José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
FINAL DE CURS
Arriba el mes de juny i s’acaba el curs 2021-2022. Teníem l’esperança de tornar a veure la llum després d’haver-se controlat d’alguna manera la pandèmia del coronavirus. Però això no sembla possible ara per ara. A la fatalitat d’una pandèmia s’hi ha sumat els darrers mesos l’horror de la guerra a Ucraïna que està generant tant de dolor així com una crisi socioeconòmica i alimentària d’abast internacional. El fort augment del preu de l’energia i de diverses matèries primes està afectant la capacitat productiva d’un gran nombre de països, deteriorant-se el nivell de renda i les perspectives d’ocupació de molta gent arreu d’Europa i el món sencer. La incertesa enterboleix l’horitzó de les joves generacions.
Com evolucionaran les coses? Podrà superar-se tanta negror i renàixer de nou l’esperança? Jo pense que sí, sempre que s’hi acabe imposant el coneixement i el sentit comú de les persones. Les autoritats europees i del nostre país sembla que estan fent allò que poden per respondre adequadament als problemes que patim. D’una altra banda, l’absurda i terrible guerra que inicià el president Putin sembla que no podrà acabar amb la victòria militar d’una part sobre l’altra. Caldrà que hi se duguen a cap unes autèntiques negociacions de pau, amb realisme i humanitat. Unes negociacions que, al meu parer, haurien de superar una polarització (tan extrema) entre l’Est i l’Oest. Hi calen mediadors per afavorir una resolució estable del conflicte (com ara el Secretari General de Nacions Unides, el Papa Francesc o alguna altra figura humanitària).
No compartisc la idea de que les relacions internacionals són només matèria de poder, alienes a qüestions morals. Ben mirat, totes les crisis que estem vivint en el present (la pandèmia, les guerres, l’excessiva crispació política al si de cada país) haurien de fer-nos aprendre una bona lliçó per a reconduir les coses pel millor camí possible: cal aclarir i prioritzar els nostres valors fonamentals, i enfortir l’estatus d’una ciutadania activa i responsable. I tot això passa, al meu parer, per subratllar el paper crucial de l’educció i la cultura en tots els àmbits de la nostra societat.
En aquest sentit, voldria destacar (a mena d’exemple) la importància de dos actes (locals) corresponents al final del curs actual. D’una banda, la presentació del llibre Llíria, Ciudad Educadora que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal el divendres 3 de juny a les 18:30h. Un estudi realitzat per Cristina Benlloch Doménech (professora i sociòloga) i Rafael Benítez Giralt (jurista i filòsof) a partir del qual Llíria es va adherir a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. Una xarxa promoguda per la UNESCO a la fi de compartir experiències i impulsar bones pràctiques educatives (de caràcter reglat i no reglat) per a construir una societat en valors (a tots els nivells possibles) i apostar per una educació integral i transversal.
D’una altra banda, voldria cridar l’atenció sobre la rellevància de la sessió de cloenda de l’Aula de Ciutadania de Llíria que tindrà lloc el dijous 16 de juny a les 19h a l’Espai de Turisme (C/ Sant Vicent, 19). Una sessió que estarà dedicada a analitzar la realitat d’Europa com a territori d’integració, i en la qual intervindran Alexandra Garrido (directora de l’Escola d’Adults i responsable del programa Erasmus) i el professor Joan Lacomba (del departament de Treball Social de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València), actuant com a moderador Nico Marcos (professor de l’EPA).
Acaba el curs 2021-2022, sota el domini de moltes de les ombres negres a les quals es referia el Papa Francesc en l’encíclica Fratelli tutti, Tot i així, com també hi assenyala el pontífex, hi ha igualment camins d’esperança. I ací és on hauríem d’aportar el nostre granet d’humanitat cadascú de nosaltres, contribuint a forjar comunitats de pertinença i solidaritat tot al nostre voltant i allà a on ens siga possible. Bon estiu a tots.