Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.
És evident que les dues referències que forneixen la qualitat social i humana de qualsevol país passen pel respecte als Drets Humans i per la participació democràtica dels ciutadans i ciutadanes en tot allò que els afecta; és a dir, en la gestió de la societat. Aquests horitzons –participació i Drets Humans- són molt exigents i difícilment s’aconseguirà el seu acompliment al 100 per cent. Tot i així no han de deixar d’orientar i assolir reptes que promoguen i facen créixer la consciència i la responsabilitat de la ciutadania.
La Iniciativa Legislativa Popular que ha estat admesa per les Corts espanyoles per ser discutida i, si s’aprova, convertida en decret governamental, assumeix l’acció democràtica i la defensa dels drets humans. Aquests drets són més humans en la mesura que afecten a més humans, a tots els humans, sense distinció ni discriminació de cap mena.
Per altra banda, existeixen forces polítiques de dreta i dreta extrema, així com opinions indocumentades, que atribueixen a la immigració tots els mals imaginables que n’hi ha a la societat. Són postures amerades de racisme, xenofòbia i ignorància.
A continuació exposaré els arguments que invaliden la criminalització d’aquest col·lectiu i que sustenten l’argumentació de la ILP.
1/ És difícil saber quants migrants resideixen al nostre país de forma irregular, però en són molts. No cal donar cap xifra perquè en les dades oficials hi ha migrants que no s’han tingut en compte, com per exemple els xiquets i la major part de les persones adultes en situació administrativa irregular que estan treballant. Hi ha hagut algunes reformes administratives per encarar aquesta situació, però no han tingut l’èxit esperat.
Les persones en situació irregular viuen majoritàriament en poblacions urbanes i en comunitats autònomes amb major densitat de població. Una regularització permetria moure’s amb molta més llibertat per tot el territori estatal i ajudaria, així, a equilibrar zones de menor densitat, contribuint d’aquesta forma a solucionar el problema de la despoblació d’alguns territoris.
2/ La irregularitat constitueix un factor poderós de vulnerabilitat i una restricció als drets més bàsics de la persona: accés a la justícia, salut i educació.
La irregularitat s’incrementa sobretot en les dones i xiquets, exposant-los a l’explotació laboral i a l’assetjament sexual. Ben bé, podríem dir que la irregularitat és una trituradora de drets fonamentals.
3/ Les treballadores i treballadors paguen impostos a través del consum, tanmateix l’economia submergida els impedeix realitzar aportacions fiscals directes mitjançant impostos i contribucions socials. S’estima que la regularització permetria que cada migrant faria una aportació fiscal de 3.400 euros nets per any.
Dissortadament alguns empresaris deshonestos s’aprofiten de la irregularitat per fer una competència deslleial entre els treballadors. La regularització ajudaria a frenar aquestes malifetes.
Una dada a considerar: les pensions del conjunt de la societat depenen, en part, del fet que arriben més migrants. Som un país que envelleix acceleradament, tot i posant en crisi la sostenibilitat del sistema de pensions i el creixement de la productivitat. És evident que la immigració amb drets pot contribuir a pal·liar ambdós problemes.
4/ L’enfortiment de la seguretat sanitària passa per la regularització d’immigrants sense papers, ja que aquest grup es troba en un alt risc de vulnerabilitat i transmissor de malalties i epidèmies.
Una bona política de salut pública es veu llastrada per una mala política migratòria. La regularització dels treballadors sense papers i les seues famílies és una via eficaç per reduir l’impacte sanitari i socioeconòmic de les malalties.
5/ La regularització forma part de les eines polítiques que tenen els estats. La Comissió Europea pot mostrar-se més o menys partidària d’aquesta mesura, però no la pot impedir, ja que és competència estatal. Tots els països i tots els governs, també el nostre, han fet regularitzacions com a necessitat de resoldre la immigració irregular.
La regularització que va fer l’Estat espanyol el 2005 va ser la més nombrosa i exitosa, de la qual es beneficiaren 550.000 persones.
6/ La regularització és el que volen la majoria dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol, tal com confirmen moltes enquestes. Si la situació és extraordinària, la regularització també ha de ser extraordinària.
La perpetuació de bosses d’immigració irregular constitueix una moderna segregació que afebleix les arrels morals de la societat i ofèn els fonaments d’un estat de dret. La correcció d’aquesta inhumanitat enforteix la convivència i ofereix una fonamentació ètica a les polítiques públiques.
La ILP té el suport de 906 organitzacions socials, d’un gran nombre d’organitzacions de persones migrants, Fundacions, ONG de Cooperació al Desenvolupament i congregacions religioses.
Per a més detalls: la ILP per a regularitzar 500 mil persones ha aconseguit 715.236 signatures, 611.821 validades. L’han feta possible 14.479 persones voluntàries, 906 organitzacions i 83 mocions aprovades.
L’aprovació parlamentària de la ILP dotaria a la classe política del prestigi i honorabilitat que dissortadament decreix constantment. Així ho esperem.