¡QUÉ PENA!

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

¡QUÉ PENA! (unas preguntas)

Sobre lo que ha dicho y por lo que representa. Estoy convencido de que lo que ha dicho responde a una supina ignorancia -sin más apoyo que la ignorancia culpable- y la irresponsabilidad de una inmisericorde política o ideología que se compadecen muy mal con su condición de “Padre Báez”.

¿Cómo puede llegar a la tremenda opción moral que le lleva a negar la culpabilidad del doble asesinato de dos inocentes criaturas? ¿En qué norma o criterio moral se apoya para “justificar” (“presentar como justo”) el doble asesinato de dos “personicas” que no podían tener ningún protagonismo en la triste historia que ha conmovido a todos los ámbitos de la sociedad?

¿Qué Moral, Psicología o Derecho Penal habrá estudiado este hombre para defender a capa y espada las graves afirmaciones que vierte (como si fuera una bolsa de basura), no sólo sobre la madre de las niñas asesinadas, sino también sobre la Fiscalía de Las Palmas porque se ha atrevido a “abrir diligencias”, sobre la razonada denuncia del Cabildo o el rechazo del portavoz de su Obispado, después de lo que está conmoviendo a todos los medios de comunicación?

¿Acaso busca un protagonismo que no le da su vestimenta y gorra amarillas? ¿Es que no le suena nada acerca de los “tipos” de delincuencia, y que para él (que era “infiel”) da lo mismo matar que no ser fiel o mostrar diferencias con respecto a su denuncia (la del todavía presbítero en ejercicio) de los que “son tan asesinos o más y peor que el mismo Antonio” (supongo que se refiere a Tomás Gimeno, el “engendrador”)?

¿Qué concepto puede tener sobre el valor de la vida quien se atreve a dictaminar que quienes le critican, lo que hacen “es igual o más que un crimen, es igualmente matar”? ¿Qué Moral practica el clérigo que dice que “hay que rezar por la madre de Antonio (supongo que es Tomás), que aunque es un decir es una puta”? Y, ya al final y en medio de un escrito taquigráficamente muy confuso, se atreve a decir: “tan criminal es el que mata como el que odia”. Y eso, dice, porque ambos “pecan igualmente”. No entro ni en la vida ni en la muerte del “engendrador” de las niñas, pero no perdamos el sentido común.

Daniel Plà, profesor jubilado de Teología Moral.

PARÁBOLA DIGITAL

Parábola digital

El Reino de Dios se parece al internet, que no lo vemos pero está por todas partes. Es todo un universo de comunicación que vincula a cualquier persona que se conecte. Pero es una vinculación de amor que entrelaza redes de solidaridad sin fronteras.

El Reino es tan pequeño como un bit, pero uniéndose con otros se hacen megas y gigas. Puede empezar por un wasap con un icono de saludo, o por un twuit de un mensaje. Pero como hay gente que le gusta compartir, empiezan a tuitear y retuitear y el mensaje corre por Facebook e Instagram y se hace viral y llega a todo el mundo en un plis plas. También se forman grupos de wasap o googlegroups que están siempre en comunicación como pequeñas comunidades.

El Reino de Dios también se llama Reino de los Cielos porque está en la nube, y así está a disposición de todo el mundo y no necesita espacio en tu disco duro. Pero para vivirlo hay que conectarse. Eso se llama oración, y se hace con el wifi de la comunión y el ruter de la comunidad. Por eso la gente del Reino decimos que somos internautas y que estamos on-line.

(Deme)

PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE

Perquè  À Punt reconsidere

Davant l’anunci per part de A Punt de finalitzar la transmissió de la missa en valencià, que cada diumenge es retransmet des de Torrent, demanem que es revise la mesura i es tinguen en compte les següents raons.

No estem davant un debat entre confessionalitat i laïcisme, ni tan sols esgrimim el dret dels ciutadans cristians a disposar d’un temps en la televisió pública. Estem segurs que uns altres, en ocasió d’aquesta mesura, intentaran alçar la bandera contra un govern progressista. Les nostres raons són d’oportunitat, de conveniència i d’efectivitat. Continuar llegint “PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE”

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ.

