consciència perpetrat per un nombre important de clergues i persones consagrades”.² Dit tot això, ens trobem en un moment crucial de la vida de l’Església i del món. La pandèmia COVID-19 ha fet esclatar les desigualtats existents. Al mateix temps, aquesta crisi mundial ha recuperat la sensació que tots estem en la mateixa barca i que “els problemes d’una persona són els problemes de tots” (FT 32). El context de la pandèmia COVID-19 segurament afectarà al desenvolupament del procés sinodal. Aquesta pandèmia mundial crea reptes logístics reals, però també ofereix una oportunitat per promoure la revitalització de l’Església en un moment crític de la història de la humanitat, quan moltes esglésies locals s’enfronten a diverses qüestions sobre el camí a seguir.

Enmig d’aquest context, la sinodalitat representa el camí pel qual l’Església es pot renovar mitjançant l’acció de l’Esperit Sant, escoltant junts allò que Déu ha de dir al seu poble. Tanmateix, aquest viatge junts no només ens uneix més profundament com a Poble de Déu, sinó que també ens envia a dur avant la nostra missió com a testimoni profètic que abraça tota la família de la humanitat, juntament amb les nostres germans cristians d’altres denominacions i altres tradicions de fe.

1.2. Qué és la sinodalitat? Antecedents d’aquest sínode

 Convocant aquest sínode, el papa Francesc convida tota l’Església a reflexionar sobre un tema decisiu per a la seua vida i missió: “És precisament aquest camí de sinodalitat el que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni”.³ Després de la renovació de l’Església proposada pel Concili Vaticà II, aquest viatge comú junts és alhora un do i una tasca. En reflexionar junts sobre el viatge que s’ha fet fins ara, els diversos membres de l’Església podran aprendre de les experiències i perspectives dels altres, guiats per l’Esperit Sant (PD 1). Il·luminats per la Paraula de Déu i units en l’oració, podrem discernir els processos per buscar la voluntat de Déu i seguir els camins als quals Déu ens crida: cap a una comunió més profunda, una participació més plena i una major obertura al compliment de la nostra missió al món. La Comissió Teològica Internacional (ITC) descriu la sinodalitat d’aquesta manera:

‘Sínode’ és una paraula antiga i venerable de la Tradició de l’Església, el significat de la qual es basa en els temes més profunds de l’Apocalipsi […] Indica el camí pel qual el poble de Déu camina junt. Igualment, es refereix al Senyor Jesús, que es presenta a si mateix com “el camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6), i al fet que els cristians, els seus seguidors, eren originalment anomenats “seguidors del Camí” (cf. Fets 9,2; 19, 9,23; 22,4; 24,14,22).

En primer lloc, la sinodalitat denota l’estil particular que qualifica la vida i la missió de l’Església, expressant la seua naturalesa com el Poble de Déu que fa camí junt i es reuneix en assemblea, convocat pel Senyor Jesús en el poder de l’Esperit Sant per proclamar l’Evangeli. La sinodalitat s’hauria d’expressar en la forma ordinària de viure i de treballar de l’Església.

En aquest sentit, la sinodalitat permet a tot el Poble de Déu avançar junt, escoltant l’Esperit Sant i la Paraula de Déu, per a participar en la missió de l’Església en la comunió que Crist estableix entre nosaltres. En definitiva, aquesta manera de caminar junts és la forma més eficaç de manifestar i posar en pràctica la naturalesa de l’Església com a poble pelegrí i missioner de Déu (PD 1).

Tot el Poble de Déu comparteix una dignitat i una vocació comunes a través del baptisme. Tots, en virtut del nostre baptisme, som cridats a ser participants actius de la vida de l’Església. A les parròquies, petites comunitats cristianes, moviments laics, comunitats religioses i altres formes de comunió, dones i hòmens, jòvens i ancians, tots estem convidats a escoltar-nos els uns als altres per a escoltar els suggeriments de l’Esperit Sant, que ve a guiar els nostres esforços humans, introduint vida i vitalitat a l’Església i conduint-nos a una comunió més profunda per a la nostra missió al món. Mentre l’Església emprèn aquest viatge sinodal, hem d’esforçar-nos per assentar- nos en experiències d’escolta i discerniment autèntics en el camí per esdevenir l’Església que Déu ens crida a ser.

1.3. Quin és l’objectiu d’aquest sínode? Objectius del procés sinodal

 L’Església reconeix que la sinodalitat és una part integral de la seua pròpia naturalesa. Ser una Església sinodal s’expressa en els concilis ecumènics, els Sínodes dels Bisbes, els Sínodes Diocesans i els Consells Diocesans i Parroquials. Hi ha moltes maneres en qué experimentem formes de “sinodalitat” ja a tota l’Església. Tot i així, ser una Església sinodal no es limita a aquestes institucions existents. De fet, la sinodalitat no és tant un esdeveniment o un eslògan com un estil i una manera de ser mitjançant els quals l’Església viu la seua missió al món. La missió de l’Església requereix que tot el Poble de Déu faça un viatge junt, i que cada membre exercisca el seu paper crucial, unit als altres. Una Església sinodal avança en comunió per a perseguir una missió comuna mitjançant la participació de tots i cadascun dels seus membres. L’objectiu d’aquest Procés Sinodal no és proporcionar una experiència temporal o única de sinodalidad, sinó més bé, oferir una oportunitat perquè tot el Poble de Déu discernisca conjuntament com avançar en el camí per a ser una Església més sinodal a llarg termini.

Un dels fruits del Concili Vaticà II fou la institució del Sínode dels Bisbes. Tot i que el Sínode dels Bisbes s’ha celebrat fins ara com una reunió de bisbes amb i sota l’autoritat del Papa, l’Església s’adona cada vegada més que la sinodalitat és el camí de tot el Poble de Déu. Per tant, el Procés Sinodal ja no és només una assemblea de bisbes, sinó un viatge per a tots els fidels, en el qual cada Església local té un paper integral. El Concili Vaticà II va revigoritzar el sentit que tots els batejats, tant la jerarquia com els laics, estan cridats a participar activament en la missió salvadora de l’Església (LG 32-33). Els fidels han rebut l’Esperit Sant en el baptisme i la confirmació i estan dotats de diversos dons i carismes per a la renovació i l’edificació de l’Església, com a membres del Cos de Crist. Així, l’autoritat docent del Papa i dels bisbes està en diàleg amb el sensus fidelium, la veu viva del poble de Déu (cf. Sensus Fidei a la vida de l’Església, 74). El camí de la sinodalitat busca prendre decisions pastorals que reflectisquen la voluntat de Déu el més a prop possible, fonamentant-les en la veu viva del Poble de Déu (ICT, Syn. 68). S’assenyala que col·laborar amb teòlegs -laics, ordenats i religiosos- pot ser un suport útil per articular la veu del Poble de Déu que expressa la realitat de la fe sobre la base de l’experiència viscuda.

Si bé els sínodes recents han examinat temes com la nova evangelització, la família, els jòvens i l’Amazònia, el sínode actual se centra en el tema de la sinodalitat.

L’actual Procés sinodal que estem duent a terme es basa en una pregunta fonamental: com es produeix hui aquest “viatge junts” a diferents nivells (des de l’àmbit local fins a l’universal), que permet a l’Església proclamar l’Evangeli ? I quins passos és l’Esperit que ens convida a prendre per créixer com a Església sinodal? (PD 2)

En aquest sentit, l’objectiu del sínode actual és escoltar, com a tot el poble de Déu, el que l’Esperit Sant diu a l’Església. Ho fem escoltant junts la Paraula de Déu a les Escriptures i la tradició viva de l’Església, i després escoltant-nos els uns als altres, i especialment als que estan al marge, discernint els signes dels temps. De fet, tot el Procés sinodal té com a objectiu fomentar una experiència viscuda de discerniment, participació i corresponsabilitat, on es reuneix una diversitat de dons per a la missió de l’Església al món.

En aquest sentit, és evident que la finalitat d’aquest sínode no és produir més documents. Més prompte vol inspirar a la gent a somiar amb l’Església que som cridats a ser, a fer florir les esperances de la gent, a estimular la confiança, a embenar ferides, a teixir relacions noves i més profundes, a aprendre els uns dels altres, a construir ponts, il·luminar ments, escalfar els cors i restaurar la força de les nostres mans per a la nostra missió comuna (PD 32). Per tant, l’objectiu d’aquest procés sinodal no és només una sèrie d’exercicis que comencen i s’aturen, sinó més bé un viatge de creixement autèntic cap a la comunió i la missió que Déu crida a l’Església a viure en el tercer mil·lenni.

Aquest viatge junts ens cridarà a renovar les nostres mentalitats i les nostres estructures eclesials per a viure la crida de Déu a l’Església enmig dels signes actuals dels temps. Escoltar tot el poble de Déu ajudarà l’Església a prendre decisions pastorals que corresponguen el més a prop possible a la voluntat de Déu (ITC, Syn. 68) La perspectiva definitiva per orientar aquest camí sinodal de l’Església és servir el diàleg de Déu amb la humanitat (DV 2) i recórrer junts el regne de Déu (cf. LG 9; RM 20). Al final, aquest procés sinodal vol avançar cap a una Església que estiga més fructífera al servici de la vinguda del regne del cel.

1.4. El tema d’aquest sínode, Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió

 En la cerimònia per commemorar el 50 aniversari de la institució del Sínode dels Bisbes a l’octubre de l’any 2015, Francesc va declarar que “el món en qué vivim, i que estem cridats a estimar i servir, fins i tot amb les seues contradiccions, exigeix que l’Església reforçe la cooperació en tots els àmbits de la seua missió”. Aquesta crida a cooperar en la missió de l’Església s’adreça a tot el Poble de Déu. El papa Francesc ho va deixar clar quan va fer una invitació directa a tot el Poble de Déu a contribuir als esforços de l’Església cap a la sanació: “tots els batejats haurien de sentir-se implicats en el canvi eclesial i social que tant necessitem. Aquest canvi requereix una conversió personal i comunitària que ens faça veure les coses tal com les veu el Senyor”. L’abril de 2021, el papa Francesc va iniciar un viatge sinodal de tot el Poble de Déu, que començaria a l’octubre de 2021 a cada Església local i culminaria a l’octubre de 2023 a l’Assemblea del Sínode dels Bisbes.

PARAULES CLAU PER AL PROCÉS SINODAL

 El tema del sínode és “Per a una Església sinodal: comunió, participació i missió”. Les tres dimensions del tema són la comunió, la participació i la missió. Aquestes tres dimensions estan profundament interrelacionades. Són els pilars vitals d’una Església sinodal. No hi ha jerarquia entre elles. Més bé, cadascuna enriqueix i orienta les altres dues. Hi ha una relació dinàmica entre les tres que s’ha d’articular tenint en compte les tres alhora.

Comunió: Per gràcia de la seua voluntat Déu ens reuneix com a pobles diversos, però amb una mateixa fe, mitjançant l’aliança que ofereix al seu poble. La comunió que compartim troba les seues arrels més profundes en l’amor i la unitat de la Trinitat. És Crist qui ens reconcilia amb el Pare i ens uneix entre nosaltres en l’Esperit Sant. Junts, ens inspirem escoltant la Paraula de Déu, a través de la tradició viva de l’Església, i fonamentats en el sensus fidei que compartim. Tots tenim un paper a jugar en discernir i viure la crida de Déu pel seu poble.

Participació: Una crida a la implicació de tots els que pertanyen al Poble de Déu –laics, consagrats i ordenats– per participar en l’exercici d’una escolta profunda i respectuosa els uns amb els altres. Aquesta actitud crea espai per escoltar junts l’Esperit Sant i guia les nostres aspiracions a l’Església del Tercer Mil·lenni. La participació es basa en el fet que tots els fidels estan qualificats i estan cridats a servir- se els uns als altres mitjançant els dons que cadascun ha rebut de l’Esperit Sant. En una Església sinodal, tota la comunitat, en la lliure i rica diversitat dels seus membres, està convocada per pregar, escoltar, analitzar, dialogar, discernir i oferir consells per prendre decisions pastorals que corresponguen el més a prop possible a la voluntat de Déu (TIC, Sin. 67-68). Cal fer esforços genuïns per garantir la inclusió dels que estan al marge o que se senten exclosos.

