COMUNICADO DE MOCEOP ANTE LA VISITA DEL PAPA A ESPAÑA

Ante la visita del Papa León XIV a España queremos manifestar:

1.- Moceop es un colectivo amplio de la Iglesia en España que apuesta abiertamente por la opcionalidad del celibato, siguiendo la tradición de los primeros doce siglos de la Iglesia universal y de la actual disciplina de la Iglesia oriental donde los sacerdotes pueden contraer matrimonio. Un colectivo que trabaja por una Iglesia más evangélica y que colabora, junto a otros muchos movimientos sociales por una Sociedad más justa e igualitaria. Continuar llegint “COMUNICADO DE MOCEOP ANTE LA VISITA DEL PAPA A ESPAÑA”

FITXES D´UN TALLER

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

En acabar el curs 2025-2026, m’acomiade del Taller de Literatura i Creació Literària de l’Escola de Persones Adultes de Llíria en el qual he col·laborat els dos darrers cursos (en una sessió mensual) per invitació dels professors Carles Subiela i Nico Marco. La meua gratitud a ells dos i, en conjunt, a tots els membres del Taller per l’ambient tan cordial i sincer que l’envolta. Com a record, deixe les fitxes de les meus intervencions (durant els dos cursos) per si interessen a algú. Continuar llegint “FITXES D´UN TALLER”

MANIFIESTO XX AÑOS DE REDES CRISTIANAS

Madrid, 14 de marzo de 2026

Redes Cristianas celebra su Encuentro Estatal online intermedio entre sus asambleas trienales bajo el lema: “La actitud de las cristianas y cristianos ante la situación mundial”. Este evento coincide con el XX aniversario de un movimiento que aglutina una variada composición de grupos cristianos de base, comprometidos con la transformación social y la renovación eclesial. Continuar llegint “MANIFIESTO XX AÑOS DE REDES CRISTIANAS”

UN POEMARIO DE J.L. BARRERA DESDE SU UMBRAL DE ZONA

        Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Una vez escribí una carta abierta a José Luis Barrera cuando este se hallaba entre la vida y la muerte (más cerca de la segunda que de la primera, realmente). La publiqué en 2023 en la revista Setmana Santa en Llíria, en la que él había colaborado de forma regular. Gracias a Dios se recuperó, tras una larga convalecencia, y ha seguido dando grandes y muy diversos frutos. Ahora acaba de publicar el libro Umbral de zona (Edeta editorial) en el que ha reunido una gran parte de sus poemas (algunos escritos en estos últimos años tan duros para él). Continuar llegint “UN POEMARIO DE J.L. BARRERA DESDE SU UMBRAL DE ZONA”

RECOMENÇAR

        Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

¿És possible recomençar després d’experimentar una gran crisi? ¿Podem reconstruir-nos després de sentir-nos trencats i buits? D’això va precisament un interessant llibre del sacerdot italià Fabio Rosini (El arte de recomenzar. Los seis días de la creación y el inicio del discernimiento, Rialp, 2025) que acabe de llegir a les portes del temps de Quaresma. Un llibre que, tot i el seu contingut explícitament religiós, el lector (creient o no creient) pot fer-ne una lectura essencialment existencial. A la fi, les persones travessem en la vida diverses situacions convulsives que ens poden portar o bé a enfonsar-nos o bé a tractar de recomençar.

Rosini introdueix al lector en l’art de recomençar a partir del paradigma de la creació que apareix en el Gènesi. I ho fa amb un recorregut existencial i espiritual, de regeneració i discerniment, seguint el relat bíblic dels sis dies de la creació. Amb això tracta de connectar la paraula de Déu amb la nostra vida, tot considerant la necessitat que tenim sovint els humans de reconduir o reconstruir la pròpia existència.

Al parer de Rosini, recomençar és possible, tot i que no és fàcil. Per a poder-ho fer hem de tornar a l’inici i repensar allò que és vital per a nosaltres. El començament ho conté tot. Ningú no comença per ell mateix. La vida és rebuda. Formem part de l’obra de la creació i el Gènesi pot ajudar-nos a aprofundir en el nostre coneixement propi i a guanyar en capacitat per a poder recomençar després d’una gran crisi. Cada dia de la creació en el relat bíblic ens aporta uns ensenyaments interessants a tot aquest respecte.

