Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Encetem la Setmana Santa, dies fonamentals per al món cristià on commemorem la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. I l’inici, Diumenge de Rams, ja és preludi d’allò que es commemora: Jesús aclamat i traït.
A la societat, la fidelitat i la lleialtat són pilars fonamentals, però accions diverses, missatges transmesos i descuits subtils no deixen de desfigurar els valors fins al punt de danyar la confiança i passar de l’amistat al menyspreu, de l’adhessió a l’enemistat.
La confiança respecte als polítics i també respecte a l’Església catòlica i el clergat, està en mínims, i això indueix a comportaments d’allunyament i també d’abandonament. Ja no hi ha convenciment i es produeix una reacció adversa. I tot, dintre d’un ambient antropològic que s’asseu en una necessitat d’immediatesa per part de les persones i en respostes individuals dintre d’una cultura d’exaltació del “jo” i en un ambient de volatilitat.
Totes les institucions estan sofrint abandonaments, minvament de suport incondicional unit a una manca de compromís, inclús, la possibilitat de trair els compromisos.
En aparença, el moment social és tranquil encara que precari pel que fa a la consecució d’aspiracions personals i possibilitat de creixement en benestar social, cosa que fa un ambient molt propici per l’abandonament de compromisos i trair, si cal, per aconseguir millores econòmiques, prestigi social, poder o llibertat d’acció. Aleshores, apareixen persones aduladores, i llepaires, les quals es mouen segons la direcció que bufa el vent més favorable per als seus objectius.
Teòricament, encara es valora l’amistat, però condicionada al fet que d’ella es puga traure rèdit, perquè l’objectiu serà buscar guanyar-se la voluntat, el favor i la confiança d’aquelles persones de les quals obtenir beneficis, acceptació, reconeixement i seguretat personal. Tot gira al voltant del “jo”, tot està posat al servei dels interessos individuals i són les motivacions egoistes qui determinen l’adulació o la denigració, passar d’un servilisme interessat a un traïment sense remordiments.
La possibilitat de mostrar-se admirador i defensor d’una persona, d’una institució o creença a convertir-se en detractor i acusador feroç tan sols depèn de si continua la persona podent traure rèdit o ha deixat de creure en eixa possibilitat.
Maquiavel (s.XV) deia: “la traïció i la crueltat serveixen de camí per aconseguir uns beneficis”.
Tristament, s’ha anat imposant una cultura de la supervivència com a estratègia, reflex de la capacitat de la persona per a poder corrompre’s, constituint relacions humanes superficials, assentades en una filosofia individualista dintre d’una societat totalment competitiva i de molta precarietat que provoca tensions, desigualtats i problemes morals.
Són massa els escàndols que dia a dia han de suportar les persones per part d’autoritats, eclesiàstics i poderosos, els quals condueixen a desenganyar-se i buscar, a la desesperada, un canvi exterioritzat unes vegades en vots de castic i altres en allunyament i descrèdit de tots ells.
Desgraciadament, s’ha creat un ambient on la mirada es dirigeix al propi “jo” i la fidelitat i la lleialtat i l’estima han quedat condicionades al fet de no sentir-se ni abandonat ni utilitzat, perquè les ferides serien profundes, i afectarien també a l’ànima, a l’esperança i a la credibilitat.
Caldrà estar alerta i no deixar-nos dur per l’escepticisme, no deixar de moure’ns per principis i valors fonamentals que conduïsquen a traure el millor de cada persona.