DAVANT L’ARRIBADA DE L’ARQUEBISBE ELECTE A VALÈNCIA

 

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Escric aquestes lletres el dia de Sant Lluc i la litúrgia ens presenta un fragment de la segona carta de Sant Pau a Timoteu (4,9-17a) on Pau descriu la seua impressió sobre un company (Alexandre, el metal·lúrgic), donant a Timoteu un informe negatiu perquè tinga molta precaució amb ell. És cert que cadascú tenim una història i les persones del nostre voltant la viuen i la conten d´una manera o d´altra, cadascú, segons com li va; la descriu intencionada o inconscientment segons el ressò que té amb nosaltres i que, certament, condiciona a qui la rep.

A la nostra societat hi ha moltes etiquetes  (conservador, progressista, feixista, lliberal, beat, lliurepensador…) i totes les tenim molt a punt per a col·locar-les a les persones i així quedar-nos tranquils, perquè pareix que ens posa dels nervis no poder tenir a cada persona situada en un lloc concret. Açò pareix que ens ajuda a situar-nos, però el que fa realment és esclavitzar-nos, fa que les persones no puguem tenir la llibertat de decidir qui volem ser en un instant, en una etapa concreta de la nostra vida, ens impossibilita corregir i, a més a més, adonar-nos que no som essència pura sinó plural i canviant.

Cada persona som una mescla de tot, en som una barreja, i en uns aspectes el nostre comportament, les nostres actituds podran mostrar-nos absolutistes i en altres presentar-nos com a persones tolerants i obertes.
Els nostre arquebisbe electe de València, Enrique Benavent, té una història en què ha anat mostrant diferents facetes al llarg del seu ministeri i cadascú podrà presentar-lo segons li ha anat el ball amb ell, segons el que haja llegit o l´experiència personal amb ell.

Tot canvi ofereix la possibilitat de reflexionar i contemplar si vols mantenir una imatge, una postura, unes característiques o altres, si vols continuar dintre d´unes doctrines, plans d´actuació, concepció de la realitat o vols deixar alguns aspectes que t´han encaixat i canviar-los.
L´arquebisbe electe, Enrique Benavent, ara té eixa oportunitat i no seré jo qui li la lleve. Té a les seues mans el ser ara, i és una gran oportunitat, el qui vulga ser i segur que s´estarà pensant com vol ser a València.
Fins ara li coneixem una trajectòria, però caldrà on encaixar-lo i permetre que es desenvolupe, repassant la seua història, per poder construir-la com millor se senta.

Voldria que li donàrem l´oportunitat de ser qui vulga ser entre nosaltres, que lliurement poguera decidir des d´ell mateix i no des dels condicionaments de la seua història ni prejudicis, per a d´eixa manera poder desplegar la seua capacitat d´adaptació i evolució. Soc dels qui estan cansats de tant encaixament a la nostra societat, i sobretot, a la nostra Església i, a més a més dels qui lluiten per eixir d´estereotips que no permeten respectar l’evolució personal, perquè les persones som un conglomerat d´actituds on es mesclen dretes i esquerres, dictadures i democràcies, fanatismes i liberalismes i tot això som les persones. Clar és, que a les nostres mans ha d’estar procurar desenvolupar per sobre totes les tendències aquelles que volem que siguen les que més marquen el nostre ser cap als altres.

Demanaria que deixàrem que l´arquebisbe electe, Enrique Benavent, tinguera un marge de temps per a poder mostrar-se´ns com ell vol ser.