El primer dia de la creació, segons Rosini, subratlla l’evidència d’un món caòtic i invita a acollir el caos i acceptar que no ho podem controlar tot. D’alguna manera, el caos pertany a un ordre més alt que no som capaços d’albirar o d’abastir. Acceptar el caos (com a punt de partida) és considerar les coses com són, no com ens agradaria que foren, i acollir amb realisme les nostres limitacions. Algú ens ha creat i ha pensat en la nostra existència. Tenim la vocació de viure i el dret de poder recomençar. Igual com es distingeix la llum de les tenebres, hem de saber discernir el bé del mal.

El segon i el tercer dia de la creació, d’acord amb Rosini, ens porten a reflexionar sobre els límits de la nostra realitat i la necessitat d’establir unes prioritats. Igual com hi ha una separació de les aigües, hem de discernir allò que ens dona vida d’allò que ens danya i ens mata, allò que per a nosaltres és identitat i font de renaixement d’allò que ens buida i ens trenca. Tenim una missió en la vida en funció dels talents que se’ns han confiat, i hem de ser capaços d’establir una estratègia d’actuació coherent amb la nostra pròpia identitat personal. Seleccionar allò que ens fa ser veritablement més feliços i fructuosos, i créixer en l’estima per tal de construir i no disgregar-se.

El quart i el cinqué dia de la creació, seguint a Rosini, ens fan considerar (en paral·lel a les llums del firmament) les llums que poden il·luminar el nostre espai de fecunditat personal per a viure millor la nostra vida. Per a poder recomençar, ¿quina llum hi ha dintre de mi i com mire les coses? ¿Quines inspiracions de bé tinc, en contraposició a les suggestions de mal? ¿Quina dinàmica (de pensament i acció) em pot fer viure millor o fer malbé la meua vida? El mal porta les persones a una dimensió que no és la seua veritat; en canvi, quan ens penedim i estimem tornem a ser autèntics. Necessitem albirar (i deixar-nos guiar per) les nostres inspiracions (les nostres llums constructives) com a punt de suport per a poder recomençar. Cal així mirar de dalt a baix la nostra vida, estar agraïts per allò que hem rebut i, malgrat les nostres errades i contradiccions, tractar de recomençar seguint les petjades del bé.

En el sisé dia del Gènesi, com es sabut, culmina la creació amb l’aparició de la vida: primer els animals, després els éssers humans. I de tot açò deriva Rosini unes reflexions extraordinàries per a poder recomençar. El dia sisé va de la pols a la vida. Una vida plena de contradiccions, però destinada a donar fruit. Les contradiccions, i fins i tot les humiliacions, han de ser per a nosaltres una escola per a conèixer-nos més a fons i viure millor la nostra vida. L’ésser humà ha estat fet a imatge de Déu per administrar la terra i obrar en fecunditat. Anirem bé mentre siguem fidels a nosaltres mateixa, ja que la nostra veritable identitat és la de ser fills d’un Pare bo (Déu). Per contraposició, els desastres humans deriven de la traïció a la nostra identitat essencial.

A la fi, el viatge de Rosini a través del seu llibre és una operació instructiva per a alliberar-nos del nostre fals “jo”. Un viatge cap a nosaltres mateixos. Segons l’autor, torne a mi mateix quan veig a Déu com a Pare i a les altres persones com a germans. Quan no obre així, em veig impulsat cap a l’egoisme i em quede buit. Val la pena, per tant, tractar de recomençar i reconéixer que, si estic fet a imatge de Déu, també jo soc amor. Soc jo mateix quan estime. El viatge per a la reconstrucció de la pròpia vida implica un procés de discerniment interior (triant el bé i rebutjant el mal). Sempre hi ha un bé que jo puc fer, un camí i unes oportunitats per a actuar fidel a mi mateix (al servei de les altres persones). Redescobrir la nostra bondat intrínseca constitueix, així, el punt de partida per a poder recomençar i reconstruir-nos.

CARTA OBERTA A MONSENYOR IGNACIO MUNILLA, BISBE

Carta abierta monseñor Ignacio Munilla, Obispo

El vint-i-set de gener pasat, el consell de ministres autoritzà la tramitació d’un Reial Decret per a iniciar un procés de regularització extraordinària de persones estrangeres que ja viuen a Espanya i que puguen acreditar almenys cinc mesos de residència al país.

Era una reivindicació per part de la ciutadania (més de set-centes signatures foren presentades al parlament), d’alguns partits polítics i de l’Església catòlica espanyola junt amb Càritas.

