Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Quanta vida ens aporta la naturalesa, contemplar les muntanyes que dibuixen l’horitzó de manera capritxosa amb línies difuminades on l’arc de Sant Martí l’enmarca i els núvols i la terra es besen, les ones s’engrunsen en una anada i tornada que produeix una música que ens relaxa, ens descansa i on la seua energia, gràcies al vent que les fa trencar sobre les roques, ens proporciona energia, facilitadora del nostre confort i ferramenta adequada per eixir al pas de les emergències que sobrevenen!
Tot pot ser harmonia, cant, poesia i vida. Són horitzons naturals, definits, però no divisors; delimitacions variades, però no sòlides ni separadores; són línies naturals, no artificials; per a recrear-nos i no dividir-nos; per això, quan anem volent apropar-nos a eixes línies, elles són mòbils, van deixant-nos passar i ens obrin camí, són línies que no delimiten sinó uneixen i ajuden a integrar un tot.
Però volem trencar eixa mobilitat i allò que es mou i ens obri camí, nosaltres treballem per fixar-ho artificialment per dividir, per impedir el pas a tothom i que sols puguen passar aquelles persones que considerem oportú. Volem que siguen línies de poder, de domini i possessió, marcant-les com a fronteres.
Les fronteres sempre seran arbitràries perquè no són naturals, seran obra destructora de l’ésser humà per a expressar domini i excloure. En expressió de Santiago Agrelo: “les fronteres maten i són el mur creat per impedir l’entrada dels pobres”.
Cada vegada estem justificant les fronteres creant-ne més i, ja no sols per impedir l’entrada dels pobres, sinó també estem creant murs a les nostres relacions, creem separació per impedir convivència i col·laboració i això ho anomenem cordó sanitari. La raó que esgrimim és no voler contaminar-nos.
Hem consagrat les fronteres de manera que intentar traspassar-les ens converteix en delinqüents, en enemics i saltejadors, i ens dona legitimitat per a defensar-nos i inclús matar. No importarà la mort (física, psicològica o política) de la persona que intenta saltar-se-la, perquè deixaran de ser persones i seran il·legals, irregulars, delinqüents o enemics.
Sembla que no ens alarma poder desposseir-nos els uns als altres de la dignitat personal i ser tractats com amenaça.
Les fronteres externes les defensem amb els estereotips, que encara que són mentides, els donem per vertaders (envaeixen, furten recursos, són perillosos, creen inseguretat i inestabilitats) i les internes, el cordó sanitari, les defensem des de l’insult, la burla, l’estigmatització i la cerca de la deshonra. Pareix que tot val per a defensar allò que em convé.
Aquesta situació requereix una resposta social, política i econòmica de forma urgent per a deixar discursos xenòfobs, destructors i denigrants i passar a construir una societat oberta, acollidora i respectuosa, i deixar de ser depredadora, insolidària i destructora, tot admetent la necessitat que tenim de col·laboració i d’integració.
La naturalesa ens mostra que la vida és bella, harmònica i generadora i no és acceptable que l’ésser intel·ligent siga el major depredador i destructor d’ella i del mateix ésser humà.