José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
Quan el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa (en record de la data de 1950 en
què es va posar en marxa el projecte d’integració europea) i estem a prop d’unes noves eleccions al Parlament Europeu (que tindran lloc el 9 de juny), és un bon moment per a reflexionar sobre els valors i reptes actuals de la Unió Europea. També per a tractar de conéixer millor el funcionament i especial significat d’aquesta organització supranacional que té un lema tan desitjable com extraordinari: units en la diversitat.
Vivim uns temps difícils envoltats per la guerra d’Ucraïna i l’Orient Mitjà, les tensions internacionals, la incertesa sobre el futur, la polarització política i l’auge dels populismes. Per això ens cal obrir la nostra ment i discernir la informació, escoltar les veus més sensates que criden a buscar camins de diàleg i cooperació, per damunt de l’enfrontament i la crispació.
El dijous 16 de maig, el jutge Antonio Giménez Raurell i jo mateix participarem en una sessió de l’Aula de Ciutadania de Llíria per a compartir amb els assistents la nostra visió sobre l’hora actual de la Unió Europea. Una Unió que, d’acord amb el seu Tractat constitutiu, “es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans”. Una Unió que integra en el present 27 països amb grans vincles polítics, econòmics i culturals, compromesos en favor de la pau i una millor convivència europea, i també en pro d’un ordre mundial més just i solidari.
La història del projecte de la Unió Europea no ha resultat gens fàcil, però tot i les seues grans dificultats, destaquen unes importants consecucions que ens han d’animar a seguir endavant en el projecte. La forma tan efectiva i solidària en què la Unió ens va ajudar a fer front a la crisi sanitària i econòmica causada per la pandèmia del coronavirus, n’és un bon exemple. Tots plegats estem també tractant de donar suport a Ucraïna en la seua resistència davant la invasió de l’exèrcit de Putin. Com va assenyalar
la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquesta “és guerra de l’autocràcia contra la democràcia”.
En un món comandat per tan grans potències (Estats Units, Xina, Rússia), ens cal una Unió Europea que agermane els països del continent per tal de respondre de forma cooperativa als reptes de futur. El sentit i la raó de ser del projecte europeu són encara més importants avui que quan va començar el 1950, i anem aprenent pas a pas d’una experiència tan complicada com interessant. La Unió ens cal per assegurar una convivència pacífica i democràtica en el continent europeu, i també per aconseguir una globalització amb rostre més humà.
És clar que no resulta gens fàcil gestionar un projecte tan complexe com el de la Unió Europea, però mereix la pena seguir treballant per ell, polir-lo i enfortir-lo. És un factor d’esperança per aconseguir un món millor. Per això cal que s’involucren en ell les joves generacions, tot coneixent-lo i formant part de les seues realitzacions concretes.
Animem així a participar en les eleccions europees del 9 de juny que donaran pas a una nova legislatura europea (la desena, amb un nou Parlament i una nova Comissió). De tot el qual en parlarem a l’Aula de Ciutadania, el 16 de maig, a les 19h, al saló d’actes de l’IES Laurona de Llíria.