El president de la CEE, Luis Argüello deia que aquesta regularització suposava “un reconocimiento a la dignidad humana”. Però sembla que a  bisbes com Ignacio Munilla i Jesús Sanz es desmarquen i es mostren contraris i crítics davant aquesta mesura.

Un creient en l’Evangeli de la diòcesi Oriola-Alacant, Antonio Amorós Sánchez, escriu al seu bisbe, Ignacio Munilla, la següent Carta oberta sobre la postura que aquest pren al respecte.

Hay silencios que rezan y palabras que, aun pronunciadas en nombre de Dios, suenan a destiempo. Esta carta nace de uno de esos desajustes: de la inquietud que provoca ver a pastores abandonar el cayado para empuñar la consigna, y hacerlo, además, en contradicción con el espíritu del Evangelio que dicen custodiar. Continuar llegint “CARTA OBERTA A MONSENYOR IGNACIO MUNILLA, BISBE”

PER UNA PAU DESARMADA I DESARMANT

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

El primer dia de cada any el dedica l’Església a celebrar una Jornada Mundial de la Pau. Va ser instituïda pel Papa Pau VI l’any 1966 a la fi que tots els cristians preguen (i treballen) per la finalització de totes les guerres i conflictes violents existents al món.
Ara mateix, hi ha tants conflictes i són tan lamentables, tan detestables! El desig de pau és un anhel de totes les persones de bona voluntat, no importa les idees, atesa la nostra humanitat intrínseca. Aleshores, ¿per què les guerres? ¿Per què les injustícies i les situacions de domini i d’opressió?¿ Per què els dictadors i les estructures de poder que els envolten? Continuar llegint “PER UNA PAU DESARMADA I DESARMANT”

DEL CONSUELO Y LA ESPERANZA EN TIEMPOS DIFÍCILES

       Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Cuando el horizonte se cierra a nuestra vista, cuando algo nos hace sufrir amargamente, cuando la vida parece perder su sentido, cuando entramos en una etapa de densa oscuridad, ¿qué puede consolarnos y ayudarnos a superar ese trance?, ¿cómo recuperar el sentido de nuestro existir? El prestigioso ensayista y académico Michael Ignatieff (Toronto, 1947) ha publicado un libro que aporta valiosas claves en esa dirección: En busca de consuelo. Vivir con esperanza en tiempos oscuros (Taurus, 2023). En él explora doctrinas y experiencias de personas, a lo largo de la historia, que supieron afrontar su destino con renovada esperanza y energía, tras vivir situaciones de angustia y desamparo. Continuar llegint “DEL CONSUELO Y LA ESPERANZA EN TIEMPOS DIFÍCILES”

UNA LLIBRERIA MÀGICA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

 Estic a punt de començar la meua col·laboració puntual en un taller de literatura de l’Escola d’Adults de Llíria que dirigeix el savi mestre Carles Subiela, amb el generós i estimulant suport de Nico Marco. Només s’hi espera de mi una curta intervenció i pense fer-la sobre una preciosa novel·la que he descobert recentment, per pura casualitat, a l’extraordinària biblioteca local: La llibreria de les noves oportunitats, d’Anjali Benerjee.

Aquesta escriptora va nàixer a l’Índia, però va créixer al Canadà. Després se’n va anar a viure a Califòrnia on es va llicenciar a la Universitat de Berkeley. La passió d’escriure estava molt arrelada en ella, ja que un àvia seua fou ja una novel·lista de prestigi. De ben joveneta Anjali Benerjee va escriure el primer conte, i des d’aleshores ha publicat cinc novel·les per a xiquets i tres més per adults. Continuar llegint “UNA LLIBRERIA MÀGICA”

EL TESTIMONI ÈTIC DE MANUELA CARMENA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

 L’Aula de Ciutadania de Llíria enceta el curs 2025-2026 amb una sessió ben especial: una xarrada de la jutgessa Manuela Carmena sobre el seu compromís personal amb la reforma de l’Administració Pública. Ningú com ella, que ha dedicat gran part de la seua vida a l’espai públic, amb tan provada vocació de servici i tan honesta entrega al seu quefer professional, pot argumentar sobre aquest tema. Sobretot perquè el seu plantejament té com a base una gran estima pel sector públic, amb la convicció que sempre és possible millorar el seu funcionament en benefici del conjunt de la societat. Continuar llegint “EL TESTIMONI ÈTIC DE MANUELA CARMENA”