Missió: L’Església existeix per evangelitzar. Mai no podem estar centrats en nosaltres mateixos. La nostra missió és donar testimoni de l’amor de Déu enmig de tota la família humana. Aquest procés sinodal té una profunda dimensió missionera. El seu objectiu és permetre a l’Església un millor testimoni de l’Evangeli, especialment davant d’aquells que viuen a les perifèries espirituals, socials, econòmiques, polítiques, geogràfiques i existencials del nostre món. D’aquesta manera, la sinodalitat és un camí pel qual l’Església pot complir de manera més fructífera la seua missió d’evangelització al món, com a rent al servici de l’arribada del regne de Déu.

1.5. L’experiència a nivell local

La primera fase del procés sinodal és una fase d’escolta a les esglésies locals. Després d’una celebració inaugural a Roma el dissabte 9 d’octubre de 2021, la fase diocesana del Sínode començarà el diumenge 17 d’octubre de 2021. Per ajudar a la fase inicial del viatge sinodal, el secretari general del Sínode dels Bisbes, el cardenal Mario Grech, escrigué a cada bisbe el maig del 2021, convidant-lo a designar una persona o equip de contacte per a dirigir la fase d’escolta local. Aquesta persona o equip és també l’enllaç entre la diòcesi i les parròquies, així com entre la diòcesi i la conferència episcopal. Es demana a les esglésies locals que donen les seues respostes a la seua conferència episcopal per permetre l’agregació d’idees abans de la data límit d’abril de 2022. D’aquesta manera, les conferències episcopals i els sínodes de les esglésies orientals poden al seu torn proporcionar una síntesi al sínode dels bisbes. Aquest material es sintetitzarà com a base per a la redacció de dos documents de treball (coneguts com a Instrumentum Laboris). Finalment, l’Assemblea del Sínode dels Bisbes se celebrarà a Roma l’octubre del 2023.

Tal com s’indica al document preparatori (núm. 31):

“El propòsit de la primera fase del viatge sinodal és afavorir un ampli procés de consulta per a recollir la riquesa de les experiències de la sinodalitat viscuda, en les seues diferents articulacions i facetes, que impliquen als pastors i als fidels de les esglésies [locals] de tots els diferents nivells, a través dels mitjans més adequats segons les realitats locals específiques: la consulta, coordinada pel bisbe, s’adreça “als sacerdots, diaques i fidels laics de les seues esglésies [locals], tant individualment com en associacions, sense sense passar per alt la valuosa contribució que poden oferir hòmens i dones consagrats ”(EC 7). Es sol·licita específicament la contribució dels òrgans de participació de les esglésies [locals], especialment la del Consell presbiteral i el Consell pastoral, a partir dels quals “pot començar a prendre forma una Església sinodal”.⁴ Igualment valuosa serà la contribució d’altres entitats eclesials a les quals s’enviarà el Document Preparatori [i aquest Vademecum], així com la de qui vulga enviar la seua pròpia contribució directament. Finalment, serà fonamental que la veu dels pobres i exclosos trobe també un lloc, no només aquells que tenen algun paper o responsabilitat dins de les Esglésies [locals].

S’anima a les comunitats religioses, els moviments laics, les associacions de fidels i altres grups eclesials a participar en el Procés Sinodal en el context de les Esglésies locals. Tanmateix, també és possible per a ells, i per a qualsevol grup o individu que no tinga l’oportunitat de fer-ho a nivell local, contribuir directament a la Secretaria General tal com s’indica a Episcopalis Communio (art. 6 sobre la consulta del Poble de Déu):

• • 1. La consulta del poble de Déu té lloc a les esglésies particulars, a través dels Sínodes dels Bisbes de les esglésies patriarcals i dels principals arquebisbats, dels Consells de Jerarques i de les Assemblees de Jerarques de les esglésies sui iuris i a través de les Conferències Episcopals. En cada Església particular, els bisbes duen a terme la consulta del Poble de Déu recorrent als òrgans de participació previstos per la llei, sense excloure altres mètodes que consideren oportuns.
  • 2. Les Unions, les Federacions i les Conferències masculines i femenines dels Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica consulten els Superiors Majors, que al seu torn poden dirigir-se als seus propis Consells i a altres Membres dels Instituts i Societats en qüestió.
  • 3. De la mateixa manera, les Associacions de fidels reconegudes per la Santa Seu consulten els seus propis membres.
  • 4. Els Dicasteris de la Cúria Romana ofereixen la seua contribució, tenint en compte les seues respectives àrees de competència.
  • 5. La Secretaria General del Sïnode pot assenyalar també altres formes de consultar al Poble de Déu.

Cada fase d’escolta s’adaptarà a les circumstàncies locals. És probable que les persones de comunitats remotes amb accés limitat a Internet tinguen una participació diferent de la que es troba en entorns urbans. És probable que les comunitats que es troben actualment a l’abast de la pandèmia COVID-19 tinguen diferents oportunitats de diàleg i escolta que les que presenten altes taxes de recuperació. Siguen quines siguen les circumstàncies locals, s’anima a les persones de contacte diocesanes a centrar-se en la màxima inclusió i participació, arribant a implicar el màxim nombre de persones possibles, i especialment aquelles de la perifèria que sovint són excloses i oblidades. Fomentar la participació més àmplia possible ajudarà a garantir que les síntesis formulades a nivell de diòcesis, conferències episcopals i tota l’Església capten les veritables realitats i l’experiència viscuda del Poble de Déu. Com que aquest compromís del Poble de Déu és fonamental i és un primer tast de l’experiència de la sinodalitat per a molts, és essencial que cada exercici d’escolta local estiga guiat pels principis de comunió, participació i missió que inspiren aquest camí sinodal. El desenvolupament del procés sinodal a nivell local també ha d’implicar:

• • • Discerniment a través de l’escolta, per crear espai per a la guia de l’Esperit
    • Accessibilitat, per tal de garantir que hi puga participar el màxim nombre de persones, independentment de la ubicació, l’idioma, l’educació, l’estat socioeconòmic, la capacitat/discapacitat i els recursos
    • Consciència cultural per celebrar i abraçar la diversitat de les comunitats
    • Inclusió, fent tot el possible per implicar a aquells que se senten exclosos o
    • Associació basada en el model d’una Església
    • Respecte als drets, dignitat i opinió de cada
    • Síntesis precises que capturen realment el ventall de perspectives crítiques i d’agraïment de totes les respostes, incloses opinions que només expressen una minoria de
    • Transparència, garantint que els processos d’invitació, implicació, inclusió i agregació d’entrada siguen clars i ben
    • Equitat, assegurant que la participació en el procés d’escolta tracta a cada persona per igual, de manera que cada veu puga ser degudament escoltada.

S’anima a les persones de contacte diocesanes a aprofitar la riquesa de l’experiència viscuda de l’Església en el seu context local. Al llarg de la fase diocesana, és útil tenir presents els principis del procés sinodal i la necessitat d’estructurar el diàleg, de manera que puga sintetitzar-se i informar eficaçment la redacció dels documents de treball (Instrumentum Laboris). El nostre objectiu és estar atent a com parla l’Esperit a través del Poble de Déu.

 

2.   Principis d’un Procés Sinodal

2.1. Qui hi pot participar?

 Veiem al llarg dels evangelis com Jesús arriba a tothom. No només salva les persones individualment, sinó com a poble que reuneix, com a únic pastor de tot el ramat (cf. Joan 10:16). El ministeri de Jesús ens mostra que ningú no està exclós del pla de salvació de Déu.

L’obra d’evangelització i el missatge de salvació no es poden entendre sense l’obertura constant de Jesús al públic més ampli possible. Els evangelis es refereixen a això com a multitud, composta per totes les persones que segueixen Jesús pel camí i tothom que Jesús crida a seguir-lo. El Concili Vaticà II destaca que “tots els éssers humans són cridats al nou poble de Déu” (LG 13). Déu treballa realment en tota la gent que ha reunit. És per això que “tot el cos dels fidels, ungits pel Sant, no pot errar en qüestions de creença. Manifesten aquesta propietat especial per mitjà del discerniment sobrenatural del poble en qüestions de fe quan des dels bisbes fins a l’últim dels fidels laics mostren un acord universal en matèria de fe i moral” (LG 12). El Concili assenyala, a més, que aquest discerniment està animat per l’Esperit Sant i actua mitjançant el diàleg entre tots els pobles, llegint els signes dels temps amb fidelitat als ensenyaments de l’Església.

En convocar aquest Sínode, el Papa Francesc convida a tots els batejats a participar en aquest Procés Sinodal que comença a nivell diocesà. Les diòcesis han de tenir present que els subjectes principals temes d’aquesta experiència sinodal són tots els batejats. S’ha de prestar especial atenció a les persones que poden arriscar-se a ser excloses: dones, minusvàlids, refugiats, migrants, gent gran, persones que viuen en la pobresa, catòlics que rarament o mai practiquen la seua fe, etc. També s’han de trobar mitjans creativos per tal d’implicar xiquets i joves.

Junts, tots els batejats són objecte del sensus fidelium, la veu viva del Poble de Déu. Al mateix temps, per participar plenament en l’acte de discerniment, és important que els batejats escolten les veus d’altres persones en el seu context local, incloses les persones que han abandonat la pràctica de la fe, persones d’altres tradicions religioses, persones sense creença religiosa, etc. Perqué tal com afirma el Concili: “Les alegries i les esperances, els dolors i les angoixes dels hòmens d’aquesta època, especialment aquells que són pobres o pateixen, són els goigs i les esperances, els dolors i les angoixes dels seguidors de Crist. De fet, res de veritable humà no aconsegueix fer ressò als seus cors” (GS 1).

Per aquest motiu, tot i que tots els batejats estan cridats específicament a participar en el Procés Sinodal, ningú, independentment de la seua filiació religiosa, no hauria d’estar exclós de compartir la seua perspectiva i experiències, en la mesura que vulga ajudar l’Església en el seu camí sinodal de buscar allò bo i vertader. Això és especialment cert en aquells que són més vulnerables o marginats.

2.2. Un procés realment sinodal: escolta, discerniment i participació

 El Procés Sinodal és abans que res un procés espiritual. No és un exercici mecànic de recollida de dades ni una sèrie de reunions i debats. L’escolta sinodal s’orienta cap al discerniment. Ens demana aprendre i exercir l’art del discerniment personal i comunitari. Ens escoltem els uns als altres, la nostra tradició de fe i els signes dels temps per discernir el que Déu ens diu a tots. El papa Francesc caracteritza els dos objectius interrelacionats d’aquest procés d’escolta: “escoltar Déu, perqué amb ell escoltem el crit del seu poble; escoltar el seu poble fins que estiguem en harmonia amb la voluntat a la qual Déu ens crida”.⁵

Aquest tipus de discerniment no és només un exercici puntual, sinó en última instància una forma de vida, fonamentada en Crist, seguint la direcció de l’Esperit Sant, que viu per a la major glòria de Déu. El discerniment comunitari ajuda a construir comunitats florents i resistents per a la missió de l’Església actual. El discerniment és una gràcia de Déu, però requereix la nostra implicació humana de maneres senzilles: pregant, reflexionant, prestant atenció a la pròpia disposició interior, escoltant i parlant amb els demés de manera autèntica, significativa i acollidora.

L’Església ens ofereix diverses claus del discerniment espiritual. En un sentit espiritual, el discerniment és l’art d’interpretar en quina direcció ens porten els desitjos del cor, sense deixar-nos seduir pel que ens porta cap allà on mai no hem volgut anar. El discerniment implica reflexió i involucra tant el cor com el cap en la presa de decisions en les nostres vides concretes per buscar i trobar la voluntat de Déu.

Si escoltar és el mètode del Procés Sinodal i discernir és l’objectiu, la participació és el camí. Fomentar la participació ens fa eixir de nosaltres mateixos per involucrar a altres que tenen opinions diferents a les nostres. Escoltar aquells que tenen les mateixes opinions que nosaltres no dona cap fruit. El diàleg implica reunir-se entre opinions diverses. De fet, Déu sovint parla a través de les veus dels que podem excloure, deixar de banda o descomptar fàcilment. Hem de fer un esforç especial per escoltar aquells que potser estem temptats de veure com a poc importants i aquells que ens obliguen a considerar nous punts de vista que poden canviar la nostra manera de pensar.

