Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
El papa Francesc convocà l’any 2019 el Sínode sobre la Sinodalitat, la sessió de cloenda del qual es realitzarà a l’octubre d’enguany. I encara que a la Diòcesi de València aquest Sínode no ha tingut cap ressonància, no ha sigut seguit a les parròquies, ni l’Arquebisbat ha animat a fer-ho ni tampoc n’ha mostrat gens d’interés, el treball continua. Han tingut lloc les fases diocesana, nacional, continental i universal; les aportacions han sigut recollides i reflexionades en reunions celebrades al Vaticà i han enviat a les esglésies un document per a estudiar-lo i poder fer les aportacions pertinents a fi de poder oferir al papa Francesc la veu d’eixe poble de Déu que ha acceptat el repte de buscar camins cap a la renovació de l’Església i poder ser missatgera de la veu de Déu al món d’avui. En les aportacions realitzades han aparegut els temes més candents que obliguen a l’Església a un nou replantejament: la ideologia de gènere, ministeris, llenguatge a la litúrgia, moral sexual, la situació de menyspreu cap a la dona en l’Església.
Són moltes les resistències que estan mostrant-se que no volen acceptar que l’Església necessita la renovació que el Vaticà II, fa seixanta anys, ja impulsà; però encara té molts detractors entre bisbes, cardenals, Conferències Episcopals i moviments catòlics conservadors, que inverteixen molts diners en campanyes i en propaganda per a crear confusió i reacció contra tota acció de l’Església que supose obertura i canvi de mentalitat, aferrant-se al Dret Canònic i a la tradició per a combatre la visió d’acollida, integradora i compassiva davant les noves realitats vitals i existencials en què viu la societat.
En eixe procés, del 29 d’abril al 2 de maig s’han estat realitzant a Roma unes sessions per a rectors de tots els continents i allí, en expressió dels participants, s’ha mostrat que les parròquies necessiten una renovació, començant pels rectors.
Cal que les parròquies es posen en clau Sinodal i per a eixe menester és urgent canviar el Dret Canònic i acceptar que la direcció i la planificació a l’Església és responsabilitat de la comunitat, de totes les persones batejades, desdient allò que segueix ocurrent: al rector se li dona la parròquia com en propietat (“pren possessió”, i això es representa a través d’uns signes: entrega de la clau, s’entronitza a la seu, recorre tots els llocs sacramentals com a “senyor i amo”). La comunitat no és consultada ni en pren part i el rector, des d’eixe moment, pot programar i actuar sense més consideració. Encara que demanen la constitució de consells pastoral i econòmic, són una figura per a complir el Dret Canònic, però sense cap capacitat de decisió si no és la d’acatar les decisions del rector.
El papa Francesc insistia aquests dies en què cal escoltar, descobrir, animar i valorar els carismes dels laics i les laiques on hi ha tresors a descobrir. El rector cal que siga servidor de la comunitat, camine al costat d’ella i aporte allò que ajude a fer brollar el millor d’hòmens i dones que formen la comunitat.
A les nostres parròquies no se sol respectar el camí realitzat per la comunitat i és el rector de cada moment qui posa el seu esquema i la comunitat, hòmens i dones, sense veu ni capacitat de decisió, és qui ha d’acceptar o anar-se’n.
Se sol parlar de la soledat i de la fatiga dels rectors i el Papa insisteix en el fet que si de veres foren servidors i formaren part de la comunitat, se sentirien acompanyats per ella i no viurien la soledat de l’allunyament i descobririen l’autenticitat de servir, del ministeri.
Els rectors participants en aquestes jornades reconeixen que la dificultat perquè la parròquia entre en clau sinodal no està tant en la comunitat (hòmens i dones) sinó en el mateix clergat que viu tancat en una visió de possessió i el seu desànim apareix quan no hi ha resposta als nous desitjos.
Seguim sota l’esquema que marca el Dret Canònic i caldrà fer força perquè la Pentecosta la fem creïble, confiant en l’Esperit més que en els nostres esquemes.
L’autenticitat del rector està posada en el servei a la comunitat i no en la possessió de la comunitat als seus costums. Si aquesta renovació i sentit d’Església no es corregeix, no serà possible mantenir-s¡hi perquè ni moralment ni evangèlica respon a les comunitats dels seguidors de Jesús.