Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Al llarg de l’any, la nostra societat dedica un dia a diferents situacions del nostre viure. Sol ser un dia per a crear consciència d’una mancança que necessita ser atesa i així també dedica un dia a la fam.
Segurament el nostre pensar anirà dirigit al Tercer Món, perquè pensem que al Primer Món no n’hi ha. Però la realitat ens diu que estem equivocats, perquè la vida instal·lada a eixe Primer Món, possiblement siga la causa de l’existència d’un Quart Món perquè aquell s’ha convertit en la factoria de tantes persones i famílies famolenques que són al nostre voltant, que són víctimes de la societat de consum i de “l’usar i tirar” en pagar les conseqüències de l’individualisme instal·lat a la societat i de les polítiques capitalistes practicades, no sols pels multimillonaris i poderosos – totalmente escandaloses i desconsiderades – sinó també pel pensament imbuït al ciutadans, que porta a viure sense consciència i fora de les pròpies possibilitats.
La nostra societat, governada per progressistes o conservadors, està dominada per la mentalitat del capital que és qui mana, dictamina i condiciona fins al punt que els governants es veuen atrapats pels interessos dels lobbies o gegants del poder i de la manipulació. Els governs progressistes intentaran posar en pràctica polítiques socials i els conservadors, privades; però, uns i altres, no deixen d’actuar atrapats i condicionats al capital que és qui en aquests dies marca les polítiques.
Aquesta situació està creant una cronificació de la pobresa i, a més a més, de noves formes de pobresa.
Al nostre poble l’atur encara és una plaga situada en un percentatge massa elevat; és causa de malalties, de situacions de desesperació i de tota manca de llibertat per poder realitzar projectes de vida; condiciona la natalitat i el dret humà a tenir un sostre.
En aquesta situació social, els Estats han traspassat a les ONGs la responsabilitat de buscar eixides als drames humans; i aquests no són tractats fonamentalment al parlament sinó deixats al voluntarisme d’aquelles persones que es comprometran a buscar recursos per a pal·liar, fins on puguen, les mancances dels responsables directes, que són els governants i els Estats.
Són les ONGs qui hui ens volen crear consciència descobrint-nos les noves formes de pobresa que es viuen als nostres carrers:
-
-
-
-
- Al voltant del 40% de les persones ateses són jóvens menors de trenta-cinc anys.
- Aproximadament el 55% de les persones ateses estan aturades; al 45% de les que estan treballant, el sou no és suficient per a poder mantenir-se.
- La dona viu en situació de major necessitat i es manifesta en el fet que el 60% de les persones que hi acudeixen buscant ajuda són dones.
- També ha crescut el nombre de famílies monoparentals, al voltant d’una quarta part de les persones que busquen ajuda.
-
-
-
Tota aquesta realitat, que no mostra minvar sinó augmentar, ens encoratja a dir als polítics que haurien de dedicar més temps a preocupar-se de tantes persones vulnerables, perquè si aquestes dades són preocupants, quan volem preocupar-nos d’on viuen, la situació es posa més greu, amb uns lloguers pels núvols i amb la possibilitat nul·la per a l’habitatge propi.
Haurem de cridar clar i alt que la situació reclama voluntat política i no descarregar en organitzacions no governamentals el que és obligació pròpia més enllà de normatives i gestos. Cal més compromís i més presa de posició en favor dels desvalguts.
La situació no pot esperar; ocultar la seua existència serà engany i ignorar-la i oblidar-se’n, serà cinisme.
Segurament els governs són ostatge de moltes forces ocultes, però els polítics, si volen servir al poble, no poden ser uns privilegiats que visquen ignorant la realitat de totes les persones necessitades, perquè no hauran d’oblidar que els seus privilegis els deuen a les persones que, confiant en ells, els han votat perquè busquen solucions a tant de dolor i marginació.
És molt trist que un assumpte tan greu com és la pobresa, la majoria de vegades, no lleve la son.