Uncategorized

NOTES DE SETEMBRE

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

He tornat a vore la pel·lícula Missing (Desaparegut) de Costa-Gavras, estrenada l’any 1982. Relata la desaparició d’un periodista nord-americà arran del colp d’estat executat a Xile l’11 de setembre de 1973 (per part del general Pinochet, amb el recolzament dels Estats Units). Ara se’n ha commemorat el 50 aniversari. No puc descriure l’emoció que m’ha produït tornar a vore la pel·lícula després de tants anys, i més encara recordar la tristor que va produir aquell drama en tota una generació. La mort de tanta gent, entre ells del president Salvador Allende, el poeta Pablo Neruda i el capellà valencià Antoni Llidó. Continuar llegint “NOTES DE SETEMBRE”

DEME ORTE: 50 AÑOS DE CURA AL MARGEN

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

5 rasgos de mi  modo de ser cura:

1.- Cura obrero.

Conciencia de mi origen: ser de pueblo y ser pueblo, familia trabajadora, trabajo manual, autónomo precario… Ser cura obrero ahí.

Opción por ser cura obrero, como opción por los pobres y desde abajo: dignidad del trabajo manual, y de un estilo de vida de sobriedad y compromiso.

Con otros curas obreros (movimiento profético): por el Reino y otra Iglesia. Continuar llegint “DEME ORTE: 50 AÑOS DE CURA AL MARGEN”

INICI DE CURS

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

L’inici d’un nou curs ofereix sempre l’oportunitat de refrescar la nostra dinàmica personal. Potser hi ha nous projectes que enfrontar, potser la nostra atenció se centra en projectes ja en marxa que ara reclamen unes energies renovades. Allò més important és que puguen renàixer les nostres il·lusions davant una etapa addicional en el camí de la vida. Continuar llegint “INICI DE CURS”

HUI HE FET NORANTA ANYS

Ximo Adell és un dels fundadors del Grup Cristià del Dissabte..

Aquesta carta  s´escrigué el 18 d´agost de l´any en curs 

Hui he fet 90 anys. De ben jove no pensava arribar a tant i estic molt content, mogut per uns sentiments que vull  compartir amb vosaltres, família, amigues i amics. En una fita així no voldria caure en la temptació de la nostàlgia ni tampoc en el castrador sentiment de culpa en tornar la mirada al darrere… i no agradar-me el que veig:  la feblesa d’un home masclista, poregós, de geni “cagaet” –com deia ma mare i vosaltres haveu comprovat en algú moment. Tampoc no he estat un revolucionari capaç de capgirar el món ni l’església ni he tingut les suficients llums per millorar la vida dels demés. Malgrat tot, alguna coseta bona –pense– hauré fet als distints àmbits on he fet camí. Aleshores, açò és lo primer que m’incita l’aniversari:  la responsabilitat. Cóm vaig a cultivar  des d’ara les llavoretes de veritat, bondat i bellesa provinents del Misteri que habita en mí i que m’acompanyen des del naixement –i és Gràcia?  Me n’adonaré que si una cosa es va acabant –-l’existència, no m’enganye– sempre resten moltes altres per descobrir?  Assabentat que el temps no s’estira a voluntat pròpia, sabré viure al davant amb el necessari equilibri?  Donaré la cara a allò imprevist?… Preguntes que m’interpel·len i que estic cridat a respondre en els fets. Continuar llegint “HUI HE FET NORANTA ANYS”

QUÈ FER EL 23J I MÉS AVANT?

 

 per Javier Almela, membre del Grup Cristià del Dissabte

Arran de les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig, el Grup Cristià del Dissabte publicà un document amb la seua reflexió sobre set aspectes concrets de la realitat valenciana que consideràvem prioritaris:

  1. Ciutadania crítica i responsable
  2. Habitatge
  3. Persones immigrants sense permís de residència
  4. Sanitat
  5. Vertebració i cura del territori
  6. Transició ecològica
  7. El futur del valencià

Continuar llegint “QUÈ FER EL 23J I MÉS AVANT?”

