LA CRUÏLLA D´EUROPA

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

LA CRUÏLLA D’EUROPA

Cada any, el 9 de maig, se celebra el Dia d’Europa. Es recorda així la Declaració que el 9 de maig de 1950 va realitzar Robert Schuman, aleshores Ministre francés d’Afers Exteriors, mitjançant la qual es va posar en marxa el projecte de la Unió Europea actual. Una Declaració que va tindre lloc just cinc anys després de finalitzada al Segona Guerra Mundial. La UE constitueix un projecte de pau, estabilitat, democràcia i solidaritat que, a espentes i rodolons, ha anat fent un difícil però positiu camí al llarg dels darrers 72 anys. Un projecte que ara es troba, tanmateix, en una cruïlla a vida o mort per la complexa crisi derivada de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Aquest és l’ambient de reflexió en què celebrem enguany el Dia d’Europa.

Són moments d’incertesa i de foscor. Quin és l’objectiu de Putin en posar en marxa aquesta estúpida guerra que està causant, com totes les guerres, tant de dolor i destrucció? Segurament, enfonsar l’ordre internacional de les últimes dècades i posar fi al projecte de la Unió Europea. Tot amb la finalitat de recuperar l’absurda idea d’una gran Rússia que només està en la ment del Gran Dictador que és Putin. Això en lloc de que eixe país passe a jugar un paper d’interacció harmònica amb la resta del continent europeu i en la construcció d’un món millor. Una globalitat en pau preocupada prioritàriament pel desenvolupament humà i el repte del canvi climàtic.

La Unió Europea està responent de forma prou satisfactòria (amb unitat, solidaritat i rapidesa) a l’episodi dramàtic que representa la guerra d’Ucraïna. La UE no és un conjunt fàcil de gestionar en la pràctica, però no hem d’oblidar que constitueix un projecte extraordinari (per als europeus i el món sencer) que mereix tot el suport de la ciutadania de cada país (tot i que ens puguen desagradar algunes de les seues actuacions concretes). És un projecte d’unitat en la diversitat, construït amb els valors del model social europeu. En efecte, cal remarcar que els fonaments del projecte europeu els van aportar la socialdemocràcia i la democràcia cristiana, però són qüestionats a hores d’ara per una extrema dreta populista que té més suport electoral que en el passat.

En la celebració del Dia d’Europa l’any 2022 cal reivindicar més que mai el sentit del projecte de la UE, perquè enguany s’ha transgredit la pau en el continent i se poden transgredir més aspectes bàsics del projecte europeu. Commemorar és una bona ocasió per a reflexionar i fer balanç, per a rememorar la història europea (nacional i mundial) i aprendre’n d’ella. No podem ser tan estúpids com per a entropessar tantes vegades amb les mateixes pedres. Hem d’escoltar les veus més sàvies que criden a favor de dialogar i crear ponts, apostar per la reconciliació i defensar als vulnerables, buscar camins de justícia i d’integració amb un respecte cabdal de les diferències. Tot això és el que, al meu parer, significa el projecte europeu. I en ell convé que ens comprometem, per una societat i un món millors.