Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’abús d’informació va saturant de tal manera a l’audiència que pareix que vulguen aconseguir que avorrisquen allò que s’ofereix.
A tot arreu, som invadits per propagandes, discursos, notícies i anuncis amb temes de tota mena, tendències i posicionaments sense cap consideració ni respecte. Pareix que no importe intoxicar, cansar ni avorrir quan no es vol que s’aprofundisca ni es reflexione seriosament cap tema. Sembla que és el mètode quan es vol que un tema deixe d’importar perquè no interessa que l’audiència mantinga el seu interés.
Malauradament, açò és el que està ocorrent amb el tema de la migració en general i sobre el CIEs en particular.
La política de migració al nostre país, de la mateixa manera que a la Comunitat Europea, és nefasta, injusta i inhumana. Serà per això que per part dels governants no hi ha gens d’interés perquè l’opinió pública estiga atenta i mantinga l’interés per assabentar-se d’allò que està passant; es procura ser obscurantistes, i així, passa a ser un tema “cansador” i la població deixa de seguir els esdeveniments.
Hui hi ha un ús desproporcionat d’internaments per als immigrants en els CIEs on són evidents els dèficits en instal·lacions, precarietat de serveis tant d’assistència social i sanitària com judicial i on es crea l’ambient propici per a la violència. Les autoritats són conscients d’açò, però no els importa la vulneració dels drets fonamentals dels qui pateixen privació i sí que la societat s’hi alarme, per això el que fan és produir confusió per a tapar la manca de transparència i la injustícia de la llei d’estrangeria.
Cal remoure’s i contrarestar la tècnica d’intoxicament d’informació confusa practicada per les autoritats per a continuar mostrant a l’opinió pública el fracàs en el qual s’instal·la la llei, assentada en un desinterés i en una indiferència social, política i mediàtica manifesta.
És denunciable i escandalós el Pacte Europeu sobre migració, perquè facilita l´ús indiscriminat de la repressió, l’extensió de l’internament i l’expulsió en frontera.
Segurament la societat ja mira cap a un altra cosa, s’ha cansat i així les autoritats han aconseguit dur a terme una llei que permet fer una garbellada a la frontera, decidint allí si hi ha raons d’asil o no. Als nostres aeroports s’està vivint el drama de persones apartades en un departament (està permés que durant set dies puguen estar retinguts en una dependència de l’aeroport). Després les persones no rebutjades passaran a ser internades al llarg de dotze setmanes, esperant ser expulsades i si en eixe temps no han sigut expulsades, podran ser retingudes sis mesos més als CIEs.
Les persones immigrants, en la pràctica, són tractades com éssers sense dignitat, sense cap mena de consideració i és molt greu que les autoritats hagen aconseguit que la ciutadania ja no preste atenció a tanta indignitat, en països que volen ser reconeguts democràtics i lliures, hospitalaris i civilitzats, humanitaris i solidaris.
És cert que estem envaïts per tota mena de propaganda, però no podem fer-nos insensibles al dolor humà i deixar la lluita per la dignitat humana. La veu de la ciutadania caldrà que no deixe de ressonar ben fort perquè els nostres representants puguen sentir-se intimidats i obligats a donar la cara per la seua forma d’actuar.