Joan Lluís Vives, un valencià desconegut
Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa
El pensador valencià més important de tots els temps, Joan Lluís Vives (València, 1492 o 1493-Bruges, 1540), té un peu en l’edat mitjana i l’altre en els inicis de l’edat moderna. Eixa circumstància és fonamental per a poder comprendre els temes sobre els quals escriu. És un dels personatges europeus, juntament amb Erasme de Rotterdam, Luter, Tomàs Moro i Calví, que van dominar la vida espiritual de l’Europa del segle XVI. Per cert, va ser l’anglés Tomàs Moro qui va promocionar el nostre paisà en parlar-ne molt bé a Erasme. Com tots els intel·lectuals de l’època escriu en llatí, que era llavors la llengua de transmissió del coneixement i de la cultura i la ciència. Vives, juntament amb Budé i Erasme, forma part de la trilogia d’humanistes per excel·lència del moment. Els humanistes formaven part d’un moviment que situa l’ésser humà com a centre de totes les coses i que es fonamenta en l’estudi dels textos clàssics grecollatins. La definició d’humanisme que em va ensenyar el Dr. Marco Baidal quan feia tercer de batxiller el curs 1965-66 continua sent la mateixa. Continuar llegint “JOAN LLUÍS VIVES, UN VALENCIÀ DESCONEGUT”