Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Aquest dies he estat rellegint algun escrit de David Jou i voldria destacar unes paraules seues:
“La llum del sentit! Més alta, que el sentiment de la felicitat, et guiarà quan la felicitat es pongui, t’acompanyarà quan la felicitat torne a brillar, et sostindrà quan tot s’enfonsi”.
Estem immersos en una invasió de l’imperi dels mitjans de comunicació on tot es publica, les xarxes socials estan presents en mans de tothom i a través d’elles es diu tot, veritat i mentida, opinió i estudi, concreció i dispersió, procurant donar respostes de tot perquè cregues que estàs assabentat de tot el que passa i per a fer-te sentir lliure en permetre’t dir el que vulgues, tot deixant-te estar obert al món, però sense soltar de les seues mans els ramals de l’opinió i del que es vol que tu assumisques, donant-te aparença d’immediatesa per a donar-te seguretat i sensació d’estar al dia.
Ens diuen que si no estem a la xarxa, no existeixes i, és clar, tots volem existir, cosa que és suficient motivació per a deixar-te atrapar en creure que fora d’elles no hi ha vida.
Aquesta situació ens situa a punt de perdre el sentit de la nostra vida, i ens deixa caure en mans desconegudes en la construcció del nostre ser. Acceptem respirar l’aire que se’ns vol donar sense reparar si està contaminat, si és viciat o tendenciós. Ens fan creure que tenim al nostre abast saber-ho tot i no percebem que eixa situació amb mancança de tenir clar què busquem i per què ho busquem, més aviat pot conduir-nos a ser anestesiats i ser manipulats com a portaveus i divulgadors d’allò que ments manipuladores i tendencioses pretenen aconseguir, sotmetent-nos i fent-nos correligionaris que treballen per la causa i ens converteix en divulgadors de propagandes i d’interessos de tota classe.
Les persones necessitem formar-nos i per aconseguir-ho hen de ser obertes per a escoltar, per posar atenció i mantenir porositat, i no per a engolir tot allò que ens arriba, sinó per, en rebre tots els estímuls que ens envaeixen, registrar la informació i passar-la pel nostre catalitzador. No es tracta d’impedir que arriben estímuls de tota classe, sinó, acollint-los, ser creatius i esforçar-nos per tot el que hem rebut i hem observat, utilitzar-ho per a construir el seny que done sentital nostre viure assolint formar els qui volem ser.
Som al món de la informació i ella pot servir-nos per a, treballant-la i configurant-la, aconseguir mostrar el nostre constructe. Per a tot açò cal enfortir la nostra maduració i descobrir des de quin sentit de vida volem viure i no acceptar fórmules emprades per a obtenir d’immediat allò que pareix que satisfarà els nostres desitjos.
Estem vivint amb una acceleració vertiginosa on no hi ha temps per a la contemplació, per a poder descobrir detalls, i d’aquesta manera, perdem la possibilitat de perspectiva d’allò que ens rodeja i estem obligats a donar respostes immediates no aptes per a crear consistència i fonament a la nostra personalitat.
Segurament, aquella dita castellana: “dame pan i llámame tonto” l’estem fent bona. Pareix que ens hem convençut que la vida són quatre dies i, com deia un amic meu, “tres són núvol”, així que no volem aturar-nos, no volem pensar, no tenim temps per reflexionar ni construir, sinó que estem dispostos a esprémer-nos al màxim sense pensar en fer saó en nosaltres per a poder deixar un món millor per als que venen darrere de nosaltres.
Sense contemplació no apareix el seny i sí actuar com a titelles que diuen allò que altres diuen i fan allò que altres manen fer.
I el que és molt greu és que aquesta situació contamina totes les nostres institucions impedint comptar amb estadistes, persones responsables que busquen servir i assessorar per a ajudar a poder ser constructors de la nostra personalitat i de poder acompanyar a trobar-nos.
Treballem per donar sentit al nostre viure més enllà del “sempre” i de conveniències; treballem per obrir horitzons d’esperança superant estereotipus; treballem per ajudar a ser més enllà de crear falses il·lusions i respostes fetes.