2.3. Actituds per participar en el procés sinodal

 En diverses ocasions, el papa Francesc ha compartit la seua visió de com s’expressa concretament la pràctica de la sinodalitat . Les següents són actituds particulars que permeten escoltar i dialogar autènticament mentre participem en el Procés sinodal.

• • • • Ser sinodal requereix temps per compartir: Se’ns convida a parlar amb autèntic coratge i honestedat (parresia) per integrar la llibertat, la veritat i la caritat . Tothom pot créixer en la comprensió mitjançant el diàleg.
      • La humilitat en escoltar ha de correspondre al coratge en parlar: Tothom té dret a ser escoltat, de la mateixa manera que tothom té dret a El diàleg sinodal depén del coratge tant en parlar com en escoltar. No es tracta de participar en un debat per convèncer els altres. Més prompte, dona la benvinguda al que diuen els altres com una forma en qué l’Esperit Sant pot parlar pel bé de tots (1 Corintis 12: 7).
      • El diàleg ens condueix a la novetat: Hem d’estar disposats a canviar les nostres opinions en funció del que hem escoltat dels altres.
      • Obertura a la conversió i al canvi: Sovint podem ser resistents a allò que l’Esperit Sant intenta inspirar-nos a emprendre. Estem cridats a abandonar les actituds de complaença i comoditat que ens porten a prendre decisions exclusivament sobre la base de com s’han fet les coses en el passat.
      • Els sínodes són un exercici de discerniment eclesial: El discerniment es basa en la convicció que Déu treballa al món i estem cridats a escoltar el que ens suggereix l’Esperit.
      • Som signes d’una Església que escolta i viatja: Escoltant, l’Església segueix l’exemple de Déu mateix, que escolta el crit del seu poble. El Procés sinodal ens proporciona l’oportunitat d’obrir-nos per escoltar d’una manera autèntica, sense recórrer a respostes ja preparades ni a judicis pre-formulats.
      • Deixeu arrere prejudicis i estereotips: Ens poden aclaparar les nostres debilitats i la nostra tendència al El primer pas cap a l’escolta és alliberar la nostra ment i el nostre cor de prejudicis i estereotips que ens porten a un camí equivocat, cap a la ignorància i la divisió.
      • Superar el flagell del clericalisme: L’Església és el Cos de Crist ple de diferents carismes en qué cada membre té un paper únic a jugar. Tots som interdependents els uns dels altres i tots compartim la mateixa dignitat enmig del sant poble de Déu. A imatge de Crist, el veritable poder és el La sinodalitat fa una crida als pastors per escoltar amb atenció el ramat confiat a la seua cura, de la mateixa manera que convoca els laics a expressar lliurement i honestament les seues opinions. Tothom s’escolta per amor, amb esperit de comunió i de missió comuna. Així, el poder de l’Esperit Sant es manifesta de diverses maneres en tot el poble de Déu i a través seu.
      • Combatre el virus de l’autosuficiència: Tots anem en la mateixa Junts formem el Cos de Crist. Deixant de banda el miratge de ’autosuficiència, podem aprendre els uns dels altres, viatjar junts i estar al servici dels altres. Podem construir ponts més enllà dels murs que de vegades amenacen de separar-nos: edat, gènere, riquesa, habilitat, educació, etc.

2.4. Evitar les trampes

 Com en qualsevol viatge, hem de ser conscients de possibles trampes que podrien dificultar el nostre progrés durant aquest temps de sinodalitat. A continuació es presenten diverses trampes que s’han d’evitar per tal de promoure la vitalitat i la fecunditat del procés sinodal.

1. 1. La temptació de voler conduir-nos en lloc de deixar-nos portar per Déu. La sinodalitat no és un exercici estratègic Més ben dit, és un procés espiritual dirigit per l’Esperit Sant. Podem tenir la temptació d’oblidar que som pelegrins i servents del camí que Déu ens ha marcat. Els nostres humils esforços d’organització i coordinació estan al servei de Déu que ens guia en el nostre camí. Som argila a les mans del diví Terrisaire (Isaïes 64:8).
   2. La temptació de centrar-nos en nosaltres mateixos i en les nostres preocupacions immediates. El Procés Sinodal és una oportunitat per obrir- nos, mirar al nostre voltant, veure coses des d’altres punts de vista i eixir en missió cap a les perifèries. Això ens obliga a pensar a llarg termini. Això també significa ampliar les nostres perspectives a les dimensions de tota l’Església i fer preguntes, com ara: Quin és el pla de Déu per a l’Església aquí i ara? Com podem aplicar el somni de Déu per a l’Església a nivell local?
   3. La temptació de veure només “problemes”. Els reptes, les dificultats i les dificultats que enfronten el nostre món i la nostra Església són molts. Tot i això, fixar-nos en els problemes només ens portarà a ser desbordats, desanimats i cínics. Ens pot faltar la llum si ens centrem només en la En lloc de centrar-nos només en allò que no va bé, apreciem on està generant vida l’Esperit Sant i veiem com podem deixar que Déu treballe més plenament.
   4. La temptació de centrar-se només en les estructures. El procés sinodal exigirà naturalment una renovació de les estructures a diversos nivells de l’Església, per tal de fomentar una comunió més profunda, una participació més plena i una missió més fructífera. Al mateix temps, l’experiència de la sinodalitat no s’hauria de centrar primer i sobretot en les estructures, sinó en l’experiència de viatjar junts per discernir el camí cap endavant, inspirat per l’Esperit Sant. La conversió i renovació d’estructures només es produirà mitjançant la conversió i renovació contínua de tots els membres del Cos de Crist.
   5. La temptació de no mirar més enllà dels límits visibles de l’Església. En expressar l’Evangeli a la nostra vida, les dones i els hòmens laics actuen com a rent al món en qué vivim i treballem. Un procés sinodal és un moment per dialogar amb persones del món de l’economia i la ciència, la política i la cultura, les arts i l’esport, els mitjans de comunicació i les iniciatives socials. Serà un moment per reflexionar sobre l’ecologia i la pau, els problemes de vida i les migracions. Hem de tenir una visió general per complir la nostra missió al món. També és una oportunitat per aprofundir en el viatge ecumènic amb altres confessions cristianes i aprofundir en la nostra comprensió amb altres tradicions de fe.
   6. La temptació de perdre de vista els objectius del procés sinodal. A mesura que avancem al llarg del camí del Sínode, hem de tenir cura que, tot i que les nostres discussions puguen ser àmplies, el Procés Sinodal manté l’objectiu de discernir com Déu ens crida a avançar junts. Cap procés sinodal resoldrà totes les nostres preocupacions i problemes. La sinodalitat és una actitud i un enfocament per avançar d’una manera corresponsable i oberta a acollir els fruits de Déu al llarg del temps.
   7. La temptació del conflicte i la divisió. “Perqué tots siguen un” (Joan 17:21). Aquesta és l’ardent pregària de Jesús al Pare, que demana unitat entre els seus deixebles. L’Esperit Sant ens condueix més a la comunió amb Déu i els uns amb els altres. Les llavors de la divisió no donen fruit. És en va intentar imposar les pròpies idees a tot el cos mitjançant la pressió o desacreditar aquells que se senten de manera
   8. La temptació de tractar el Sínode com una mena de parlament. Això confon la sinodalitat amb una “batalla política” en qué, per governar un bàndol, ha de derrotar l’altre. És contrari a l’esperit de la sinodalitat antagonitzar els altres o fomentar conflictes divisivos que amenacen la unitat i la comunió de l’Església.
   9. La temptació d’escoltar només aquells que ja participen en activitats de l’Església. Aquest enfocament pot ser més fàcil de gestionar, però en última instància ignora una proporció significativa del poble de Déu.

 

3.   El procés del Sínode

Figura 1. Aquesta infografia mostra el flux global del procés sinodal. La Secretaria General publica el Document Preparatori i el Vademecum com a eines perqué les esglésies locals puguen dur a terme la fase diocesana del Sínode. Els fruits d’aquesta fase diocesana es reuniran en una síntesi per a cada Església local. A continuació, es formularà una síntesi mitjançant les conferències episcopals i els sínodes de les esglésies orientals, sobre la base de les síntesis rebudes de les esglésies locals. Altres cossos eclesials també rebran aquest Vademecum i el qüestionari (vegeu la part 5) per participar a la consulta i elaborar la seua pròpia síntesi. Aquests inclouen els Dicasteris de la cúria romana, la Unió de Superiors Generals i la Unió Internacional Superior de Generals (VOSG i UISG), altres sindicats i federacions de vida consagrada, moviments laics internacionals, universitats i facultats de teologia. La Secretaria General formularà la primera edició de l’Instrumentum Laboris (document de treball) basat en les síntesis rebudes de conferències episcopals, sínodes d’esglésies orientals i dels altres òrgans eclesials esmentats per Episcopalis Communio. Aquest primer Instrumentum Laboris després es debatrà a les reunions continentals (vegeu la part 3.3 més endavant). A partir dels documents produïts a nivell continental, s’elaborarà una segona edició de l’Instrumentum Laboris per a l’ús de l’Assemblea del Sínode dels Bisbes a l’octubre del 2023 (Secretaria General del Sínode dels Bisbes).

3.1. La fase diocesana

Gran part de la riquesa d’aquesta fase d’escolta provindrà de discussions entre parròquies, moviments laics, escoles i universitats, congregacions religioses, comunitats cristianes de barri, acció social, moviments ecumènics i interreligiosos i altres grups. Els bisbes inicien el procés, de manera que és probable que la implicació a nivell diocesà es coordine a través dels canals de comunicació regulars del bisbe diocesà. Les parròquies amb un Consell Pastoral Parroquial i aquelles diòcesis amb un Consell Pastoral Diocesà poden fer ús d’aquests òrgans “sinodals” existents per organitzar, facilitar i donar vida al Procés Sinodal a nivell local, sempre que s’esforcen per arribar a les perifèries i a aquelles veus que poques vegades s’escolten. L’objectiu no és sobrecarregar les diòcesis i les parròquies

En aquesta fase d’escolta animem a les persones a reunir-se, respondre a preguntes/imatges/escenaris d’estímul junts, escoltar-se mútuament i oferir comentaris, idees, reaccions i suggeriments individuals i grupals. Tanmateix, si circumstàncies (com ara restriccions pandèmiques o distància física) dificulten la interacció cara a cara, és possible utilitzar grups de discussió en línia moderats, activitats en línia autoguiades, grups de xat, trucades telefòniques i diverses formes de comunicació social, així com qüestionaris en línia i en paper. També es poden utilitzar materials de pregària, reflexions bíbliques i música sacra, així com obres d’art, poesia, etc., per estimular la reflexió i el diàleg.

Aquesta fase diocesana és una oportunitat per a les parròquies i les diòcesis de trobar- se, experimentar i viure junts el viatge sinodal, descobrint o desenvolupant instruments i vies sinodals més adequades per al seu context local, que finalment es convertirà en el nou estil de les Esglésies locals en el camí de la sinodalitat.

 Per tant, aquest sínode no només espera respostes que puguen ajudar l’Assemblea del Sínode dels Bisbes a Roma a l’octubre del 2023, sinó que també vol promoure i desenvolupar la pràctica i l’experiència de ser sinodal en el transcurs del procés i en el moviment futur d’avanç. Hi ha excel·lents recursos disponibles per a les esglésies locals que ja han iniciat aquest viatge, com la Guia metodològica per a l’Assemblea eclesial de la Conferència episcopal llatinoamericana i el Consell Plenari d’Austràlia i els seus documents clau. Vos animem a consultar aquests recursos per ajudar i inspirar la vostra faena en la vostra Església local.

3.2. El paper de les conferències episcopals i els sínodes de les esglésies orientals

 Una vegada culminada la fase diocesana amb una Reunió Pre-Sinodal Diocesana i síntesi diocesana, les conferències episcopals i els Sínodes de les Esglésies orientals recopilaran les aportacions i els comentaris que han rebut de les diòcesis i eparquies per tal de formular síntesis que capten adequadament les aportacions de participants a nivell local. Les Conferències episcopals i els Sínodes de les Esglésies orientals estan cridats a discernir i reunir aquesta síntesi més àmplia mitjançant una reunió prsinodal pròpia.

Aquestes síntesis serviran de base per a la primera edició de l’Instrumentum Laboris, que serà publicada per la Secretaria General del Sínode dels Bisbes.

