Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Aquests dies, el crit al món cristià és: Ha ressuscitat!, però açò serà pura ficció si eixe esdeveniment no s’evidencia en la nostra vida, essent una realitat actual i universal.
Potser, hui, ¿té algun sentit la resurrecció per a totes les persones retingudes als CIEs? ¿Celebrem que les portes s’obrin i queda buit l’infern allí viscut?
Pareix que els cristians, a la llum de les plàtiques impartides en les nostres celebracions religioses, no mirem que el calvari, la mort, no té l’última paraula sinó la vida, i eixa vida, sols apareix quan donem la nostra des de la confiança que serà pulmó per a totes les persones que sofreixen angoixa, asfíxia i mort.
Als CIEs hi ha persones encara que, pel tractament que hi reben, se’ls està negant la vida; així que celebrarem resurrecció quan posem allí estima i coratge per fer-les visibles, tornant-los la vida arravatada pels nostres sistemes injustos des de la realitat d’impunitat policial efectiva als CIEs i l’arbitrarietat institucionalitzada, lluitant per trencar el racisme estructural i institucional instaurat al nostre país i evidenciat als CIEs, on es viu un clima de violència i patiment constant que provoca eixe maltractament d’indignitat que condueix a desequilibris emocionals, afectius i d’autoestima en les persones empresonades.
El crit d’ha ressuscitat, per part dels cristians, sols serà veritable quan ens apropem als espais hostils que provoquen vulneració de drets fonamentals de persones i no resignar-nos al fet que les coses són així i continuar convençuts de no poder canviar la realitat sagnant i de mort. Alcem la veu, encoratgem-nos i juguem-nos-la posant el nostre rostre sota el risc de quedar desfigurats per donar rostre al maltractat; evidenciem el sofriment de les persones que sofreixen les conseqüències de les nostres polítiques interessades, oportunistes i deshumanitzades.
A les religions, els és molt fàcil mantenir-se apartades de la duresa de la vida, fent valdre una altra vida; però res més lluny de la realitat cristiana, fonamentada en un Déu fet un de tants, sense nom propi sinó universal, fet un de tants i, per això, en l’estima per cadascuna de les persones.
La setmana avantpassada s’ha estat plorant perquè la pluja ha deslluït les processons, la religiositat, però no plorem que no puga celebrar-se resurrecció per culpa de les nostres polítiques repressives, inhumanes i indignes.
La vida als CIEs és un bon punt de meditació per donar consistència a la nostra fe, que es fonamenta en un fet amorós, confiat, pel qual som capaços de donar-nos i posar-nos a les mans de l’Amor.
Per a les persones empresonades als CIEs ha ressuscitat perquè ahí són les persones voluntàries que denuncien, es manifesten, acompanyen i acudeixen, com Maria de Magdala, al lloc de mort, perquè per a elles no són morts, sinó persones, són estimades i no accepten ni es deixen convéncer de què no hi són.
Ha ressuscitat, perquè es continua confiant que es podran obrir eixes portes de la indignitat, perquè l’amor tot ho pot.
Segurament encara som al Dissabte Sant, però continuarem confiant que la vida és amb nosaltres i serà contagiosa.
Bona Pasqua de Resurrecció perquè hi ha lluita, consciència i compromís per la vida.