EL CENTENARI DE LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

El centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Desemparats

Ha passat el centenari de la coronació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. La Basílica que acull aquesta advocació mariana ha programat un seguit d’actes, des de la proclamació d’un any jubilar marià fins a l’oportuna i lloable Corona de Caritat oferida a la Mare de Déu, passant per ofrenes, vigílies d’oració, processons i les manifestacions tradicionals de religiositat populars associades al culte a la patrona de València. Tot fet per a mantenir i difondre la devoció a aquesta figura mariana tan venerada entre els valencians de la capital i de les poblacions i ciutats del nostre territori. Continuar llegint “EL CENTENARI DE LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS”

ÚLTIMA HOMILIA DE D. DANIEL PLA

D. Daniel Pla Tormo ens deixà ahir. Era membre del Grup Cristià del Dissabte. Fou  professor del seminari de Moncada i professor de moral de la Facultat de Teologia. Aquesta fou la seua darrera homilia.

VIIº Ord. A 2023                                                                                                                     Los retos de la “utopía” de la fe

     Hemos comenzado la Misa pidiendo a Dios para que “la meditación de su doctrina nos enseñe a cumplir siempre -de palabra y de obra- lo que a Él le complace”: es nuestra verdadera/única “especialidad”: sentirnos convocados, dirigidos por la Palabra de Dios-, si queremos vivir como cristianos. Continuar llegint “ÚLTIMA HOMILIA DE D. DANIEL PLA”

JULI HA CONSUMAT LA SEUA VIDA D’ENTREGA TOTAL

Avui Juli ha consumat la seua vida d’entrega total a les persones, sobretot als mes pobres i exclosos i ha transmés el seu esperit, alegria i dinamisme a moltes comunitats. Este Grup és especialment deutor de Juli, de la seua perseverant animació i acollida. Fa tres anys celebràrem a la Malva-rosa l’últim recés de Nadal. Juli era conscient de la seua greu malaltia i ens va donar a alguns amics un text per fer-lo públic a la seua mort. Amb dolor per la seua absència corporal (havíem programat just per a demà un recés a la parròquia que ell mateix volia com a comiat) però amb gran agraïment a tots el dons rebuts, ens unim a este Testament de Juli. AD.

TESTAMENTO ESPIRITUAL DE JULIO CIGES MARÍN

Bendito sea Jesucristo, mi Señor. Él ha sido y es el centro y el fundamento de mi vida. En Él he puesto mi confianza y Él ha sido la causa y el motor de mi vida y de todas mis actuaciones. En la limitación y la precariedad de esta vida he experimentado, en Jesucristo, el sentido profundo de la existencia humana y me ha llenado de plenitud y de alegría. Continuar llegint “JULI HA CONSUMAT LA SEUA VIDA D’ENTREGA TOTAL”

DAVANT LA MORT DE L´AMIC, COMPANY I MESTRE JOSEP-ANTONI COMES

 

DAVANT LA MORT DE L’AMIC, COMPANY I MESTRE JOSEP-ANTONI COMES

Julio Ciges Marín és membre del Grup Cristià del dissabte.

La notícia de la mort de Josep-Antoni, tot i que esperada, m’ha sorprès i m’ha impactat. He sentit la seua pèrdua amb una pena pregona i, alhora, amb admiració i agraïment a la seua persona. Vaig rebre la notícia quan estava per la Serrania de Cuenca, a gairebé 300 kms. de València, on em refeia durant el període de descans de la quimio. I, per suposat, vaig decidir, sense dubtar-ho, interrompre aquest descans per tal de fer-me present en el soterrar del tan estimadíssim amic Josep-Antoni. Ell es mereixia aquest esforç i la manifestació del meu agraïment. Continuar llegint “DAVANT LA MORT DE L´AMIC, COMPANY I MESTRE JOSEP-ANTONI COMES”

MOSSÉN JOSEP ANTONI COMES

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat.

Mossèn Josep Antoni Comes

Aquest 3 d’agost ens ha deixat als 92 anys, Josep Antoni Comes, periodista i prevere valencià i primer director de la revista Saó.

El juliol de l’any passat, la revista valenciana Saó va complir 45 anys de vida, tot un rècord, o millor dit, gairebé un miracle per a una publicació en la nostra llengua. I Saó és el que és en l’actualitat, gràcies a Josep Antoni Comes, el seu fundador. Nascut a Pedreguer el 1930, i prevere durant molts anys a la parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar, a Alaquàs, mossèn Josep Antoni Comes va acollir amb entusiasme la proposta de Josep Mª Soriano, que anà a Madrid a parlar amb Comes, per fundar una revista d’Església i en valencià. Un doble miracle si tenim en compte que ens trobàvem a l’etapa final del franquisme. Continuar llegint “MOSSÉN JOSEP ANTONI COMES”