3.3. La fase continental

 Aquest Instrumentum Laboris inicial serà el “document de treball” de les set reunions continentals: Àfrica (SECAM); Oceania (FCBCO); Àsia (FABC); Orient Mitjà (CPCO); Amèrica Llatina (CELAM); Europa (CCEE) i Amèrica del Nord (VOSCCB i CCCB).

Aquestes set reunions internacionals produiran al seu torn set documents finals que serviran de base per al segon Instrumentum Laboris, que s’utilitzarà a l’Assemblea del Sínode dels Bisbes a l’octubre de 2023.

3.4. L’assemblea del sínode dels bisbes

 Bisbes i auditors es reuniran amb el Sant Pare Papa Francesc a l’Assemblea del Sínode dels Bisbes a Roma l’octubre del 2023 per parlar i escoltar-se els uns als altres sobre la base del Procés Sinodal que va començar a nivell local. L’objectiu del Sínode dels bisbes no és eclipsar la conferència sínode diocesà, episcopal de les esglésies orientals i les fases continentals, sinó discernir a nivell universal la veu de l’Esperit Sant que ha estat parlant a tota l’Església.

3.5. La fase d’implementació

 Atès que aquest sínode té com a objectiu promoure un nou estil de viure la comunió, la participació i la missió de l’Església, la fase d’implementació serà crucial per avançar junts pel camí de la sinodalitat. Aquesta implementació està destinada a arribar a totes les esglésies locals de tot el món, de manera que el Procés Sinodal siga tot el Poble de Déu com a punt de partida i punt d’arribada (CE 7). Les persones de contacte diocesanes i altres persones i òrgans que van participar en la fase diocesana poden ser útils en aquest sentit, inclosos el Consell Pastoral Diocesà, el Consell Presbiteral i els Consells Pastorals Parroquials.

L’esperança és que l’experiència del Procés sinodal comporte una nova primavera per a l’escolta, el discerniment, el diàleg i la presa de decisions, de manera que tot el Poble de Déu puga caminar millor junts als demés i a tota la família humana, sota la guia de l’Esperit Sant.

 

4.   Recórrer el camí sinodal a les diòcesis

4.1. Resum del que es preveu en la fase diocesana

 Aquesta primera etapa del Procés Sinodal proporciona les bases per a totes les altres fases posteriors. Més que simplement respondre a un qüestionari, la fase diocesana pretén oferir a tanta gent com siga possible una experiència veritablement sinodal d’escoltar-se i caminar junts endavant, guiats per l’Esperit Sant.

L’Esperit de Déu, que il·lumina i dona vida a aquest viatge junts, és el mateix Esperit que treballa en la missió que Jesús va confiar als seus apòstols. L’Esperit Sant funciona a través de totes les generacions de deixebles que escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica. L’Esperit enviat per Crist no només confirma la continuïtat de

l’Evangeli de Jesús, sinó que il·lumina les profunditats sempre noves de la Paraula de Déu i inspira les decisions necessàries per sostenir el camí de l’Església i dinamitzar la seua missió (cf. Joan 14, 25-26; 15, 26-27; 16, 12-15) (PD 16).

El Document Preparatori descriu dues “imatges” de les Escriptures per a inspirar el nostre camí de construcció d’una Església sinodal. La primera imatge emergeix de l'”escena comunitària” que acompanya constantment el camí de l’evangelització. Des del ministeri predicador de Jesús, tothom troba el seu lloc: la multitud, els apòstols i el Senyor (PD 17-21). La segona imatge es refereix a l’experiència de l’Esperit Sant en qué Pere i la primera comunitat reconeixen el risc de posar límits injustificats a compartir la fe (PD 22-24). Vos animem a reflexionar sobre aquestes dues imatges com a font d’alimentació i inspiració en el Procés sinodal.

L’ Evangeli dona testimoni de l’esforç constant de Jesús per arribar a les persones excloses, marginades i oblidades. Un tret comú durant tot el ministeri de Jesús és que la fe sempre apareix quan les persones són valorades: s’escolta la seua súplica, se les ajuda en la seua dificultat, s’aprecia la seua disponibilitat, la seua dignitat es confirma amb la mirada de Déu i se les restableix a dintre de la comunitat. Així com Pere va ser transformat per la seua experiència amb Corneli, també nosaltres ens hem de deixar transformar per allò que Déu ens convida a viure. A través del procés sinodal, Déu ens guia pel camí comú de la conversió pel que vivim els uns amb els altres. Déu ens arriba a través dels altres i ell arriba als altres a través de nosaltres, sovint de maneres sorprenents.

Perqué això passe, és necessari fer esforços significatius per implicar el màxim nombre de persones possible. Aquesta és la primera responsabilitat de les persones de contacte diocesanes, designades per guiar i animar la fase diocesana del procés sinodal. No serà útil cap aportació superficial o amb guió que no represente amb exactitud i riquesa l’experiència de la gent, ni tampoc aquella que no expresse tota la gamma i diversitat d’experiències.

En aquest sentit, la fase diocesana hauria de començar per trobar les formes més efectives d’aconseguir la participació més àmplia possible. Hem d’arribar personalment a les perifèries, als que han abandonat l’Església, als que rarament o mai practiquen la seua fe, als que experimenten pobresa o marginació, als refugiats, als exclosos, als sense veu, etc.

El cor de l’experiència sinodal és escoltar Déu escoltant-nos els uns als altres, inspirats en la Paraula de Déu. Ens escoltem els uns als altres per escoltar millor la veu de

l’Esperit Sant parlant al nostre món actual. Això es pot dur a terme al llarg d’una reunió, però recomanem fermament que es facen diverses reunions per permetre un ambient més interactiu de compartir a mesura que les persones es coneguen, es confien els uns amb els altres i senten que poden parlar més lliurement, fent així una experiència realment sinodal de viatjar junts. A més dels aspectes més formals de parlar i escoltar-se els uns als altres, és important que les reunions tinguen moments informals també. Pelegrinatges, activitats en grup, expressions artístiques, fins i tot els moments de fer un café, poden ajudar a promoure el sentit de comunitat a través de l’experiència de compartir la vida amb els demés.

La manera com tinguen lloc aquestes reunions dependrà de les circumstàncies locals. Diverses parròquies poden unir-se, així com ministeris com l’assistència pastoral o l’educació catòlica, comunitats religioses, moviments laics i grups ecumènics.

Les preguntes sobre estímuls es suggereixen al qüestionari següent (part 5) per iniciar i facilitar aquesta experiència de compartir i escoltar. L’objectiu no és respondre a totes les preguntes, sinó triar les que siguen més rellevants en el vostre context local. També podeu fer altres preguntes i vos animem a fer-ho. Com a guia general, doneu més èmfasi als tipus de preguntes que evoquen històries personals i experiències de la vida real en lloc d’afirmacions “doctrinals”. Vegeu la part 5 per obtenir alguns exemples.

Els comentaris rebuts durant tot el procés d’escolta s’haurien de reunir en una “síntesi”. Tal com s’explica al full de ruta següent (Part 4.4), s’hauria d’escriure una síntesi cada vegada que hi haja una reunió a la diòcesi per respondre a les preguntes exposades en aquest Vademecum (Part 5). Al mateix temps, s’escriurà una síntesi per a cada diòcesi i, finalment, per a cada conferència episcopal. L’objectiu d’aquestes síntesis, a qualsevol nivell, no és produir un resum genèric de tot el que es va dir ni realitzar un exercici acadèmic. Més aviat, la síntesi és un acte de discerniment a l’hora d’escollir i escriure allò que contribuirà a la següent etapa del Procés Sinodal, en enviar-se a la diòcesi (en el cas de la consulta dins la diòcesi) i, finalment, a la conferència episcopal (en el cas de la síntesi escrita per la diòcesi). En aquest sentit, la síntesi no només informa de tendències i punts de convergència comuns, sinó que també posa de manifest aquells punts que ens han tocat, aquells que inspiren un punt de vista original o obren un nou horitzó. La síntesi hauria de prestar una atenció especial a les veus dels que no se senten sovint i integrar el que podríem anomenar “informe minoritari”. Els comentaris no només han de subratllar experiències positives, sinó que també han de donar a conèixer experiències negatives i desafiadores per tal de reflectir la realitat del que s’ha escoltat. Alguna cosa de l’experiència de la reunió local s’hauria de transmetre en els comentaris: les actituds dels participants i les alegries i els reptes de participar junts en el discerniment, etc.

Les respostes rebudes d’aquestes trobades locals es recopilaran en una síntesi global a nivell diocesà. La síntesi que cada diòcesi elaborarà al final d’aquest treball d’escolta i discerniment constituirà la seua contribució concreta al camí de tot el Poble de Déu. També pot servir com a document útil per identificar els següents passos del camí de l’Església local per la senda de la sinodalitat. Per facilitar les fases posteriors del procés sinodal, és important condensar els fruits de l’oració i la reflexió en un màxim de deu pàgines. Es poden adjuntar altres textos a la síntesi diocesana per tal de donar suport o acompanyar els seus continguts.

La síntesi de cada diòcesi o eparquia es transmetrà a les Conferències Episcopals i als Sínodes de les Esglésies orientals. Al seu torn, aquests òrgans elaboraran la seua pròpia síntesi amb el mateix esperit de discerniment descrit anteriorment, sobre la base de les síntesis diocesanes/eparquials que han rebut. Les Conferències Episcopals i els Sínodes de les Esglésies orientals presentaran aquesta síntesi que reuniran a la Secretaria General del Sínode dels Bisbes, que compondrà la primera edició del document de treball (Instrumentum Laboris) sobre la base del que es va compartir i va viure a a nivell local.

4.4. El paper del bisbe en el procés sinodal

 La sinodalitat no existeix sense l’autoritat pastoral del Col·legi de Bisbes, sota la primacia del Successor de Pere, així com l’autoritat pastoral de cada bisbe diocesà de la diòcesi confiada a la seua cura. El ministeri dels bisbes és el de ser pastors, mestres i sacerdots del culte sagrat. El seu carisma de discerniment els crida a ser autèntics guardians, intèrprets i testimonis de la fe de l’Església. Dins i des de les Esglésies locals existeix l’única Església Catòlica (LG 23). La plenitud del procés sinodal només pot existir realment amb la implicació de les esglésies locals, que requereix la implicació personal del bisbe diocesà. “En virtut d’aquesta catolicitat, cada part aporta els seus propis dons a altres parts i a tota l’Església, de manera que la totalitat i cadascuna de les parts es reforcen mitjançant la compartició comuna de totes les coses i l’esforç comú per aconseguir la plenitud en la unitat” (LG 13). La diversitat de les esglésies locals, el seu context i la seua cultura aporten diferents dons al conjunt, enriquint tot el cos de Crist. Això és clau per entendre el camí de la sinodalitat de l’Església.

Per tant, el paper principal del bisbe diocesà en aquest procés sinodal és facilitar l’experiència sinodal de tot el Poble de Déu en el camí cap a una Església més sinodal. El bisbe diocesà té un paper clau a l’hora d’escoltar el poble de Déu a la seua Església diocesana. Sota la inspiració de l’Esperit Sant, el bisbe pot discernir els processos més fructífers per escoltar el poble de Déu a la seua diòcesi, pel camí de la sinodalitat emprès per tota l’Església. Per ajudar al bisbe diocesà en aquesta tasca, ha de designar la persona o l’equip de contacte diocesà. Junts poden discernir amb l’ajuda de la pregària. Es recomana al bisbe que tinga un paper actiu en la fase diocesana d’aquest procés sinodal. La seua participació hauria de fomentar el diàleg obert enmig de la diversitat del poble de Déu.

El bisbe pot buscar retroalimentació i participació sempre que siga útil en el procés d’organització. El bisbe és convidat a comunicar-se amb els òrgans, les organitzacions i les estructures respectives de la diòcesi, inclosos el Consell Pastoral Diocesà, el Consell Presbiteral, les parròquies, les comunitats religioses, els moviments laics, diversos ministeris pastorals (com ara a escoles i hospitals), i comissions diocesanes per fomentar la seua participació en el Procés Sinodal i demanar la seua ajuda com convinga. Sota l’autoritat del bisbe, les persones de contacte diocesanes poden comunicar-se directament amb els coordinadors de les parròquies i altres comunitats locals per a preparar i facilitar el procés de consulta.