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

Conversa amb Ximo Garcia de Paco Gramage

Molts són els estudis i anàlisis que s’han realitzat, a posteriori, sobre la pandèmia. Tot s’ha vist com a lògic. A gran escala el curs dels esdeveniments resulta previsible i amb resultat fatal, des de la perspectiva d’unes forces molt poderoses a les quals sembla impossible poder-se enfrontar.

És fàcil situar-nos ara en l’inevitable d’aquestes anàlisis. Però enmig d’una tempesta com aquesta ocorren moltes coses; els càlculs poden fallar i apareix l’inesperat. Una frase atribuïda a John Keynes: “L’inevitable en general no succeeix, perquè preval l’imprevisible”. Continuar llegint “SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ”

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNIÓ HUMANA

La pandèmia de la qual encara estem eixint ha difós moltíssim els mitjans digitals de comunicació i trobada. Si el que ha ocorregut a tot el món en aquest últim any i mig haguera ocorregut vint anys arrere, quan Internet i els seus procediments estaven encara començant, haguera sigut tot molt diferent. A penes existien unes poques webs molt primitives, el correu electrònic era usat per molt pocs; no estava Google, ni Wikipedia ni tota l’oferta de serveis públics i privats que hui tenim per a tot. El telèfon mòbil estava a disposició també de poques persones, i només aprofitava per telefonar, no com ara eixes xicotetes meravelles intel·ligents (els smarts) que ens porten a la mà totes les possibilitats d’Internet. I només amb què haguera ocorregut fa només cinc anys, no estaven preparades plataformes com Zoom i moltes altres que ens han permés continuar treballant des de casa, mantindre l’ensenyament i la vida de moltes associacions a distància, i mantindre actius tants serveis públics i sanitaris. Continuar llegint “INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA”

CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

CARTA AL PROFESSORAT DE RELIGIÓ

Us escric per a secundar la vostra preocupació per dignificar l’educació religiosa en tots els escenaris escolars; perquè he vist el sofriment que causa la discriminació a professors i professores de religió en el sistema escolar; perquè no suporteu que ningú us utilitze com a armes polítiques en una contesa que ha de dilucidar-se en les eleccions democràtiques. Com a professorat de religió, necessiteu desactivar tres mines que impedeixen el noble ofici de la docència: la identificació exclusiva amb opcions conservadores; la confusió amb la transmissió confessional, i la vinculació a una determinada organització escolar. Continuar llegint “CARTA AL PROFESORAT DE RELIGIÓ”

JOSÉ ALCÁNTARA IN MEMORIAM

JOSÉ ALCÁNTARA IN MEMORIAM

Els anys 70, no recorde l’any exacte, n’érem un equip de capellans que es plantejàrem constituir-se en un grup de capellans obrers. Inicialment el constituirem Vicent Amargós, Josep Maria Blasco, Gabriel Calabuig i Paco Gramage. Eren moments conciliars que es vivien experiències renovadores i una d’elles era aquesta. La peculiaritat no era sols el treball –això ja ho feien també altres-, sinó la de ser una experiència pionera de referència i de reflexió. L’únic reconeixement “motivador” que rebíem del bisbe Jesús Plà, en referir-se al nostre grup era: “tots aquests que es dediquen a el social acabaran anant-se’n”. Una bona manera de “motivar”. Està clar que aquestes iniciatives molestaven i a més, el perill que el social-obrerisme produïra contagis. Ja al Seminari aquest tema era tabú, tot i que eren realitats pastorals en altres diòcesis importants: Barcelona, Madrid, País Basc. Continuar llegint “JOSÉ ALCÁNTARA IN MEMORIAM”

UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg 

UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA

Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic  excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies? Continuar llegint “UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA”

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

LA VACUNA DE JESÚS

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

LA VACUNA DE JESÚS

El profeta Juan predicaba la conversión para evitar el castigo de Dios, y mucha gente se acercaba a él, y Juan los bautizaba en el Jordán. Jesús se puso a la cola con su pueblo para ser bautizado y tomó conciencia de su misión no de castigo de Dios sino de misericordia. Y la ejerció con su pueblo porque mucha gente andaba perdida y abandonada como ovejas sin pastor. Y se compadeció de sus sufrimientos y los alivió y curó todo lo que pudo. Continuar llegint “LA VACUNA DE JESÚS”