Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Un bon dia, fa ja prou mesos, ens va sorprendre el president del govern contestant a uns periodistes que eren sabedors que Junts demanava una amnistia: la contestació del president fon estúpidament errònia, doncs digué: Una amnistia així seria inconstitucional. En acabant tots sabem que, quan va canviar de criteri, tota l’oposició va utilitzar aquesta frase una i mil vegades.
Però, és inconstitucional una amnistia segons la Constitució vigent? La pregunta només es pot contestar partint de la norma i la Constitució Espanyola en l’article 62, lletra i) diu literalment: “Correspon al Rei:… (i) Exercir el dret de gràcia conformement a la llei, que no podrà autoritzar indults generals. Cal aclarir que la concessió de gràcia inclou dues formes: per un costat l’indult, que és perdonar la pena d‘un delicte ja sentenciat fermament, i per altre, l’amnistia, que és el perdó del delicte abans del judici i, per tant aquest no es durà a terme.
Tots els ordenaments jurídics que coneixem han utilitzat aquestes dos formes del do de gràcia com un dret potestatiu de l’estat i està contemplat pràcticament en quasi tots ells. Generalment s’utilitza per a evitar majors tensions socials per la causa que siga o per a mantindre la pau, però també s’utilitza per a altres qüestions, per exemple econòmiques, com va fer el ministre Montoro fa pocs anys.
Per tant és simplement una badomia, un “bulo”, dir que la Constitució Espanyola prohibeix les amnisties. Una amnistia serà sempre legal si s’han complit els dos requisits que demana la Carta Magna, a saber, que ho faça el cap de l’Estat i que aquest aplique la llei “ad hoc” que ha aprovat el Parlament.
Naturalment, una altra cosa és el judici que puguem fer els ciutadans o les associacions o el partits polítics sobre l’oportunitat d’eixa llei. Tothom té dret a jutjar si tal llei és o no pertinent o adient per al be comú; uns poden troba-la capaç de contribuir a la solució dels problemes que tracta i altres, amb les seues raons, tot el contrari. De tot açò no n’estic parlant ara.
Precisament per eixa diferència, sempre real, de consideracions polítiques la Constitució exigeix una llei “ad hoc” del Parlament que és on deuen expressar-se totes eixes opinions que els diputats representen. Jo ara estic parlant del “bulo”, de la badomia, que molts dels que l’han escampat sabien que era falsa i que la immensa majoria, fiant-se d’ells, ha repetit com un “mantra” creant així una falsíssima creença social.
Però encara he de parlar d’una altra falsa nova, tal com és aquella de “l’amnistia trenca la igualtat del ciutadà davant la llei”. Aquesta vingué darrere de l’altra per a reforçar-la quan la veracitat de la primera ja estava minvant. Però és una altra badomia.
Les amnisties no trenquen la igualtat davant la llei, perquè són lleis que es fan per a casos concrets sociopolítics i que copsen a tota la ciutadania, absolutament a tota, que està implicada en tals situacions. Als que tinguen alguna cosa que veure amb elles se’ls aplicarà l’amnistia i amb els que estem fora, com passa en tantes i tantes relacions legalitzades, no tindrà res a veure. És clar; si jo no soc funcionari no em podran aplicar la llei de la Funció pública, per exemple, i això no lleva la igualtat davant la llei.
Estem, bondadosos lectors, tant acostumats a les mentides insidioses que volen crear opinió favorable a certs interessos, que gairebé no els donem importància, però no és una bona postura democràtica. Hem de denunciar-les sempre per a poder tindre unaciutadania capaç de triar allò que consideren oportú amb una llibertat conscient. Informar de la veritat o mentida de les coses és el que més ajuda a la democràcia. Estem veient com en les relacions internacionals els “bulos” estant duent el món a situacions kafkianes.
No a les falses noves interessades, no a les badomies, no als “bulos”