Al mateix temps, el bisbe pot garantir que es reserven els recursos adequats, inclosos els recursos financers, logístics, tècnics i de personal. El bisbe també té un paper a l’hora d’afavorir la participació de diversos grups i individus perqué el Procés Sinodal puga ser un veritable esforç de col·laboració, basant-se en l’àmplia participació dels fidels i assolint la plena diversitat del Poble de Déu: sacerdots, diaques, hòmens i dones consagrats i els laics. Les estructures diocesanes que ja tenen com a objectiu exercir la sinodalitat poden ser un suport vital en aquest sentit, en particular el Consell Pastoral Diocesà, el Consell Presbiteral, els Consells Pastorals Parroquials, etc.

Es pot preparar una carta personal o fins i tot un vídeo en qué el bisbe convida i anima a tothom a la diòcesi a participar en el procés d’escolta, diàleg i consulta. Es recomana obrir i tancar la fase diocesana del Procés Sinodal amb una celebració litúrgica, que pot presidir el bisbe.

Durant el procés de consulta, el paper clau del bisbe és escoltar. Tot i que la implicació personal del bisbe diocesà en el procés d’escolta pot adoptar moltes formes, se li anima a participar i estar atent a la veu dels fidels. A més de participar en sessions d’escolta locals a tota la diòcesi, el bisbe pot convocar xicotetes reunions comunitàries ad-hoc pròpies si ho vol fer, convidant representants d’una secció transversal de la diòcesi, especialment a les perifèries. A més, també pot escoltar revisant els comentaris obtinguts de les consultes, discernint el que diu l’Esperit Sant a través de les persones confiades al seu càrrec. Periòdicament, el bisbe s’ha de reunir amb les persones de contacte diocesanes per a revisar el progrés de la consulta i abordar els reptes amb que s’enfronten. S’hauria d’anar amb compte per tal de garantir que la presència del bisbe i del clero no tinga l’efecte involuntari de sufocar les aportacions autèntiques i lliure dels fidels, especialment en circumstàncies en les quals hi haja hagut escàndols, o simplement causats per una actitud de deferència per motius culturals.

Finalment, el bisbe convoca una reunió pre-sinodal diocesana per a culminar la fase diocesana i col·labora amb les persones de contacte diocesanes per organitzar-la. Aquesta reunió hauria de buscar una àmplia representació de tota la diòcesi amb l’objectiu de reunir-se per pregar, escoltar, reflexionar i discernir el camí sinodal pel qual l’Esperit de Déu està cridant tota la diòcesi. Després, el bisbe pot revisar la síntesi diocesana en col·laboració amb les persones de contacte diocesanes abans de presentar-la a la Conferència Episcopal. És molt important assenyalar que la síntesi diocesana no pretén presentar de manera positiva o negativa al bisbe diocesà. Més bé, la síntesi diocesana hauria de ser un informe honest de tot el que es va compartir durant la fase diocesana del Procés Sinodal, que represente la varietat de punts de vista i perspectives del Poble de Déu.

• Com és comprensible, iniciar aquest procés de consulta evocarà una sèrie de sentiments entre els líders pastorals, des de l’emoció i l’alegria fins a l’ansietat, la por, la incertesa o fins i tot l’escepticisme. Aquestes reaccions matisades solen formar part del camí sinodal. Els bisbes poden reconèixer la barreja de reaccions sorgides a la diòcesi, alhora que fomenten l’obertura a l’Esperit Sant, que sovint treballa de maneres sorprenents i refrescants. Com a bon pastor del seu ramat, el bisbe és cridat a anar per davant del poble de Déu, a situar-se enmig d’ells i a seguir darrere, assegurant-se que ningú no quede fora ni es perda.

4.3. El paper dels sacerdots i els diaques en el procés sinodal

El ministeri de sacerdots i diaques té dos punts vitals de referència: d’una banda, el bisbe diocesà; i, d’altra banda, les persones confiades a la seua atenció pastoral. Així, el clero present a l’Església local proporciona un punt útil de connexió entre el bisbe i els qui serveixen. Això dona als sacerdots i als diaques un paper fonamental per a caminar junts enmig del poble de Déu, units al bisbe i al servici dels fidels. Poden comunicar-se amb la gent en nom del bisbe i també poden comunicar-se amb el bisbe de part de la gent. Són agents de comunió i unitat en la construcció del Cos de Crist, ajudant els fidels a caminar junts, avançant entre ells enmig de l’Església. Els clergues són també anunciants de la renovació, atents a les necessitats evolutives del seu ramat, assenyalant com l’Esperit Sant està obrint nous camins. Finalment, són hòmens d’oració que promouen una experiència genuïnament espiritual de sinodalitat, per tal que el poble de Déu puga estar més atent a l’Esperit Sant i escoltar junts la voluntat de Déu.

En aquest sentit, els sacerdots i els diaques tenen un paper crucial a l’hora d’acompanyar a tot el poble de Déu en el camí de la sinodalitat. Els seus esforços per promoure i posar en pràctica una manera més sinodal de ser l’Església de Crist són de vital importància. Els sacerdots i els diaques poden sensibilitzar sobre la naturalesa sinodal de l’Església i el significat de la sinodalitat a les parròquies, ministeris i moviments que serveixen. Els sacerdots i els diaques també estan cridats a donar suport, animar, promoure i permetre el desenvolupament de la fase diocesana del Procés Sinodal a l’Església local. Ho fan a través dels òrgans de participació ja establerts a tota la diòcesi, com ara el Consell Pastoral Diocesà, el Consell Presbiteral i els Consells Pastorals Parroquials (DP 31). En el camí de la sinodalitat de l’Església, aquests òrgans de participació a nivell diocesà “poden resultar fonamentals i a partir d’aquí pot començar a emergir una Església sinodal” (EC 7).

Al mateix temps, els sacerdots i els diaques poden trobar maneres noves i creatives de fomentar una experiència autènticament sinodal entre els fidels laics, en relació amb les iniciatives del bisbe diocesà i de les persones de contacte diocesanes designades per a aquest procés sinodal. Val a dir que la consulta realitzada per a la fase diocesana del Procés Sinodal està coordinada pel bisbe diocesà i adreçada “als sacerdots, diaques i fidels laics de les seues esglésies [locals], tant individualment com en associacions, sense passar per alt el valuós contribució que poden oferir hòmens i dones consagrats” (EC 7).

El Document Preparatori ens diu que, en el ministeri de Jesús, “l’elecció dels apòstols no és el privilegi d’una posició exclvosiva de poder i separació, sinó la gràcia d’un ministeri inclusiu de benedicció i comunió. Gràcies al do de l’Esperit del Senyor ressuscitat, han de protegir el lloc que ocupa Jesús, sense substituir-lo: no posar filtres a la seua presència, sinó facilitar l’encontre” (PD 19). Així mateix, tots els clergues, dotats dels dons i carismes sagrats rebuts a través de la seua ordenació, tenen un paper fonamental a l’hora de garantir que aquesta experiència sinodal siga una autèntica trobada amb el Crist ressuscitat, fonamentada en la pregària, nodrida per la celebració de l’Eucaristia i inspirada per l’escolta de la Paraula de Déu.

4.4. El full de ruta (exemples de passos per a la fase diocesana)

Les tasques que implica la realització de la fase d’escolta i diàleg dins de cada diòcesi variaran en funció dels factors locals, però l’enfocament general comportarà els passos següents:

1. 1. Nomenament de les persones de contacte diocesanes

Cada diòcesi hauria de seleccionar una o dues persones que facen de persones de contacte diocesanes. L’apèndix A proporciona detalls de les responsabilitats i les qualitats desitjades d’aquestes persones de contacte. L’ideal seria que es designen dos codirectors com a model de corresponsabilitat. Si hi ha més d’una persona diocesana de contacte, es recomana designar almenys una dona i un home. Aquests poden ser càrrecs voluntaris o remunerats, i poden ser assumits per persones que ja treballen a la diòcesi. Les persones de contacte diocesanes poden ser preveres, religiosos o laics. Les diòcesis poden reflexionar sobre el possible paper de les persones de contacte diocesanes en continuar servint el camí de la sinodalitat a la diòcesi fins a l’octubre de 2023 i més enllà.

1. 2. Constitució d’un equip sinodal diocesà

És probable que les persones de contacte diocesanes hagen de treballar amb la col·laboració d’un equip bàsic, que es pot reunir mitjançant un procés obert de persones que expressen el seu interès o bé mitjançant el nomenament del bisbe diocesà. És probable que els membres de l’equip sinodal diocesà estiguen formats per representants de parròquies, moviments, ministeris diocesans i comunitats religioses. Es poden convocar com a òrgan assessor i de treball per a les persones de contacte diocesanes. Més enllà de la fase diocesana del sínode actual, l’equip sinodal diocesà pot continuar promovent i implementant el camí de la sinodalitat a la diòcesi cap al futur, conjuntament amb el bisbe diocesà.

1. 3. Discernir el camí de la vostra diòcesi

El Document Preparatori i Vademecum proporcionen informació sobre el sínode actual i ofereixen pautes per organitzar el procés de consulta. Aquests documents s’han d’aplicar de manera diferent en contextos diversos, en funció de les realitats i reptes actuals de l’Església local i de la societat, així com de qualsevol procés sinodal simultani o recent que es produeixi a la diòcesi. Es pot fer una reflexió amb oració amb aquests documents per discernir les àrees clau d’enfocament de la diòcesi.

1. 4. Planificació del procés participatiu

Cada diòcesi hauria de tenir com a objectiu la màxima participació possible, amb diverses plataformes. Podrien incloure reunions a nivell parroquial, reunions interparroquials, grups escolars, associacions locals, plataformes en línia, agrupacions especials d’idiomes i mitjans adequats per arribar a aquells que estaven allunyats de l’Església. Idealment, hi hauria oportunitats per a grups diversos d’escoltar-se els uns als altres. Els recursos necessaris per al procés de consulta s’han d’identificar i posar a disposició, inclosos un pressupost global, instal·lacions físiques i plataformes en línia. La solidaritat es pot organitzar entre diòcesis per proporcionar ajuda financera i recursos humans segons siga necessari.

1. 5. Preparació de coordinadors de grups per a les reunions de consulta sinodal

L’equip sinodal diocesà pot treballar a través de coordinadors per dur a terme la reunió de consulta sinodal a tota la diòcesi. Per exemple, la consulta sinodal dins d’una parròquia pot ser supervisada per un coordinador d’aquesta parròquia, treballant amb un equip parroquial. Tots els coordinadors hauran de rebre informació sobre l’esperit, els objectius i les actituds del Procés sinodal i haurien de tenir accés als recursos pertinents, inclosos aquest Vademecum i el lloc web del Sínode. A continuació, els coordinadors poden discernir i planificar els processos més adequats per als seus grups particulars, en comunicació amb l’equip sinodal diocesà.

1. 6. Oferir un taller d’orientació per a l’equip sinodal diocesà i els coordinadors locals

Atès que el nivell de comprensió i experiència respecte a la sinodalitat difereix probablement en tota la diòcesi, es poden oferir tallers de formació per donar a les persones una orientació sobre la sinodalitat i dotar-los d’habilitats bàsiques per als processos sinodals. Aquestes habilitats inclourien la realització de reunions de consulta sinodal, i aquesta formació bàsica és per si mateixa un valuós resultat del procés sinodal actual. L’apèndix B proporciona un resum de com es pot dur a terme una reunió de consulta sinodal típica. El més crucial és adoptar mètodes adequats que façalitin una escolta atenta, un autèntic intercanvi i un discerniment espiritual comunitari. Hi ha més recursos disponibles al lloc web del Sínode.

1. 7. Comunicar-se a tothom

Per conscienciar i fomentar la participació, es pot fer una àmplia publicitat sobre el Sínode per comunicar la importància i els objectius del Sínode i de com poden participar les persones. Al lloc web es proporcionen alguns exemples de materials publicitaris.

1. 8. Implementació, seguiment i guia del procés de consulta sinodal

Una vegada a punt, comença el procés de consulta sinodal. El centre d’aquesta etapa són les reunions de consulta sinodal que tenen lloc a tota la diòcesi. Es pot organitzar una celebració litúrgica diocesana per obrir la fase diocesana i invocar l’Esperit Sant per guiar tot el procés. Al llarg de la fase diocesana, les persones de contacte diocesanes haurien de mantenir un contacte regular amb els coordinadors de grups de les reunions de consulta sinodals de totes les diòcesis per tal de controlar el progrés, proporcionar suport quan siga necessari i facilitar l’intercanvi d’idees, bones pràctiques i retroalimentació emergent. S’ha d’especificar una data per a l’enviament dels comentaris de la consulta, que pot seguir les pautes per a la síntesi diocesana, tal com es descriu a continuació.

1. 9. Trobada presinodal diocesana

Es recomana encaridament que el procés de consulta a la diòcesi culmine amb una Reunió Pre-Sinodal Diocesana que incloga una celebració litúrgica. S’hauria de convidar una àmplia representació de tota la diòcesi a participar amb l’objectiu de reunir-se per pregar, escoltar, reflexionar i discernir el camí sinodal pel qual l’Esperit de Déu està cridant tota la diòcesi. L’apèndix C proporciona suggeriments per organitzar aquesta reunió.

1. 10. Preparació i presentació de la síntesi diocesana

Finalment, s’hauria de preparar una síntesi diocesana basada en tots els comentaris recopilats de tota la diòcesi, així com en els actes de la Reunió Pre-Sinodal. L’apèndix D proporciona un esquema suggerit. S’haurà de presentar a la Conferència Episcopal en una data especificada. Una volta finalitzada, la síntesi s’ha de comunicar al públic de la diòcesi. Les persones de contacte diocesanes haurien de mantenir la seua designació durant tot el procés del sínode almenys fins a l’Assemblea del Sínode dels Bisbes a l’octubre del 2023, i el seu paper pot continuar més enllà d’aquesta data. En les fases successives del present Sínode, seran un punt d’enllaç per a les conferències episcopals i les reunions continentals i poden ajudar a la diòcesi a romandre compromesa amb el procés sinodal. On calga, també poden garantir una transició fluida cap a la implementació de qualsevol suggeriment plantejat durant la consulta a la diòcesi. Al cap i a la fi, aquest procés sinodal no és el final, sinó un nou començament.

 

 

4.5. Els ingredients bàsics de l’experiència sinodal

 Els passos enumerats anteriorment a la part 4.4 s’han d’utilitzar com a pautes. En última instància, la fase diocesana implica “ingredients” similars a l’Assemblea del Sínode dels Bisbes, com la que tindrà lloc a Roma l’octubre del 2023. Aquests elements són: una celebració litúrgica per començar, reunint-se en una gran assemblea, reunions de grups menuts, moments de silenci i pregària, converses informals, experiències compartides (com peregrinacions, expressions artístiques i experiències amb persones vulnerables, amb discapacitat i gent gran) i una celebració litúrgica per concloure. Aquests ingredients bàsics de la sinodalitat es poden adaptar fàcilment a les circumstàncies locals per tal d’afavorir una fructífera experiència sinodal a l’Església local, tenint en compte els principis, actituds i trampes esbossats anteriorment a la Part 2.

 

5.   Recursos per organitzar el procés sinodal

5.1. Metodologia per al procés sinodal diocesà

 Cada diòcesi pot discernir les formes més favorables de permetre una experiència sinodal dirigida per l’Esperit per a la seua gent, prestant especial atenció a aquelles persones que no havien escoltat la seua veu en el passat. Al lloc web del Sínode hi ha consells i recursos sobre com fer-ho.

Com s’ha esmentat anteriorment, s’anima a les persones i grups a participar en el Procés Sinodal a través de la seua Església local. Tanmateix, també és possible que persones i grups contribuïsquen directament a la Secretaria General del Sínode dels Bisbes (CE 6).

Dintre de cada Església local, les reunions s’han d’organitzar de manera que promoguen l’experiència sinodal més fructífera en el context local. L’ideal seria que s’organitzaren més d’una d’aquestes “reunions de consulta sinodal” per al mateix grup de participants perqué puguen aprofundir i dialogar amb més riquesa. Com a alternativa, es poden organitzar noves agrupacions perqué més gent puga escoltar i participar amb una diversitat més àmplia de punts de vista i experiències.

Les persones també poden aportar els seus comentaris de consulta directament a la diòcesi. Per a enviaments individuals a la consulta, s’hauria de distribuir la informació i els materials adequats de manera oportuna perqué les opinions expressades pogueren incloure’s a la síntesi diocesana. Cal fomentar les experiències comunitàries del procés sinodal per damunt de les aportacions individuals, ja que manifesten millor l’esperit sinodal de caminar junts. En aquest sentit, es poden proposar vídeos, videoconferències, reflexions de les Escriptures i pregàries a aquells que contribueixen individualment, per unir-los més de prop a l’experiència de la sinodalitat.

La celebració de reunions de consulta sinodal que reunisquen diverses parròquies pot ser una bona manera de reunir una sèrie de persones de diferents orígens socioeconòmics, ètnies, grups d’edat, etc. Es poden reunir dues o més parròquies per planificar una sèrie de reunions de consulta sinodals conjuntes. Poden centrar el seu intercanvi en una experiència rellevant comuna, com ara els reptes als quals s’enfronten com a cristians, estar a l’Església enmig de la pandèmia COVID-19 o alguna cosa relacionada amb el seu context. Es pot formar un equip organitzador interparroquial.

També vos animem a integrar el tema de la sinodalitat i aquest procés sinodal de consulta a les reunions i reunions locals o diocesanes que ja estan previstes, sempre que siga possible. En aquest sentit, la fase diocesana del Procés Sinodal pot enriquir l’agenda pastoral existent per a l’any 2021-2022, alhora que inspira certs elements nous.

5.2. La dimensió informal del procés sinodal

 Escoltar-nos els uns als altres ens enriqueix coneixent-nos i compartint la vida junts. Pot ser molt útil compartir una activitat comuna abans de començar a reunir-se i dialogar amb l’altre.

Alguns exemples d’activitats que es poden fer junts inclouen un pelegrinatge, divulgació social o benèfica o simplement compartir un menjar. A més de desenvolupar la confiança mútua entre els participants, això també podria ajudar a fomentar la participació de persones que són més atretes per l’acció pràctica que per la discussió intel·lectual.

Aquest enfocament segueix l’exemple de Jesús de reunir els seus deixebles per compartir un àpat, caminar junts o simplement passar temps entre ells. Pot ser important donar temps i espai adequat perqué els participants puguen compartir menjar i beguda, perllongant l’experiència d’escoltar-se els uns als altres en un intercanvi menys formal i més espontani durant els moments de descans. Això pot obrir la porta a una participació més fructífera de les persones que se senten menys còmodes en les reunions formals, així com donar algunes oportunitats per aclarir més lliurement determinats punts.

Participar en activitats físiques, culturals, socials i benèfiques pot contribuir a construir la comunió entre els participants, renovant l’Església mitjançant noves experiències de fraternitat entre si.

5.3. La principal qüestió de consulta

 Aquest sínode planteja la següent pregunta fonamental: una Església sinodal, en anunciar l’Evangeli, “camina junta”. Com es realitza hui aquest “caminar junts” a la vostra Església local? Quins passos ens convida a fer l’Esperit per créixer en el nostre “caminar junts”? (PD 26)

En respondre a aquesta pregunta, se’ns convida a:

• • • Recordem les nostres experiències: quines experiències de la nostra Església local ens recorda aquesta pregunta?
    • Torneu a llegir aquestes experiències amb més profunditat: quins goigs van aportar? Quines dificultats i obstacles s’han trobat? Quines ferides van revelar? Quines visions han obtingut?
    • Recolliu els fruits per compartir: On, en aquestes experiències, ressona la veu de l’Esperit Sant? Qué ens demana l’Esperit? Quins són els punts que cal confirmar, les perspectives de canvi i els passos a seguir? On registrem un consens? Quins camins s’obren a la nostra Església local?

Per ajudar les persones a explorar aquesta qüestió fonamental amb més profunditat, els temes següents ressalten aspectes significatius de la “sinodalitat viscuda” (PD 30). En respondre a aquestes preguntes, és útil recordar que “viatjar junts” es produeix de dues maneres profundament interconnectades. Primer, viatgem junts com a Poble de Déu. A continuació, viatgem junts com a Poble de Déu amb tota la família humana. Aquestes dues perspectives s’enriqueixen mútuament i són útils per al nostre discerniment comú cap a una comunió més profunda i una missió més fructífera.

Les preguntes que acompanyen cadascun dels deu temes següents es poden utilitzar com a punt de partida o pauta útil. La vostra conversa i diàleg no necessiten limitar-se a les preguntes següents:

1.  COMPANYS AL VIATGE

 A l’Església i a la societat estem un al costat de l’altre en el mateix camí. A la nostra Església local, qui són els que “caminen junts”? Qui són els que semblen més separats? Com estem cridats a créixer com a acompanyants? Quins grups o persones queden al marge?

2.  ESCOLTA

 Escoltar és el primer pas, però requereix una ment i un cor oberts, sense prejudicis. Com ens parla Déu a través de veus que de vegades ignorem? Com s’escolta els laics, sobretot les dones i els jòvens? Qué facilita o inhibeix la nostra escolta? En quina mesura escoltem als de la perifèria? Com s’integra l’aportació d’hòmens i dones consagrats? Quines són algunes limitacions en la nostra capacitat d’escolta, especialment per a aquells que tenen opinions diferents de les nostres? Quin espai hi ha per a la veu de les minories, especialment de les persones que experimenten pobresa, marginació o exclusió social?

3.  PARLAR

 Tots estan convidats a parlar amb coratge i parresia, és a dir, en llibertat, veritat i caritat. Qué permet o impedeix parlar amb valentia, sinceritat i responsabilitat a la nostra Església local i a la societat? Quan i com aconseguim dir el que és important per a nosaltres? Com funciona la relació amb els mitjans locals (no només els catòlics)? Qui parla en nom de la comunitat cristiana i com són escollits?

4.  CELEBRACIÓ

“Caminar junts” només és possible si es basa en l’escolta comunitària de la Paraula i la celebració de l’Eucaristia. De quina manera les oracions i les celebracions litúrgiques inspiren i guien la nostra vida i missió comunes a la nostra comunitat? Com inspiren les decisions més importants? Com fomentem la participació activa de tots els fidels en la litúrgia? Quin espai es dona per participar en els ministeris de lector i acòlit?

5.  COMPARTIR LA RESPONSABILITAT DE LA NOSTRA MISSIÓ COMUNA

La sinodalitat està al servei de la missió de l’Església, en la qual tots els membres són cridats a participar. Com que tots som deixebles missioners, com es crida a tots els batejats a participar en la missió de l’Església? Qué impedeix als batejats estar actius en la missió? Quines àrees de missió estem descuidant? Com dona suport la comunitat als seus membres que serveixen a la societat de diverses maneres (implicació social i política, investigació científica, educació, promoció de la jvostícia social, protecció dels drets humans, cura del medi ambient, etc.)? Com ajuda l’Església a aquests membres a viure el seu servei a la societat de manera missionera? Com es fa el discerniment sobre les decisions missioneres i per qui?

6.  EL DIÀLEG A L’ESGLÉSIA I LA SOCIETAT

El diàleg requereix perseverança i paciència, però també permet la comprensió mútua. Fins a quin punt es reuneixen diversos pobles de la nostra comunitat per dialogar? Quins són els llocs i els mitjans de diàleg dins de la nostra Església local? Com fomentem la col·laboració amb diòcesis veïnes, comunitats religioses de la zona, associacions i moviments laics, etc.? Com s’aborden les divergències de visió, els conflictes i les dificultats? A quins temes particulars de l’Església i la societat hem de prestar més atenció? Quines experiències de diàleg i col·laboració tenim amb els creients d’altres religions i amb aquells que no tenen cap afiliació religiosa? Com dialoga i aprèn l’Església d’altres sectors de la societat: els àmbits de la política, l’economia, la cultura, la societat civil i les persones que viuen en la pobresa?

7.  ECUMENISME

 El diàleg entre cristians de diferents confessions, units per un baptisme, té un lloc especial en el camí sinodal. Quines relacions manté la nostra comunitat de l’Església amb membres d’altres tradicions i confessions cristianes? Qué compartim i com caminem junts? Quins fruits hem extret de caminar junts? Quines són les dificultats? Com podem fer el següent pas per avançar els uns amb els altres?

8.  AUTORITAT I PARTICIPACIÓ

 Una Església sinodal és una Església participativa i corresponsable. Com identifica la nostra comunitat eclesial els objectius a perseguir, la manera d’assolir-los i els passos a seguir? Com s’exerceix l’autoritat o governança dins de la nostra Església local? Com es posa en pràctica el treball en equip i la corresponsabilitat? Com es fan les avaluacions i per qui? Com es promouen els ministeris laics i la responsabilitat dels laics? Hem tingut experiències fructíferes de sinodalitat a nivell local? Com funcionen els cossos sinodals a l’Església local (consells pastorals a parròquies i diòcesis, consell presbiteral,etc.)? Com podem fomentar un enfocament més sinodal en la nostra participació i lideratge?

9.  DISCERNIR I DECIDIR

 En un estil sinodal, prenem decisions a través del discerniment del que diu l’Esperit Sant a través de tota la nostra comunitat. Quins mètodes i processos fem servir en la presa de decisions? Com es poden millorar? Com fomentem la participació en la presa de decisions dins de les estructures jeràrquiques? Els nostres mètodes de presa de decisions ens ajuden a escoltar tot el poble de Déu? Quina relació hi ha entre la consulta i la presa de decisions, i com les posem en pràctica? Quines eines i procediments fem servir per promoure la transparència i la rendició de comptes? Com podem créixer en el discerniment espiritual comunitari?

10.  FORMAR-NOS EN SINODALITAT

 La sinodalitat comporta receptivitat al canvi, formació i aprenentatge continu. Com forma la nostra comunitat eclesial la gent per ser més capaços de “caminar junts”, escoltar-nos els uns als altres, participar en la missió i dialogar? Quina formaciós’ofereix per fomentar el discerniment i l’exercici de l’autoritat d’una manera sinodal?

El lloc web Synod ofereix suggeriments sobre com plantejar aquestes preguntes a diversos grups de persones de maneres senzilles i atractives. Cada diòcesi, parròquia o grup eclesial no ha de tenir com a objectiu cobrir totes les qüestions, sinó que ha de discernir i centrar-se en aquells aspectes de la sinodalitat més pertinents al seu context. S’anima als participants a compartir amb honestedat i obertura sobre les seues experiències de la vida real i reflexionar junts sobre allò que l’Esperit Sant podria revelar a través del que comparteixen entre ells.

UNA PARAULA DE GRATITUD

 Una sincera paraula d’agraïment a tots aquells que s’organitzen, es coordinen i participen en aquest procés sinodal. Guiats per l’Esperit Sant, formem les pedres vives a través de les quals Déu construeix l’Església que desitja per al tercer mil·lenni (1 Pere 2:5). Que la Santíssima Mare de Déu, Reina dels Apòstols i Mare de l’Església, intercedisca per nosaltres mentre fem junts pel camí que Déu ens posa al davant. Com en la sala de dalt de Pentecosta, que la seua cura materna i intercessió ens acompanyen mentre construïm la comunió entre nosaltres i duem a terme la nostra missió al món. Amb ella, diem junts com a Poble de Déu: “Que es complisquen en mi les teues paraules” (Lluc 1:38).

 

Annexos al Vademècum per a la preparació del Sínode Per una Església sinodal: comunió, participació i missió

1. 1. 1. Les persones de L’equip diocesà
      2. Suggeriments per a l’organització d’una reunió de consulta sinodal
      3. Trobada diocesana presinodal
      4. Preparació de la síntesi diocesana

 

APÈNDIX A

 Les persones de contacte. L’equip diocesà

 Cada diócesi ha de seleccionar una o dues persones per a exercir la funció de referents diocesans o corresponsables de la fase diocesana de la consulta sinodal. Si és possible, cada diòcesi hauria d’organitzar un equip de persones que hi col·laboren.

Es recomana seguir un model de corresponsabilitat més que designar un únic responsable, d’aquesta manera es reflecteix el caràcter sinodal del procés. Li animem a treballar juntament amb una altra persona corresponsable i col·laborar en equip per a aprendre els uns dels altres, compartir responsabilitats i enriquir la creativitat i vitalitat del procés sinodal en la seua diòcesi.

El treball dels referents o de l’equip diocesà inclourà les següents funcions o tasques generals:

• • • Servir d’enllaç entre la diòcesi i la conferència episcopal (i la seua persona o equip de contacte).
    • Servir de punt de referència per a les parròquies i altres grups eclesials de la diòcesi en el marc de la consulta sinodal.
    • Posar-se al servei de la persona de referència per al bisbe de la diòcesi quant al procés
    • Treballar de manera sinodal amb un equip per a establir la manera en qué es desenvoluparà el procés diocesà; discutir els temes i assumptes relacionats amb la sinodalidad (com ho descriu la Secretaria General del Sínode dels Bisbes i la Conferència Episcopal); i establir el procés de recopilació, anàlisi i resum de les contribucions a la consulta realitzada en tota la diòcesi.
    • Convidar a totes les parròquies a participar en el procés de consulta, organitzant reunions per a promoure la participació en el procés sinodal a nivell local. Cada parròquia podrà unir-se a altres parròquies per a crear una major comunió i caminar junts. Els representants o l’equip diocesà han d’animar a les parròquies a promoure l’esperit de fraternitat, corresponsabilitat i participació plena i activa de dones i homes, ordenats, consagrats i laics de la comunitat, inclosos xiquets, joves, persones sense parella, matrimonis, famílies i ancians. D’aquesta manera, el procés de consulta representarà la diversitat de contextos socioeconòmics i culturals/ètnics i les diverses realitats humanes a nivell local. A més, es fomentarà la consulta d’aquells que són menys actius en la pràctica de la fe catòlica, d’aquells que pertanyen a diferents denominacions cristianes i altres tradicions religioses i dels residents en la comunitat local que no tenen contacte amb la parròquia.
    • Convidar a representants de cada ministeri, moviments, institucions eclesials idepartaments/oficines dins de la diòcesi per a fer les seues contribucions a les preguntes incloses en el Vademècum i en els annexos adjunts des del punt de vista del seu ministeri específic o àrea d’interés. Cadascun d’aquests grups pot realitzar la seua pròpia consulta o treballar juntament amb uns altres i/o amb les parròquies de la diòcesi. Tractar d’involucrar en el procés de consulta als diferents apostolats, cultures, comunitats, iniciatives, grups ecumènics/interreligiosos dins de la diòcesi, fomentant una autèntica experiència de sinodalidad a l’Església local.
    • Oferir capacitació i acompanyament (en forma de tallers, webinars, vídeos, materials i suport personal) als qui seran els encarregats de realitzar i facilitar el procés de consulta a nivell local (en parròquies, comunitats, etc.). Ajudar-los a comprendre el significat de la sinodalidad, els objectius d’aquest procés sinodal i les característiques de l’experiència sinodal que intenten promoure (per a més informació consultar el Vademècum o el lloc web del Sínode),
    • Desenvolupar les vies per a rebre les aportacions al procés de consulta realitzats en tota la diòcesi i comunicar aquest procés a parròquies, grups diocesans, comunitats religioses i moviments amb la finalitat de promoure la participació més àmplia Aquestes vies poden incloure:
      • Suggerir que les parròquies/comunitats designen les seues pròpies persones de contacte o el seu propi equip per a realitzar la consulta.
      • Suggerir a les parròquies/comunitats que realitzen una o més reunions de consulta amb la gent de la comunitat Les parròquies/grups poden decidir organitzar una consulta especial per a involucrar a grups específics (per exemple, adolescents, adults joves, parelles casades, migrants i refugiats, persones poc actives en la fe, persones que viuen en la pobresa i la marginació).
      • Suggerir que les parròquies troben la manera de resumir i/o prendre nota de cada consulta/conversa (mitjançant una persona que actue com a secretària, enregistrament electrònic de la reunió, fent que els participants o moderadors compartisquen les seues notes en línia o per altres mitjans).
      • Establir un termini i el llit a través del qual totes les contribucions s’envien als representants o a l’equip diocesà.
      • Fomentar, amb els quals han participat i altres, l’organització de trobades després del procés de consulta per a compartir el realitzat, donar seguiment a les aportacions oferides i discernir els pròxims passos per a integrar l’esperit i estil de sinodalidad a nivell local.

• • • Garantir una presència activa regular en cada parròquia/comunitat durant la fase de consulta, brindant suport, alé, acompanyament i reiterant el nostre agraïment a les persones ivolucrades.
    • Recopilar ràpidament resums, aportacions i suggeriments de les consultes locals.
    • Supervisar l’organització de les reunions diocesanes presinodals (veure Annex C).
    • Analitzar i sintetitzar les contribucions recollides i elaborar una breu síntesi diocesana d’un màxim de deu pàgines, que després serà comunicada a la conferència episcopal dins del termini establit. Aquest resum ha de ser elaborat per l’equip que treballa amb els referents diocesans, en col·laboració amb el bisbe i/o el seu representant (veure Apèndix D).
    • Enviar el resum diocesà a la conferència episcopal de manera

El o els referents diocesans i l’equip han de ser persones amb les següents qualitats:

• • • Una persona espiritualment madura amb una fe
    • Un col·laborador
    • Un comunicador eficaç.
    • Una capacitat de sintetitzar una varietat d’informació.
    • Una capacitat d’interactuar de la millor manera amb persones de diferents orígens culturals, generacionals i eclesials.
    • Familiaritat amb les estructures i processos
    • Haver tingut alguna experiència prèvia treballant en iniciatives col·laborativa o processos
    • Humilitat per al treball en equip i amb l’altre corresponsable. Estar obert als suggeriments i dons dels altres i estar disposat a experimentar amb noves formes de conducta.

Cal assenyalar que els referents diocesans no han de ser necessàriament membres del clero. Si s’utilitza un model de corresponsabilitat, es recomana encaridament que els colíders siguen un home i una dona. Almenys un d’ells hauria de ser laic.

L’equip que col·labora amb els referents diocesans ha de reflectir la varietat de la diòcesi i incloure als principals líders diocesans: laics i laiques, clergues i religiosos consagrats de diferents cultures, generacions i models de formació que representen els diferents ministeris i carismes de l’Església, en particular la pastoral de la diòcesi amb els joves, les famílies, els migrants, els refugiats i els pobres. Seria útil que alguns membres de l’equip hagueren treballat prèviament (preferiblement recentment) en processos sinodals a nivell local, diocesà o nacional, o en iniciatives similars.

 

APÈNDIX B

Suggeriments per a l’organització d’una reunió de consulta sinodal

 

Les reunions de consulta sinodal es poden organitzar entre diversos grups en una parròquia o reunint diferents persones de diferents parròquies. També altres organismes diocesans o organitzacions religioses o laiques poden col·laborar per a organitzar reunions de consulta.

El següent és un esquema general dels passos que pot seguir.

1. 1. 1. Suggerim formar un equip organitzatiu per a planificar i dur a terme el procés de consulta i les reunions locals, inclòs el discerniment sobre com arribar a les persones convocades i sobre els mètodes més adequats per a promoure el diàleg i participació en el context d’una autèntica experiència
      2. Es pot fomentar la participació mitjançant anuncis parroquials i xarxes socials, cartes, etc. Amb l’ajuda d’organismes i institucions veïnals i de les institucions eclesials locals, com a escoles i centres socials, es pot fer un esforç especial per a identificar i arribar a aquells que habitualment no estan en contacte amb la comunitat eclesial. S’ha de fer esforços per a involucrar a aquells que estan exclosos o la veu dels quals sovint no es té en compte.
      3. L’ideal és que els participants siguen persones que reflectisquen una diversitat de comunitats, experiències, cultures, edats i estils de vida. La consistència dels grups pot dependre del lloc de la trobada i del nombre de moderadors que el serveixen.
      4. Aproximadament 2-3 setmanes abans de la reunió, s’ha d’enviar a tots els participants el material preparatori per a l’oració i la reflexió que pot incloure un text breu sobre els principis de la sinodalidad, les principals preguntes per a la reflexió i alguns suggeriments per a resar i discernir aquestes qüestions, incloent alguns passatges de l’Escriptura. Els participants també han de ser informats sobre el mètode que s’utilitzarà en la reunió sinodal. Ha de donar-se una mica de temps per a la preparació personal utilitzant tot aquest material. Això és fonamental perquè el diàleg siga fructífer.
      5. Les qüestions principals de reflexió han de ser pertinents i sintètiques. Sovint és millor tindre algunes preguntes que es puguen dialogar en profunditat, en lloc de moltes preguntes que obtindrien respostes superficials. Aquest Sínode planteja la següent qüestió fonamental: Una Església sinodal, en anunciar l’Evangeli, “camina unida”. Com està passant aquest “caminar junts” hui a la teua Església local? A quins passos ens convida l’Esperit per a créixer en el nostre “caminar junts”? (DP 26). Per a respondre a aquestes preguntes, estem convidats a:
         • Recordar les nostres experiències: Quines experiències de la nostra Església local ens recorden aquestes preguntes?
         • Rellegir aquestes experiències amb més profunditat: Quines alegries ens han portat? Quines dificultats i obstacles han trobat? Quines ferides han revelat? Quines intuïcions es van svoscitar?
         • Recol·lectar els fruits per a compartir: On ressona la veu de l’Esperit Sant en aquestes experiències? Què ens demana l’Esperit? Quins són els punts que cal confirmar, les perspectives de canvi, els passos a seguir? On trobem un consens? Quins camins s’estan obrint per a la nostra Església local?

Sovint és molt útil per als participants reflexionar sobre el camí que ha recorregut la comunitat local fins hui. Quina va ser la història de la vida de fe de la comunitat? Quin camí ha recorregut la comunitat per a arribar on està ara? Com s’ha fet sentir la presència de Déu? Recordar junts el passat sovint ajuda a construir una comunitat i a guiar el camí que li espera.

Per a ajudar les persones a aprofundir en aquesta qüestió fonamental, s’han desenvolupat deu temes que ressalten alguns aspectes significatius de la “sinodalidad viscuda” (DP 30). Les preguntes que acompanyen a cadascun dels deu temes es poden utilitzar com a punt de partida o com a guia per a enriquir la consulta. Aquestes preguntes es troben en la Part 5 del Vademècum, però pot trobar una versió més detallada en els materials adjunts disponibles en el lloc web del Sínode.

6. Ha d’assegurar-se que hi haja un nombre suficient de moderadors de grup, segons el mètode i format triat, per a recollir les aportacions de la consulta, i que han sigut preparats adequadament per a dur a terme el procés. Es deuria també designar el grup de persones que prepararà el resum de la consulta.
7. Durant la reunió, l’oració comunitària i la litúrgia jugaran un paper important. L’escolta mútua es basa a escoltar la Paraula de Déu i l’Esperit Sant. També es poden utilitzar formes significatives d’oració per a demanar la guia i la inspiració de Déu per a ajudar-nos a aprofundir en la mútua comunió. La litúrgia i la meditació sobre les Escriptures realitzades en comú pot resultar molt útil per a aquest propòsit.
8. Es pot utilitzar un mètode adequat per al diàleg del grup que reflectisca els principis de la sinodalidad. Per exemple, el mètode de conversa espiritual promou la participació activa, l’escolta atenta, la parla reflexiva i el discerniment Els participants formen xicotets grups d’aproximadament 6-7 persones de diferents orígens. Aquest mètode ve a durar una hora i consta de tres parts. En la primera, cadascun comparteix el fruit de la seua pròpia oració, en relació amb les preguntes de reflexió prèviament facilitades (cf. n. 5 d’aquest Annex). No hi ha debat en aquesta etapa; els participants simplement escolten profundament cada persona i observen com l’Esperit Sant actua en ells mateixos, en la persona que parla i en el grup en el seu conjunt. Segueix un temps de silenci per a observar les inspiracions internes en cadascun. En la segona part, els participants comparteixen el que més els va impressionar de la primera part i del seu temps de silenci. També es pot dialogar, però mantenint la mateixa atenció espiritual. A aquest bloc també li segueix un període de silenci. Finalment, en la tercera part, els participants reflexionen sobre què es va svoscitar dins d’ells en la conversa i què els va afectar més profundament. És rellevant també compartir noves intuïcions i preguntes que no han trobat encara resposta. Les oracions espontànies de gratitud poden finalitzar aquesta trobada. Com a regla general, cada grup tindrà un moderador i un secretari per a prendre notes (pot trobar una descripció detallada d’aquest procés en el lloc web del Sínode dels Bisbes).
9. Una vegada finalitzat el diàleg grupal, els participants han de revisar i compartir la seua experiència del procés en el seu grup xicotet. Com va ser la seua experiència? Quins van ser els alts i baixos? Quines coses noves han entés?

Què han aprés sobre el estil sinodal? Com va estar Déu present i actuant durant el temps que van estar junts?

10. Els participants han d’acordar l’aportació del grup que es comunicarà a l’equip organitzador/facilitador. Les preguntes orientadores per a la síntesi diocesana descrites en la part 4 del Vademècum es poden utilitzar com a base per a aquesta aportació a nivell local (veure també l’Apèndix D).
11. Tots els participants poden reunir-se per a concloure la reunió. Un representant de cada xicotet grup pot compartir breument l’experiència. Els participants han d’estar informats sobre la següent etapa del procés sinodal, perquè sàpien com la seua contribució pot ajudar a tota l’Església. Es recomana que la reunió concloga amb una oració o un cant d’agraïment.
12. Després de la reunió, els membres de l’equip organitzador poden reunir-se per a revisar tota l’experiència i preparar el resum sobre la base dels comentaris presentats per tots els grups. Després poden enviar el seu resum als referents dpcesans.
13. Si algunes persones no poden assistir a una reunió, ja siga en persona o de manera en línia, s’han de fer esforços per a comunicar-se amb elles a través de missatges de text, trucades telefòniques, transmissions de radi o altres mitjans Ésimportant que fem tot el possible per escoltar les veus de tots, especialment dels marginats.

Apèndix C

Trobada diocesana presinodal

 

Cada Església local completa la fase diocesana amb una reunió presinodal diocesana. Aquesta reunió brinda l’oportunitat perquè els diversos membres de la diòcesi es reunisquen en una celebració litúrgica, preguen junts, reflexionen sobre la seua experiència del procés sinodal en la diòcesi, escolten els comentaris de les reunions de consulta sinodal en tota la diòcesi, dialoguen sobre la realitat actual de l’Església local i sobre els signes dels temps, per a discernir la crida de l’Esperit Sant dirigida a la diòcesi en el camí de la sinodalidad.

Atés que gran part del procés de consulta de la fase diocesana pot haver tingut lloc dins de comunitats específiques de l’Església local, com a parròquies, ministeris i altres grups eclesials, l’objectiu de la trobada presinodal diocesana és reunir una secció representativa de totes les diòcesis, inclosos els grups minoritaris i les persones de les perifèries, i permetre que els participants preguen, escolten, reflexionen i discernisquen junts. Després d’aquesta trobada, el resultat de la reunió presinodal diocesana ha d’incloure’s com a part de la síntesi diocesana, juntament amb les aportacions de les reunions de consulta sinodal fetes en tota la diòcesi (veure Apèndix D per a més informació sobre la síntesi diocesana).

OBJECTIUS

1. 1. 1. Completar el període de la fase diocesana de les consultes sinodals amb el Poble de Déu.
      2. Celebrar i reflexionar sobre les realitats emergents i sobre l’experiència de l’itinerari diocesà mentre es recorre junts el camí sinodal.
      3. Destacar els temes principals que han eixit en les consultes sinodals, amb un grup triat de les diferents comunitats de la diòcesi.
      4. Involucrar als membres de les diferents comunitats (parròquies, ministeris, moviments, escoles, clergat, comunitats religioses, marginats, joves, grups culturals, etc.) en la reflexió sobre l’experiència i les sol·licituds que van sorgir del procés de consulta, amb la vista posada en la síntesi diocesana que s’elaborarà a partir de les aportacions rebudes de tota la diòcesi.
      5. Escoltar el que Déu ha dit a través dels fidels de la diòcesi, per a discernir la seua voluntat sobre l’Església local i els camins que convida a seguir per a arribar a una comunió més profunda, una participació més plena i una missió més fecunda.
      6. Assenyalar els procediments més eficaços, els camins sinodals i un nou impuls i vitalitat que porten a ser una Església que camina unida, d’escolta mútua i d’una corresponsabilitat més sinodal.
      7. Elaborar una síntesi diocesana que transmeta el compartit pel Poble de Déu durant el procés de consulta en la diòcesi, com a contribució al procés sinodal en curs en tota l’Església.

PARTICIPANTS

Qui participarà en aquesta reunió sinodal dependrà de la situació local de la diòcesi. Les diòcesis poden adaptar aquestes pautes a la densitat de població, les distàncies geogràfiques, els recursos disponibles, la formació cultural de les persones, etc. Seria ideal que els membres inclogueren:

• • • El bisbe diocesà, els bisbes auxiliars i els referents diocesans o l’equip.
    • Persones les veus de les quals sovint no s’escolten prou, com els pobres, els ancians, els grups minoritaris, les persones aïllades, les persones amb discapacitat, els migrants, els refugiats, les comunitats indígenes, etc.
    • Líders laics (homes, dones, joves de diversos ministeris i organismes diocesans).
    • Altres laics (homes, dones i joves convidats per parròquies i altres organitzacions eclesials).
    • Membres del clergat (sacerdots diocesans, sacerdots religiosos, diaques, ).
    • Membres d’Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica (per a reflectir la diversitat de carismes) i líders d’obres apostòliques i caritatives.
    • Delegats ecumènics i interreligiosos interessats i altres que, encara que no siguen catòlics, puguen oferir la seua contribució amb perspectives útils per a l’Església.
    • Persones amb habilitats especialitzades necessàries per a la trobada, inclosos moderadors i experts en eclesiologia en el camp pastoral o teològic.

ORDRE DEL DIA I PLANIFICACIÓ DE LA TROBADA DIOCESANA PRESINODAL

L’ordre del dia d’aquesta trobada tracta de reflectir el camí sinodal recorregut per la diòcesi fins a aqueix moment, reflexionant sobre les aportacions rebudes com a resultat del procés de consulta en tota la diòcesi, i realitzar una síntesi diocesana que presente els fruits de l’escolta i el discerniment del Poble de Déu en la diòcesi. Aquesta síntesi diocesana serà l’aportació de la diòcesi que s’enviarà a la Conferència episcopal.

La manera de dur a terme aquesta reunió es decidirà en discerniment entre el bisbe i els referents diocesans o l’equip per a aconseguir de la manera més efectiva els objectius esmentats anteriorment en el context de la diòcesi (veure la pàgina web del Sínode per a més suggeriments i recursos). Es recomana encaridament que la fase diocesana finalitze amb una celebració litúrgica, donant gràcies a Déu pel viscut i invocant la guia de l’Esperit Sant per al camí futur. Les altres parts de la trobada presinodal poden eixir del discerniment de cada diòcesi. L’o els referents diocesans són responsables de recopilar tots els comentaris rebuts del procés de consulta en tota la diòcesi. Aquests podrien ser presentats als participants en aquesta reunió final de la fase diocesana.

POSSIBILITAT DE REALITZAR REUNIONS SINODALS EN LÍNIA O SEMIPRESENCIALS (E-SYNODAL MEETINGS)

Pot ser necessari o útil organitzar algunes trobades en línia o semipresencials, tant per a les consultes locals com per a la celebració diocesana que conclourà el procés en tota la diòcesi. Les reunions de manera en línia o semipresencials poden ser una opció eficaç, especialment enmig de la pandèmia del COVID-19. S’ha de prestar especial atenció perquè aquestes trobades en línia o semipresencials tinguen lloc en un esperit d’oració, de comunió i d’escolta atenta dels uns als altres i a l’Esperit Sant. Els moderadors han d’assegurar-se que tots els assistents puguen participar i contribuir i que s’escolten les seues veus, inclosos aquells que se senten menys còmodes o menys familiaritzats amb la tecnologia.

PAPER DELS JÒVENS EN LES REUNIONS SINODALS EN LÍNIA O SEMIPRESENCIALS (E- SYNODAL MEETINGS)

Encoratgem a les diòcesis a involucrar als joves en la planificació i execució d’aquestes reunions sinodals en línia, explorant així formes creatives per a fer-les accessibles i fàcils de viure per a tots els participants, tenint en compte les diverses necessitats dels diferents grups d’edat.

Eines com les xarxes socials, les plataformes virtuals i la tecnologia interactiva podrien ser útils per a arribar a un major nombre de persones i recopilar les respostes que hauran d’entregar-se als referents diocesans. Els joves poden exercir un paper clau a l’hora de contribuir de manera creativa i eficaç a aquestes iniciatives.